Turisme de Sol i Platja i Turisme d’Interior; per Vicent Cabrera

Si alguna cosa ha evidenciat la pandèmia que estem vivint és la seva capacitat per determinar la pràctica totalitat dels nostres àmbits d’actuació. En l’econòmic, gairebé tots els sectors s’estan enfrontant a pèrdues, i no només monetàries, sinó també de naturalesa emocional. No cal dir que el TURISME, i especialment el que qualifiquem de sol i platja, s’enfronta a una crisi sense precedents a nivell estatal però especialment a la nostra Comunitat Autònoma, privilegiat destí nacional però sobretot internacional. Per això, no es va entendre que alguns responsables polítics i sanitaris d’àmbit nacional ignoressin el seu pes dins de la nostra economia, però el que va produir estupor pel mes de juny, en plena desescalada, va ser l’obertura tan ràpida de les fronteres fins i tot aquelles situades més enllà de la Unió Europea sense protocols homogenis de seguretat sanitària que van acabar per liquidar de forma precipitada gran part de la campanya estival.

Per al Consell Mundial de Viatges i Turisme, l’impacte en el nostre país pot suposar unes pèrdues en una xifra superior als 100.000 milions d’euros a tancament de l’exercici 2020, i a més, veurem en els propers mesos a quin escenari ens enfrontem entre préstecs bancaris compromesos que tindran de retornar-se, caigudes d’ingressos empresarials o quan no directament tancaments i acomiadaments. Ara bé, sota cap circumstància devem els valencians estigmatitzar el turisme i molt menys el de sol i platja perquè som líders mundials en ell i les alternatives econòmiques al turisme, sens dubte necessàries, no es construeixen de la nit al dia i molt menys es lideren en tan poc temps, per això és vital no cometre més errors mentre duri aquesta situació excepcional en què forçosament hem d’aprendre a conviure. El turisme és un sector que no requereix d’un ús intensiu de tecnologia, crea ocupació i no deteriora en excés el nostre medi ambient ni la nostra imatge tot i que cal elevar la seva qualitat perquè actualment s’associa a un model de masses, molt localitzat i focalitzat. Durant aquest període de vacances estivals hem vist com dins el context general de caiguda de reserves, el turisme d’interior i el turisme residencial a la costa han resistit meridianament l’envit econòmic i això a causa de la sensació de seguretat sanitària, l’escassa massificació i la proximitat de la naturalesa amb la seva diversitat de paisatges.

El passat mes de juliol el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, convocava una comissió d’experts funcionaris a l’objecte de dissenyar polítiques per reactivar l’economia valenciana a conseqüència dels estralls de la pandèmia i entre els objectius anunciats figurava valorar iniciatives socials i empresarials que permetin frenar la pèrdua d’habitants en zones en risc de despoblament mitjançant incentius fiscals de nova creació. Però revertir la despoblació o el buit humà en el món rural requereix polítiques que van molt més enllà de mers incentius fiscals, es precisen inversions i ocupació en sectors diferents a l’agrícola i una atractiva vida cultural per fixar població jove sobre el territori. Naturalment, tot això passa per elevar el seu nivell de renda perquè puguen viure dignament. El conseller Vicent Soler ha de conèixer aquesta realitat i n’hi hauria prou, entre altres mesures amb què s’extraguessin de l’actual Llei Urbanística Valenciana (LOTUP) les activitats terciàries d’allotjament turístic rural i habitatges turístics ja que són meres activitats que es pretenen desenvolupar en la majoria dels casos sobre edificacions preexistents, de fàcil i segura implementació mitjançant verificació tècnica en la majoria dels casos i que en l’actualitat estan pràcticament sotmeses a la dictadura de les Declaracions d’Interès Comunitari (DIC) o itineraris legals que acaben significant el mateix i que cap operador jurídic ignora que constitueixen expedients d’escassa seguretat jurídica, nul·la agilitat i la seua resolució va més enllà de qualsevol cicle econòmic, desincentivant tot tipus d’inversió per part dels ciutadans.

Àmpliament coneixem el magma fosc difícilment sintetitzables que s’ha convertit la normativa urbanística valenciana després de la vigència de la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística aprovada l’any 1994. Una normativa urbanística que hui en dia no te cap lògica jurídica resultant pràcticament inintel·ligible. Són temps extraordinaris que requereixen una col·laboració real i no formal entre el sector públic i el privat i per això els actors polítics haurien de prendre consciència que EMPRENDRE no pot arribar a ser tan difícil, en cas contrari les bones intencions polítiques acabaran sent mera xerrameca.

Vicent Cabrera Cabrera. Secretari general de PSPV-PSOE de Benissa