Tot un poble en moviment; per Xavi Tro

Ahir vaig viure en primera persona la històrica manifestació que va mobilitzar a bona part de la societat valenciana i que va ajuntar a València a totes les organitzacions sindicals i patronals, a bona part de la societat civil i a tots els partits polítics excepte el PP, que una vegada més va decidir posicionar-se clarament contra els interessos de les valencianes i els valencians, i exigir com tota la resta d’entitats i moviments de tot tipus un millor i més just finançament que ens assegure un present i un futur digne per al poble valencià.

Com cantaven els Obrint Pas en la seua cançó La Flama, ahir vora 60.000 valencians i valencianes desfilàvem avançant amb la gent i a pas valent, exigint-li al govern central allò que és nostre, allò que ens mereixem, allò que ens pertoca en justícia i allò que ens neguen sistemàticament els diferents governs espanyols, obtindre de Madrid els recursos econòmics suficients per poder fer front al cost de garantir els drets més bàsics que necessitem les valencianes i els valencians i que ja fa temps disfruten la resta de comunitats autònomes espanyoles i els seus ciutadans, ens calens més polítiques de promoció d’ocupació i ofertes de treball públiques, unes infraestructures com cal i que vertebren el nostre territori, autovies sense peatge, el tren Gandia-Dénia, una millor educació, més beques per als nostres estudiants, una sanitat de més qualitat, més hospitals, més inversió en I+D+I, que els nostres joves no acaben treballant a l’estranger, trens d’alta velocitat, poder pagar la llei de dependència per als nostres majors, un turisme de qualitat, etc., en definitiva més riquesa, més benestar i progrés. O és que les valencianes i els valencians som menys que la resta de ciutadans espanyols?

Perquè els culpables d’haver encès l’espurna de la flama que ahir va traure als carrers de la nostra capital a tot un poble en moviment, són els últims Presidents del govern espanyol i els seus continus desgreuges als valencians i les valencianes, col•locant-nos sempre en el vagó de cua, situant-nos en la més absoluta marginació, ignorant-nos contínuament des de Madrid, ridiculitzant-nos sempre des del govern central, en definitiva fent-nos pagar com a rics quan som una comunitat autònoma pobra, el que ens ha fet dir PROU, això s’ha acabat, no volem ser més que ningú, però tampoc menys, volem el que és nostre i anem aconseguir-ho, ho té clar Senyor Rajoy? I per si de cas paren també l’orella senyors Sánchez, Iglesias i Rivera.

Ahir va ser el primer pas de molts més que venen darrere, ahir avançàvem amb pas valent, juntes i amb un somriure de lluita en la cara, joves i no tan joves, sindicalistes, autònoms i membres de la patronal, empresaris i treballadors, iaioflautes que continuen lluitant per allò que creuen just i joves que volen un futur millor, ciutadans de pobles i de ciutats grans i menudes, vinguts de totes les comarques valencianes, des d’Oriola a Vinaròs i per suposat del cap i casal, llauradors i ecologistes, ho fèiem els que tenim moltes soles d’espardenya gastades de xafar el carrer i els que és manifesten en contades ocasions, en definitiva tota la societat civil valenciana baix una única consigna, un finançament just per al territori valencià i per als seus ciutadans i ciutadanes, simpatitzants i militants de diferents partits polítics, ja siguen d’estricta obediència valenciana o de caràcter estatal, tots excepte el PP, que ahir va perdre una oportunitat única que a més els haguera ajudat a tapar una miqueta les seues vergonyes de ser un partit corrupte i que únicament pensa en els seus interessos propis i no en els del conjunt de la societat valenciana.

En definitiva ahir vam xafar els carrers de València tot un poble en moviment avançant a pas valent amb un sol crit, som el poble valencià i volem el que és nostre. Ahir vam viure una jornada històrica de moltes més que vindran, perquè lamentablement sabem per experiència que no serà fàcil que deixen de discriminar-nos, enguany només, l’any 2017, la nostra discriminació ha arribat als 1.600 milions d’euros, però per fi, des d’ahir hem dit prou, això s’ha acabat, ja està ben encesa la flama d’un sentiment.

Francesc Xavier Tro
Un valencià indignat més