Opinió

RTVV i la música en valencià, per Pau Alabajos

Senyor Camps, potser vostè, com a President de la Generalitat, me’n puga dir alguna cosa, perquè jo de veres que no m’ho explique… El cas és que tinc un instrument, una guitarra acústica; i amb ella faig cançons; li pose música a alguns poemes que escric; actue en directe de tant en tant davant d’un públic, de vegades més nombrós, altres vegades no tant com fóra desitjable. A més a més, he triat expressar-me en valencià, quan cante i compose les lletres, perquè és la meua llengua, senzillament. Sí, sí, ha sentit bé: en valencià! He gravat un disc i l’he tret al mercat. He fet arribar el meu treball a una sèrie de cases de cultura, teatres, sales de concerts i una quantitat significativa de ràdios i televisions del nostre territori. Però no n’hi ha manera, la porta de Canal 9 sempre està tancada per a les meues cançons.

No sé, no acabe d’explicar-m’ho: ¿com és possible que encara no s’haja emés un reportatge d’aproximació a la figura d’Ovidi Montllor (per posar un exemple, tot coincidint amb el desé aniversari de les seues vacances) en un mitjà de comunicació públic que té «l’obligació establerta […] d’atorgar una especial protecció i respecte a la recuperació del valencià» (segons paraules textuals de la seua Llei de Creació)? ¿O és que el cantautor d’Alcoi no va tindre res a veure amb el procés de dignificació del nostre idioma? ¿Com és possible que artistes d’una projecció internacional consolidada, com ara Miquel Gil o l’Ham de foc, que utilitzen el valencià com a vehicle d’expressió, no hagen sigut mai convidats a presentar els seus discos en una televisió que tracta de «superar la relació de desigualtat entre les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma» i, en canvi, els videoclips de les estrelles més comercials i frívoles del pop espanyol (i anglosaxó) col·lapsen els programes musicals de Punt 2? ¿No li pareix una estranya manera d’equilibrar la balança? ¿A vosté li sembla versemblant que «vetllar per l’adequada presència del valencià» forme part dels objectius primordials de l’ens públic? ¿O què em diu d’aquest extracte de la mateixa Llei on s’afirma que l’aparició de RTVV «possibilita una antiga i renovada aspiració del poble valencià: la d’expressar-se i comunicar-se en la pròpia llengua, per a la qual cosa els mitjans de comunicació de caràcter públic constitueixen el suport idoni i l’evidència irreprotxable de la nostra voluntat política»? És com un acudit, però sense gràcia!

Fa unes setmanes vaig llegir en Levante EMV que el programa Pobleshow, un espai que forma part de la graella d’estiu de Canal 9, va censurar en l’últim moment la participació del grup Verdcel. Les raons oficials apel·len a una hipotètica incoherència de continguts, sembla que l’estil de la formació alcoiana no combregava amb la línia del programa. ¿Però de quina línia estem parlant? Qualsevol amant del karaoke o aspirant a ploramiques d’Operación Triunfo té garantit el seu trosset de pantalla; però en canvi, es veta un grup amb una solvent carrera musical a les esquenes, amb una sèrie de concerts de nord a sud del domini lingüístic, amb temes originals i un disc a les botigues. No done crèdit!

A mi em van telefonar la setmana passada del mateix programa. Em convidaven a participar en l’espectacle que estaven organitzant a Torrent, la meua ciutat. Que et criden de Canal 9 sempre fa il·lusió perquè penses de seguida que les coses estan canviant. Saps que la cobertura de la televisió de tots els valencians és autonòmica (fins i tot internacional, gràcies a la implantació de les plataformes digitals) i, és clar, acostumat a emissores locals sota mínims, creus que se’t presenta una bona oportunitat de promoció, la possibilitat d’obrir el teu treball a molta gent, conciutadans, a més a més. Però l’eufòria es dilueix molt prompte, quan t’expliquen les condicions: «el directe és molt complicat de sonoritzar, de manera que necessitem que portes la base instrumental gravada i que cantes per damunt», «farem un seguiment dels vostres assaigs i parlarem amb la gent del teu entorn: estaria bé fer una entrevista amb tons pares», «triarem nosaltres la cançó que considerem més adequada per a la línia del show; com que participen diversos grups amb estils diversos, hem de buscar una coherència».

D’una peça, senyor President, em vaig quedar d’una peça! M’estaven demanant que renunciara a tots els meus principis si volia eixir en Pobleshow, que subhastara la meua ètica professional si tenia intenció d’aparéixer en Canal 9, que banalitzara la meua proposta, en poques paraules. Com li ho conte, senyor Camps: una televisió que té l’obligació (en negreta, subratllat i majúscules) de vetllar per la defensa i normalització de la llengua, només ens obri els braços si sacrifiquem la nostra integritat, si aquells que hem apostat per dignificar la cultura en valencià signem, per voluntat pròpia, el nostre certificat de defunció moral… És senzillament denigrant, un insult. ¿Per quina raó és condició indispensable que mons pares siguen entrevistats perquè jo puga actuar en Canal 9? ¿Per tal d’oferir una imatge de precarietat, de musicastre amateur, aficionat, al que li donen els quinze minuts d’almoina de què parlava Warhol? És que no volem caritat… Dels mitjans de comunicació públics (que no governamentals) depén la normalització lingüística i cultural d’aquest país. No existirà mai de la vida un circuit robust de música en valencià si RTVV no es decideix a fer una difusió adequada del treball dels nostres artistes. N’hi ha un sector amplíssim (músics, discogràfiques, representants, etcètera) absolutament desatés per part de la Generalitat Valenciana. Només a còpia de voluntat política és possible solucionar aquest problema. Dignitat, treballar amb dignitat, és l’únic que demanem. No volem tractes de favor, però exigim un respecte, això sí! Oferim qualitat i compromís a canvi d’una miqueta d’atenció… ¿Què li sembla, President? ¿Hi pensa dir alguna cosa?

Pau Alabajos, cantautor. Secretari del Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?