Quin vot val més que el meu vot?, per Dolores Orihuel Garcia

Programa de les Festes d’Estiu 2014
El vot és una cosa personal, i de vegades és, fins i tot, secret. En aquest cas el meu vot no ho és. La meua trajectòria m’ha dut a alinear-me al costat d’Isidor, i per tant ho declare públicament, sense complexes.

Es per això que anit, en l’acte de negociació pública, ens van quedar bocabadats al sentir l’argumentari de Reiniciem, comunicant que ells no plantejaven configurar un govern amb quatre forces politiques, sinó simplement un tripartit, i per tant, tractar al representant de Ciutadans, Isidor, com un convidat de pedra, que submisament dóna el vist i plau a les propostes, que al ser fruit d’una assemblea són les úniques autènticament democràtiques.

Aleshores hem faig les següents preguntes: que passa amb les 417 persones que l’hem votat? Són conscients que amb el seu argumentari estan excloent a una part de la ciutadania que ha exercit el seu dret i han cedit la seua representació a un regidor al que la Constitució espanyola li dona tots els drets i garanties personals per poder exercir aquesta representació? Eixos vots no tenen la “qualitat democràtica” necessària per poder compartir amb ells determinades responsabilitats de govern? Són algunes preguntes de les moltes més que faria, però aquest escrit podria ser inacabable.

M’agradaria escoltar alguna resposta que aportara algun argument de caràcter polític, i que no es basara en la repetició del “mantra” que estan repetint fins la sacietat: “model” i “codi ètic”, sinó alguna cosa que mostrara més calat i ens donara arguments per a la reflexió.

Ho sent molt, perquè havia dipositat molta il·lusió amb una nova generació de joves que tenen inquietuds per la política i que volen fer les coses d’altra manera, però una cosa és el que està escrit (el paper és mol sofrit) i l’altra molt diferent, és com fer-ho realitat. És cert que l’audio que circula pel WhatsApp (i que a mi m’arriba’t des de Calp, com un exemple de “regeneració democràtica”) no es beneficia, doncs ha mostrat una cara sectària i prepotent de la organització, però fins i tot, voldria donar-los un vot de confiança, i convidar-los a la serena reflexió sobre les conseqüències de les seues actuacions, doncs necessitem urgentment, trobar referents per construir un futur que ja està ací.