Inici » Notícies » Opinió

Quan tindrem el tren?, per Amparo Sanchotello

13 de Juliol de 2005 No hi ha comentaris

L’altre dia, per una d’aquestes circumstàncies de la vida, vaig haver d’agafar un autobús per a desplaçar-me des de Benissa a Gandia, poblacions costaneres del País Valencià que disten uns 50 quilòmetres.

Vaig arribar a Benissa a les huit del matí. En el bar que fa les funcions d’estació d’autobusos hi havia un cartell pegat a una màquina expenedora. Allí se m’informava de l’horari “aproximat” dels autobusos i d’alguna cosa molt més inquietant: la companyia es reservava el dret a canviar aquests horaris sense previ avís. Vaig creuar els dits perquè això no ocorreguera.

Amb 20 minuts de retard va arribar l’autobús, plovia, vaig eixir corrent del bar i l’aire condicionat en pujar al vehicle em va gelar fins als ossos. D’aquesta manera vaig començar un periple per una de les comarques amb major afluència turística de l’estat i que anava a durar tres hores. En Xàbia el conductor ens va informar que l’autobús romandria desocupat 20 minuts, podíem baixar si volíem. Vaig mirar al meu voltant, estàvem en la carretera, no hi havia cap bar a la vista, res. Vaig romandre doncs en el meu seient. Darrere mi un home insultava de forma ferotge la seua dona, ridiculitzant-la. Ella, amb una veu trista i conformada, li demanava que parlara més baix i va canviar hàbilment de tema.

L’autobús va emprendre la marxa. Ens anàvem desviant de la carretera general per a entrar en tots els pobles possibles, Pedreguer, Dénia, Ondara.

En arribar a Oliva el conductor de l’autobús devia desconèixer que aquest matí hi havia mercat d’abastiments i sense pensar-s’ho dues vegades es va endinsar per una avinguda que de seguida va aparèixer tallada. Vam donar la volta i vam desfer el camí. A partir d’aquest moment la nostra velocitat de creuer seria d’uns 10 quilòmetres per hora. Per fi arribem a l’estació de Gandia, l’única en tot el trajecte mereixedora d’aquest nom. Unes senyores que viatjaven amb mi li van suplicar al conductor que les deixara baixar per a anar al lavabo, l’autobús no disposava d’aquest servei.

Estic exhausta. He trigat tres hores a fer un recorregut que amb tren, si n’hi haguera, no m’hauria dut ni 50 minuts.

Però el tren no existeix en aquestes comarques mediterrànies. En aquestes comarques mediterrànies resulta heroic utilitzar el transport públic. Com, llavors, anem a estalviar energia?.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/