Opinió

Per un 8 de març amb TOTS els drets, per Xavi Tro

Cartell commemoratiu del 8 de març de la Coalició Compromís
Cartell commemoratiu del 8 de març de la Coalició Compromís

El pròxim 8 de març, de nou, tenim l’oportunitat per fer un pensament, una acció, una ferma voluntat i signar de nou un compromís amb la lluita pels drets de les dones i la igualtat, que inexplicablement, en ple segle XXI encara hem de reivindicar. L’activitat en les institucions públiques al voltant d’aquest dia, que en alguns llocs amplien a una setmana, i fins i tot a un mes, es frenètica i d’ampli espectre, amb cursos de cuina, rebosteria i maquillatge inclosos, també mocions i declaracions institucionals que parlen de drets i igualtat, Ajuntaments, Diputacions, les Corts, etc., on els partits polítics, del govern i l’oposició, presentaran en els plens ordinaris d’aquest mes, el de Benissa va ser ahir, la moció de rigor sobre el 8 de març, el dia de la dona treballadora. Una proposta redactada si hi ha bona sort per les assessores d’eixos partits, i no tan bona si la redacten el assessors, normalment escrita en un ordinador qualsevol, d’una seu qualsevol, segurament de la ciutat de València si hi ha bona sort, i de Madrid si no es tan bona. Nosaltres, la coalició COMPROMÍS a Benissa, de la que sóc portaveu a l’Ajuntament, enguany no en presentarem cap. I es que per damunt de la majoria dels drets que descriuen eixes mocions i pels que sense cap dubte també cal lluitar, ara mateix perilla un dret bàsic per a les dones, i es que encara que resulte increïble, a dia de hui, ara mateix, encara hem de defensar que “les dones no són un objecte que dona vida sinó un subjecte que decideix donar vida”.

Una decisió que comença entenent que la dona és sempre una dona, sense la necessitat de ser mare o no, una decisió que haurà de prendre, si així ho desitja, al llarg de la seua vida. Una decisió que xoca frontalment amb la proposta de llei presentada pel Ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón que no respon a una demanda de la societat, satisfeta en la seua immensa majoria amb l’actual llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, sinó més bé, a la d’un sector de la societat més integrista i conservador, el sector de la dreta més extrema del Partit Popular. De fet, puc afirmar sense cap por a enganyar-me, que molta gent també votant del PP, no està a favor de la nova llei del Ministre Ruíz Gallardón. Es eixa gent, especialment les dones que formen part d’eixe grup, que per esta i tantes barbaritats més espere que deixen de votar al PP.

Tot i això, ens trobem amb una proposta de llei que pretén reformar la que està ara mateix en vigor, una de les més avançades i modernes de tota Europa. Nascuda amb un ampli consens i acceptada sense cap tipus de problemes per la majoria de la societat. La llei actual que fa referència a aspectes normatius de la salut sexual i reproductiva a més de regular la interrupció voluntària del embaràs. Aquesta llei, sempre millorable, com quasi totes les que regulen la nostra societat, recull mesures de prevenció, de planificació familiar i d’educació, totes elles necessàries i que no contempla l’avantprojecte de llei presentat pel Govern de Mariano Rajoy.

La llei que se’ns vol imposar ara està feta a mesura dels qui s’oposaven a que es donara una assignatura d’educació sexual a l’escola pública. Una educació molt necessària no sòls com a prevenció d’un embaràs no desitjat, sinó també com a mesura de protecció de la salut en quant a malalties de transmissió sexual.

La proposta de llei presentada pel PP naix des de la hipocresia i el fanatisme, perquè per tots és conegut que les filles dels que s’ho podien permetre econòmicament, de les classes més benestants, anaven a altres països més lliures i desenvolupats per avortar, i les altres, les filles de famílies de classe social mitja i baixa, les de la majoria de la societat, es veien obligades a caure en mans de desaprensius que a sovint i per la falta de coneixements i de mesures sanitàries posaven fins i tot en risc la seua vida. Una hipocresia latent que amb aquesta proposta de llei pretén obligar a una dona o una parella a tindre un fill, encara que no li puguen assegurar un futur en mínimes condicions, o sabent que el seu fill naixerà amb malformacions físiques o psíquiques, després que el mateix govern que porta aquesta llei retrograda elimine les ajudes a les persones amb dependència.

Un fill, no ha de ser mai una imposició. Un fill ha de ser una il·lusió i és justament açò el que defensem les dones i els homes de Compromís, una maternitat totalment lliure, un dret absolutament inqüestionable per qualsevol força política i govern. La interrupció voluntària de l’embaràs és una decisió molt dura i difícil en qualsevol dels casos que es puguen plantejar i el que cal fer és garantir que aquesta es produïsca en les millors condicions sanitàries possibles i amb el recolzament de les institucions. Per tot això espere que finalment l’oposició ferma de tota la societat, liderada una vegada més per les dones d’aquest país, obligue al Partit Popular a retirar l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada, perquè entenc que aquesta proposta de llei vulnera en gran mesura la llibertat de la dona en relació a la seua maternitat, coarta la seua capacitat de decisió i posa en greu risc la seua salut sexual i reproductiva. I per això, en el ple d’anit de l’Ajuntament de Benissa vaig votar en contra de la moció del PP sobre el 8 de març, perquè crec i pense fermament, que ara mateix el Partit Popular ja siga a nivell municipal, en les Diputacions, en les Corts, al Senat i al Congrés ha perdut tota legitimitat per parlar sobre la plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones, més ben al contrari, al País Valencià i a l’estat espanyol estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica i la involució en drets com a la salut i a l’educació en igualtat. Durant els últims anys, la crisi econòmica està servint d’excusa per a escometre reformes i retallades dels serveis bàsics en un clar atac contra els interessos de les dones. Es tracta d’una crisi gestionada de manera ideològica que a més de no anar endavant, ens priva dels avanços i drets aconseguits després de molts anys de lluita. Per això, mentre ells no paren les seues agressions continues a les dones, i per tant a tots els sers humans, no tenen cap autoritat moral per a defensar els drets de les dones després que aquesta llei vulga fer-los endarrerir vora trenta anys. Recolzar la moció d’anit del PP, lluny de beneficiar la situació de les dones, li servia al Partit Popular per justificar les seues polítiques i no ho podia permetre. Per la meua part, seguiré treballant en els diferents òrgans de participació per aconseguir plenament la necessària igualtat dona-home, però no col·laboraré en cap acció que implique fer renúncies a les reivindicacions d’aquelles dones que, com no pot ser d’altra manera, volen viure totalment lliures.

*Xavi Tro és portaveu del grup municipal Coalició Compromís a l’Ajuntament de Benissa

 


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?