No desprestigiem els docents, per Inés Garcés

Els docents són els responsables de l’educació dels nostres fills durant moltes hores al dia. Si en general, faltem a la veritat quan parlem dels docents, no aconseguirem altra cosa que deteriorar, cada vegada més, el món de l’educació.

A tall d’exemple, tothom es pregunta: “es retallaran o no els reforços i els desdoblaments?” El fet que cada professor tinga un augment de tres hores, en el seu horari setmanal, suposarà directament un retall d’uns deu o dotze professors en el nostre centre, i una cosa ens du a l’altra: amb menys professorat no tots els grups podran ser desdoblats o reforçats, ja que una mateixa persona no pot estar en dos llocs diferents a la volta.

No incidiré molt més donant justificacions i proves que en cap moment a l’institut s’ha manipulat els nostres alumnes perquè facen açò o allò. Des de llocs de molta responsabilitat està orquestrant-se una campanya l’ objectiu de la qual és que la reputació dels educadors perda punts, dia darrere dia. Aquest és un joc molt perillós i els principals perjudicats són els que han de rebre l’educació: els alumnes.

Des de la meua experiència com a professora (34 anys en el món de la docència i a l’IES Josep Iborra de Benissa des que es va fundar), puc afirmar que el docent, que no se sent recolzat per les famílies, ni per la comunitat educativa i menys encara per l’opinió pública, no mai pot dur a terme la seua tasca amb total normalitat.

Recordem que parlem d’EDUCAR PERSONES. Eixes persones algun dia arribaran a llocs de responsabilitat, hauran d’ocupar-se de càrrecs i feines tant properes, importants i que tant ens preocupen ara, com són la sanitat, l’educació, l’economia i la política. En el nostre IES hem educat persones, bones persones, algunes han arribat a tindre, i actualment tenen responsabilitats en diferents àmbits. Mai no pensaré que els docents del nostre centre no han tingut res a vore perquè es convertiren en persones vàlides i útils per a la nostra societat.

Personalment em sent molt recompensada pel seu esforç i el meu dins de l’aula, em sent satisfeta de pensar que he contribuït a que es convertiren en bones persones. Per a mi, cada dia, treballar colze a colze amb antics alumnes, tant dins com fora del meu departament, el d’Anglès, és una gran i grata recompensa a tants i tants anys de dedicació a la docència.

Tampoc crec que estem fent cap favor a l’educació si neguem el que és evident des de fa un temps, el progressiu deteriorament de l’ensenyament públic. He estat en els tres edificis que ha tingut el nostre institut, sempre hem tingut el suport de tota la comunitat educativa i hem aconseguit que a poc a poc estigueren millor, que treballarem tots en infraestructures i en condicions dignes per a desenvolupar la tasca docent.

Al llarg de tots aquestos anys he vist com aconseguíem també la reducció de la quantitat d’alumnes per aula, la incorporació de desdoblaments en els grups i programes especials que ens han permès atendre la diversitat dins de les aules i moltes altres coses… amb l’única finalitat de preparar els nostres alumnes. Ara, a poc a poc, estem perdent tots aquestos avanços. No es pot negar que els retalls ens afecten… saben que molts diuen: “doncs com a tothom en els temps que corren!”, però hem de ser conscients que retallar en educació és retallar futur. No tindre els recursos amb els quals comptavem fins ara significarà, un endarreriment en la cultura del nostre país i un impediment d’oportunitats de futur per als nostres alumnes.

Malgrat tot, vos puc assegurar que en l’IES Josep Iborra sempre hi haurà docents que continuaran desenvolupant la seua tasca amb tota dignitat, al cent per cent de les seues possibilitats i molt millor si compta amb el suport de tota la comunitat educativa i de l’opinió pública.

Seguirem formant bones persones, preparades i lliures per poder triar el seu futur, que al cap i a la fi, també serà el nostre, el futur de tots.
Inés Garcés i Alós

______

Inés Garcés i Alós és professora del Departament d’Anglés de l’IES Josep Iborra.