Opinió

Les nostres oportunitats, per Joan Josep Cardona

Fructuoso Moreno és el president de TBWA-España. Es tracta d’una firma dedicada al sector de la publicitat i considerada a nivell mundial com una de les més innovadores i d’un prestigi contrastat. La seu central està situada en Manhattan i al nostre espai nacional s’ha encarregat de la promoció de l’AVE, la campanya de divulgació de l’euro com a nova moneda i la pedagogia del carnet de conduir per punts. En una recent entrevista, i a la pregunta dins d’un context obert referent a la “Marca España” com motor econòmic respon que les marques no es consoliden per la necessitat de consumir sinó pel fet social de participar en una il·lusió. És a dir que si rere el treball que es fa per situar el turisme com un important component del nostre PIB no s’acompanya de la creença de que és un factor nascut d’una herència cultural que li dona forma no fem altra cosa més que manufacturar un producte que similar al popular “kleenex”, l’emprem i el llencem a la brossa.

El component del terme “turisme” és ample. Tant va del mon de l’hostaleria, al paisatgístic com al cultural. Al principi del temps de la vinguda a les nostres terres dels primers turistes el model a imitar sempre fou Benidorm. Professionalment vaig viure aquella transformació en una ciutat on creixien els gratacels amb una tal velocitat de construcció que aconseguí situar a Benidorm en el focus atractiu de tot tipus de negocis i persones dedicades a servir aquell gegant que en poc temps es consolidà entre els primers llocs del rang del turisme mundial. Mario Gaviria, economista i sociòleg basc, propietari d’una sòlida formació i molt respectat per les seves reflexions sobre la singularitat de la formació social de les grans urbs publicà en l’any 1997 el seu llibre “Benidorm ciudad nueva”. La visió del Benidorm d’eixa època no era distinta de la que jo havia viscut de 1968 a 1974 i la lectura d’eixe llibre confirma la percepció de que Benidorm difícilment es podria consolidar com un ens social amb la personalitat tradicional, diferenciada i genuïna pròpia. Però Benidorm acompleix el seu paper i cal deixar les coses tal com son i com ens han vingut. No busquem allí la singularitat d’un edifici històric, ni el tipisme ni un casino de tradició i solera. Per això tenim a Guadalest i les rutes de muntanya de l’interior. Benidorm és sol i platja. Model consolidat i exitós que té el seu públic. Deixem-ho així.

Però els temps avancen, canvien i les noves generacions venen imposades d’una cultura on conceptes com ecologisme, respecte al medi, i retrobament de les arrels s’han confirmat que en la primera llibertat de moviment autoritzada per la pandèmia les joves famílies s’han escampat en la descoberta d’un món rural que desconeixien, en una revitalització de les formes de vida ancestrals i en una necessitat de saber el motiu de les seves arrels. I no cal anar massa lluny per observar en aquests dies de pasqua com s’emplenaven els nostres establiments hostalers i com el casc antic de Benissa estava ple de parelles joves amb fills i filles intentant comprendre el fet diferencial del nostre poble, que mèrit al nostre favor, conserva i estima. Caldria parar-se a pensar en eixa reflexió de contrast de models i treballar en la seva divulgació.

Fer possible que l’atractiu del nostre poble moga gent, motive la creació de llocs de treball, dinamitze el comerç i ens pose dins del món passa per assumir políticament que a diferencia de la publicitat comercial la institucional ha de tenir per objectiu l’educació i la informació al visitant del què veu i del què visita. Deixar la mostra pictòrica de les “Cases del batle”, la que podria ser “Casa de la ciutat” com és la casa Abargues i això que diguem “Arxiu Històric” com aquelles closques buides de cargols secs al mig del bancal, muts, indiferents i com una nosa molesta és desaprofitar un potencial i un fet diferenciador respecte als nostres competidors comarcals que ens fa mal i ens deixa al marge. I també no potenciar, incentivar la creativitat dels grups o persones disposades a contribuir a eixa descoberta del nostre poble és eliminar un cabdal poderós i entusiasta que incrementaria la singularitat. El nostre objectiu hauria de ser fer visible eixe món perdut, antic, entranyable i singular no en fires nacionals o llunyans aparadors del turisme. La inversió en la proximitat deuria ser una prioritat. I deixar inoperants per una maledicció eterna de la nostra forma de ser mancada d’entusiasme, perseverança i sobre tot fe eixe poderós reclam que tenim com herència del passat és no viure de realitats i obviar el poderós al·licient que es faria eixir del tòpic, del conformisme i de la seràfica bondat de la que anem ben servits.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?