Inici » Notícies » Curiositats ,Edificis i llocs del terme ,Fets històrics ,Opinió

La violència del Mestral; per Joan Josep Cardona

26 de gener de 2021 No hi ha comentaris
El vent, quadre de Jean François Millet

El vent, quadre de Jean François Millet

El nostre terme municipal descrit pels geòlegs com “el sinclinal de Benissa”, conforma una orografia tan complicada com d’enorme interés científic. Mereix tanta atenció que dóna nom a la fulla número 822 del “Mapa Geológico de España”. Quasi tot el treball fou redactat per l’enginyer de mines José Maria Ríos García, nomenat per la corporació municipal en l’any 1961 Fill Adoptiu de Benissa. Tossals i barrancs captaren la seva curiositat científica quedant-se enamorat de la serra de Bèrnia i en el vessant sentimental de la senyoreta Pepita Ivars amb qui es casà. La fulla descriu els grans desnivells d’altitud que contribueixen a millor conéixer la climatologia de la zona.

En el mapa geològic es detalla el contrafort de la serra de Bèrnia. Abans d’ella el turó de la Solana que acabant pel penyal d’Oltà, deixa un ample corredor en forma de canal on sense cap aturador natural explica perquè els vents condicionen el nostre clima. Madoz ja parla en el seu nomenclàtor de l’any 1845 de que la vila de Benissa “està situada sobre una pequeña colina combatida por todos los vientos” si bé diu que predominen els de llevant. No li mancava raó. Però quan bufen els del cantó del nord-oest conegut per nosaltres com “vent de mestral” els donem més importància a causa de la seva violència i devastació. Estadísticament no és un vent que destaque amb massa jornades de temporal.

Documentalment no tenim informació més propera que la que ens procuren els registres de l’estació del far del cap de Sant Antoni i reservades a un període que va de 1958 a 1967. En ella es pot observar que el vent de mestral és el més constant als mesos de gener i febrer i torna amb algunes jornades a darrers d’any. Les anotacions antigues de l’observatori dels franciscans en no comptar amb aparells de mesura de velocitat recorreguda no aporta informació sobre la força del vent i el pare Arbona únicament podia descriure la direcció i constància de dies i en tot cas afegir alguna esporàdica cita en la crònica conventual referida a caiguda de branques de l’arbrat.

De la temença que ens causa a tots la presència d’aquest molest meteor dóna compte la riquesa del refranyer quan es refereix a les seves malvestats: “Déu ens lliure de tot mal i de ratxa de mestral”, “Vent mestral entra per la porta i surt pel fumeral” “Mestral és la granera del cel”. Tanta riquesa de sentències confirma que és un vent temut i que quan acaba deixa la natura com esgotada de tanta gimnàstica causada a les branques dels arbres o als conreus primerencs de faves o pésols que rebolca les tiges i acaba per delmar les collites. És l’equivalent a les sensacions que sol donar la tramuntana per l’illa de Mallorca i el nord de Catalunya en especial a l’Empordà i que tantes pàgines de bona literatura li proporcionà a Josep Pla que definia aquest vent com “manicomial”.

Dies passats hem tingut a Benissa, i en gran part de la nostra latitud, les conseqüències de la seva violència. Una de les palmeres de la Glorieta vella fou partida pel tronc i caient sobre un vehicle estacionat a la porta de l’església li causà grans danys. Aquest vent, a diferència dels altres que ens visiten, llevat del rar i temible vent de matamón (S.O), és el causant dels més notables accidents que han merescut l’atenció de figurar en escrits que hagin pogut aplegar a les nostres mans. El més antic dels que tenim constància es remunta a l’any 1872 quan arrenca d’arrel els dos grans xiprers que encara quedaven baix del tossal de Cabrera al costat de les restes de la vella ermita de Sant Antoni. L’ermitori, ja era en l’any 1851 un edifici on havia caigut la sagristia, amb bona part de la teulada a terra i grans danys en l’estructura. En ser un terreny desamortitzat i propietat municipal s’acorda subhastar els dos gegantins xiprers actuant de perits taxadors els fusters Francesc Ivars i Josep Ferrer. La fusta del xiprer era en aquell temps molt estimada.

Dos anys després, en 1874 altre temporal aconsella a l’ajuntament procedir a la demolició del denominat portal del convent de franciscans, llavors també desamortitzat per quan podria causar alguna desgràcia als vianants i als xiquets que acudien a l’escola municipal situada en els locals que pocs anys després tornarien a ocupar novament els franciscans en la restauració de la vida conventual. Prova que el mestral té predilecció pel mes de gener ho podrem de nou comprovar en el dietari de mossèn Francisco Cabrera que el descriu com a “Terrible” el temporal del 30 de gener de l’any 1895. I eixe mateix vent en la nit de cap d’any de 1949 novament li causarà al convent de franciscans un altre disgust en derruir la frontera en construcció del seminari franciscà situada al carrer Escoto que caurà sobre la casa que li és veïna afonant la teulada i produint-li al popular tio Minguet la fractura d’una cama.

Les malvestats del vent de mestral van tenir predilecció pels dos trinquets de pilota de Benissa i per eixa causa en l’any 1942 està tancat el trinquet del tio Mariano per quan una ventada feu caure la muralla de ponent privant-lo d’organitzar partides d’escala i corda i permetent-se tan sols practicar la modalitat de raspall. I novament construint-se l’actual trinquet a expenses de Francesc Ribes “La Coma” en l’any 1954 el violent temporal de mestral tirà a terra la muralla d’eixa orientació que desmoralitzà aquella iniciativa fins que els Mariano es feren càrrec de la construcció que amb més solidesa i amb l’avantatge de tenir per veïnatge un edifici d’habitatges persisteix en plena activitat sense cap por a la violència del meteor.

Si tenim curiositat observarem la tendència d’eixe vent a ser molt temible en llocs concrets. En l’espai rural els trobarem en la partida de Fantaixat al principi de la costera de la Joana prop de la venta del Civil, on segons Baptista Banyuls el vent va fer bolcar el carro de son avi alhora que el lesionava en un braç. Altres són el Pla dels Molins, i els plans de Bonaire i Paratella. I dins del nucli urbà tot l’espai que va des de la Costa del Pobil fins la Costa del Lleonet i, com no el tradicional carrer Sant Pere. Sempre tot això causat pels canals naturals o artificials que fan bona aquella frase de l’erudit Madoz referida al constant ball eòlic al qual està sotmesa la població de Benissa.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/