Inici » Notícies » Opinió

La Puríssima Xiqueta, per Ma Àngeles Aranzo

23 d'Abril de 2006 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari LAS PROVINCIAS amb data de dissabte 22 d’abril de 2006:

A Benissa ja pregonen la festa els carrers amb centenars de gallardets, banderes, fanals, filigranes de paper retallat i garlandes de murta.

Demà és el dia de la Puríssima Xiqueta, representada en un xicotet retaule, còpia de l’obra de Juan de Juanes, en el qual Maria apareix envoltada per tots els atributs simbòlics, com el xiprer, la font i la lluna -entre d’altres.

La venerada Puríssima Xiqueta es troba vinculada -com no- a una llegenda piadosa que s’ha transmés de forma oral, de generació en generació.

Conten que van arribar dos misteriosos viatgers a la bella ciutat de la Marina Alta, el quart diumenge d’abril de 1624; i en acomiadar-se van deixar com a pagament a la fondista el quadre.

La dona el va guardar en un bagul, però a l’endemà va aparèixer sobre el moble; i així, diverses vegades, fins que concedint-li un poder misteriós el va lliurar a la parròquia, on va començar a captivar per la seua delicadesa plàstica els fidels.

La fe havia calat i uns anys després, quan Benissa va patir una dura sequera, es va pensar a treure la verge amb caràcter de rogació demanant pluja. La gent de Benissa va pregar amb tant de fervor, que la pluja va començar… i va seguir sense parar durant quaranta dies, pel que van haver de tornar a la processó sol·licitant l’arc de Sant Martí.

La Puríssima Xiqueta es va quedar com a patrona i en el seu honor les festes han anat multiplicant-se, de tal forma que ara són diversos dies els programats amb nombrosos actes, encara que el moment més emotiu, és el de la pujada de la Mare de Déu.

Quan el diumenge (sempre el quart d’abril), després de la cercavila processional, la imatge en el seu bellíssim reliquiari-tabernacle, és hissada per a dipositar-la al camerino.

Com en la tramoia italiana, un artefacte mecànic executa el descens primer i posteriorment la pujada.

Recordem que en les nostres esglésies, gràcies a la carxofa de Torrent, Silla i València, els xicotets àngels volen i fa segles ens vam atrevir amb la palometa (o Esperit Sant) en la catedral. Ja és dir; i creure.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/