La primera pedra, pel Col·lectiu El Runar

Ja n’hi ha prou de mentides i enganys. Diguem les coses pel seu nom. La darrera setmana el president de la Diputació José Joaquín Ripoll va col·locar la primera pedra del projecte de rehabilitació del Taller d’Ivars. Però rehabilitació? Mal comença un projecte de rehabilitació quan la primera cosa que se celebra és la col·locació d’una pedra i no la seva restauració. Ara sabem amb certesa que es tracta d’una demolició, quan fa mig any l’alcalde s’omplia la boca dient que es conservaria l’edifici industrial de finals del s XIX. De segur que ens penedirem en el futur, però aquesta vegada quedarà el nom del batlle i de l’arquitecte com a consentidors d’aquesta barbaritat. Tot i que ha passat quasi un segle, en el segle XXI els polítics pensen igual que els responsables de la demolició de l’antiga Església Vella. Poc o res ha canviat, excepte que avui sí que hi ha voluntat política i diners, i la tecnologia ens permet recuperar pràcticament qualsevol edifici.

Suposem que diners n’han d’haver i molts, o no ens expliquem com poden realitzar una carretera en mig de la serra de La Solana. Joan Baptista la volia, i ara la tenim tots. Recordem molt bé quan ens deia que no es veuria quasi… Ací una primera pedra no ha fet falta. Des de qualsevol lloc de Benissa un es pot enrecordar de tan èpica decisió política mentre que la gent es pregunta per a què feia falta aquesta ratlla en la muntanya. Tampoc no ha fet falta preguntar-li a ningú, ni tan sols al Consell d’Urbanisme i Medi Ambient. Parles i t’ignoren. Preguntes i et menteixen. Són capaços d’obrir un termini d’al·legacions i a la vegada dir que no les tindran en compte.

On sí hi ha hagut primera pedra ha estat en el projecte de Recuperació de la vora litoral. Més bé ha estat tot una pedra. Seguim preguntant-nos on és la recuperació ambiental del barranc de la Fustera o perquè s’han tallat, assecat arbres i arrancat plantes protegides. Moltes primeres pedres estan per venir i de segur que algunes seran benvingudes. Però com si d’un marge es tractara, si algunes pedres estan mal col·locades esdevé la solsida. Si volem una economia basada en el benestar i un turisme de qualitat molt s’ha de canviar en la forma d’actuar i pensar. Sense una costa de qualitat no hi ha turisme de costa, sense paisatges naturals no hi ha turisme rural i sense conservar l’arquitectura d’edificis emblemàtics com el taller d’Ivars no hi ha noves ofertes al ja repetitiu casc històric. Aquells que no estimen la terra la destrueixen, alguns col·locant la primera pedra.