Inici » Notícies » Opinió

La bona grafia del nom de les partides rurals; per Joan Josep Cardona

4 de Juny de 2017 No hi ha comentaris
Bancals (foto del flickr de vte.)

Bancals (foto del flickr de vte.)

L’any 2006 es publicà a la impremta benissera dels Gironès el llibre “Els noms de lloc de Benissa. Fonts per al seu estudi”. Fórem autors Maria José Cardona i jo mateix. Fou publicació pagada per l’Ajuntament de Benissa amb maqueta dirigida per Vicent Gomis, bibliotecari i arxiver municipal. Du incorporat quatre plànols del terme amb la correcta ubicació de les partides, a més d’un CD que amplia el camp de visió. Gaudí d’un pròleg fet no menys que per Emili Casanova, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, prestigiós investigador i deixeble de l’eminent Joan Coromines, considerat fins al moment com la màxima autoritat mundial en el camp de les llengües romàniques. Qui ho desitgi pot consultar aquest llibre que està a la lliure disposició en la Biblioteca Municipal de Benissa.

Aquell estudi, fruit de vora vint anys d’investigació, nasqué sota els ànims de l’erudit doctor Vicent Martínez Morellà. Pocs anys després la base d’aquest material, serví per a fer les fitxes corresponents a Benissa del gran “Corpus toponímic valencià”. Obra clau, laboriosa i seriosament treballada per a posar en clar a tots els valencians la correcta grafia, estudi i explicació del perquè dels noms onomàstics de tot el nostre territori. Obres semblants foren els treballs duts a terme per a Dénia i Teulada pel doctor Joan Ivars Cervera. És una contribució al que els nostres polítics s’emplenen la boca dient que és recuperació de la “Memòria Històrica”. Un “flatus vocis” més del seu lèxic quotidià.

Per què ens vam prendre tan seriosament aquests durs treballs? Per amor al nostre poble. Per a evitar que aquells sabuts i superbs urbanitzadors d’aquella hecatombe que ens va desfigurar per complet la fisonomia de la nostra terra acabés també amb la memòria històrica de tossals i terres guanyades penosament pels nostres avantpassats per al cultiu i manteniment de la seva família. Vegem sinó la destrossa onomàstica del Tros de les Calcides, del Tros de la Rectora, del Tros de la Tomasa, del tros de Migeta o del Brindat (Julià) convertits en el castellà Montemar, Patmore i Viñasol. I sense parlar ara del “bateig” en bon castellà d’altres indrets per als termes veïns. Jo, a aquestes coses les dic en clar i net pel seu nom: pura traïció a les arrels i vergonya de pobre.

Doncs bé, després que alguns tècnics municipals d’urbanisme posessin tot el seu interès a retolar correctament no tan sols els plànols, sinó també la seva meritòria intervenció en la perfecta retolació de camins i altres indrets, excepció això si de la “intocable” Montemar, tot fa pensar que fou un treball en va. L’Administració i el comú dels mortals van per interpretació lliure bandejant un treball científic que costà molts anys i recuperà la bellesa de la toponímia. I en posarem alguns exemples.

VINYENT. El correcte ha de ser L’Albinyent. Ja és conegut així l’any 1598. Significa “Edifici”, i és un mossarabisme. I així passa amb l’erroni “Vinyentet”. Algun “docte” diu que Vinyent ve de les moltes vinyes que allí es conreen. Que el savi Salomó li conserve tanta ciència infusa.

BIASNER. El correcte és Beniasner. Ja és conegut així l’any 1898 i és opinió que es tracta d’un mossarabisme i correspon, pel seu “Beni” a un nom propi.

PINSÍ. El correcte és dir Pelzí. Ja és conegut l’any 1583. Probablement siga un mossarabisme provinent del llatí “pinsere” (esmicolat, menut).

COET. El correcte és Alcoet. Ja és conegut com “Alcoet” l’any 1792. És un mossarabisme sense saber clarament el seu significat.

Altres topònims que també venen tenint mala fortuna solen ser Fanàdics, que erròniament es diu “Fanadix” que amb el correcte “Fanàdics” ja és conegut l’any 1686. És un arabisme que significa “Barranc”. Al Bal·lau se li posa “Batlau”, a Ossalba “Osalba” i així altres quants.

I ara m’agradaria retre compte de la “gran saviesa toponímica” de l’arrendatari de l’hostal de Benissa, Elias Lurbe, allà per l’any 1754, que va comprar un bancal de la partida Almatími (mai s’ha de dir l’erroni Matimi). Aquell home castellà no se li va ocórrer altra cosa que com “matí” en castellà es diu “mañana”, doncs no se li ocorre altra cosa que dir a ell o al notari que la finca des d’eixe instant s’havia de conèixer com “El bancal de la mañana”.

Finalitzarem amb la “gràcia” que va tenir l’arquebisbe de València Francisco Fabián i Fuero de no manar corregir correctament el seu informe per elaborar el cens de Floridablanca, fet l’any 1791. Qui tinga la curiositat de llegir-lo veurà com algunes partides rurals de Benissa prenen el nom de “Viñént” per Albinyent, “Canillas” per Canelles, la “Casa Mía” per la Cassamia, o “Olivos en flor” per Grumers. I no sé si d’aquella castellana alegria ens queda l’arqueològic “Campogrande”, allà al costat de Ferrandet.

I temps al temps per veure com, de no corregir-se la tendència al caprici irreverent no tan sols haurem de lamentar irreparables pèrdues en la nostra rica onomàstica. També ens afectarà dins del mateix poble. Passa ja en haver batejat entre gracietes i bromes de la modernitat a l’antiga “Placeta vella” per la Plaça del Riberer, la placeta del rector Salvador Fuster per “La bassa del rector” com també el cantó de Cabot per “Cantó del Xaplin”, per no parlar ja dels antiquíssims cantons de les Cabres, del Bot o de la Mànega desapareguts per complet de la parla diària. I ja que estem ara tan ben pagats de la nostra irreverència i ocurrències gracioses jo m’atreviria, amb tota la serietat i respecte que en mereix el nom de la persona proposada que la travessa que modernament han obert entre l’Avinguda del País Valencià i el carrer del Grau li posarem el nom de “Cantó de Cotana”. Ell, almenys, fou un humil personatge que en la seva santa locura ens alegrà la vida als tristos anys cinquanta del passat segle XX. I això té el seu mèrit!! I tant!!, i la bona, humil i senzill gent que el va conèixer de ben segur que s’emocionaria del seu record.

  • Joan Josep Cardona és Cronista oficial de Benissa.
Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/