Inici » Notícies » Opinió ,Societat

Jaume Tro i Moragues, per Joan Josep Cardona

14 de Juliol de 2013 Un comentari
Jaume Tro i Moragues

Jaume Tro i Moragues

Aquí se’ns acaba de morir una persona volguda. Discreta. I a més bona. I intel·ligent. I damunt de tot jove, en plenitud de projectes. De savi discerniment i fill d’allò que l’Eclesiàstic diu que són promptes a escoltar i lents a respondre. O també no callant paraula en temps de necessitat, com també diu el llibre sant. I va ser, no podia ser d’altra manera , amb una ploma àgil, directa i lúcida. Que eren instants tèrbols i amb risc.

Així actuava, i cal honestament dir-ho, qui al segle fou conegut, sense més per Jaume Tro. Escriptor jove i de prompte retir. I tocador de trompa, instrument d’àngels. Venia tot rodat per una època precisada d’obrir finestres, escombrar mundícia i llevar pols i teranyines. Escriure als papers i a les parets i tocar músiques de pàtries ofegades, de drets que conquerir i de futurs que calia treballar. Així es feu des d’aquells papers ciclostilats d’un “Nap-i-col”, que amb el sots-títol de “papers grapats”, posaven solfa, i la lletra, que per això eren músics i poetes de camí ral, a notícies, comentaris i suggeriments atrevits en contraposició a l’oficialisme, el de bones formes, al tradicional de la “ramoneta”. Això calia fer-ho per una gent especialíssima i així es feu, com calia i com era obligació. Jaume estava allí.

Més la ploma de Jaume traspassà aquell necessari noviciat anàrquic i evolucionà amb encert, elegància i honestedat en un camí de compromís. Llengua nadiua, nació la del bressol, pensament el de les arrels. Sempre amb les idees clares, amb respecte. Practicava la justícia, i dia la veritat, tal com la pensava. També això està als llibres sants. Com hem dit, amb discreció i amb enteniment clar.

Jaume, per tant, fou fill, en primera instancia d’una època de construcció. D’aquella gent jove, i menys jove, que a les incipients societats democràtiques benisseres tan prompte aportaven material a peu d’obra com tiraven la llença recta de la plomada. L’obra ben feta, i, com dien els mestres antics “a fundamentis” . Jo així el vaig veure. I també com a company jovençà, tal com un “fra menor” que dien els sants fundadors. I allà que formava part de la més prometedora generació de músics de la Societat Lírica Musical , o dels primers dolçainers, o dels ecologistes radicals i profètics , dels escriptors més compromesos o dels aplecs dels del “Sí per la llengua”.

I un dia, tal com el salm 137 (tenim les lires penjades als salzes que hi ha a la ciutat) feu això: penjà la trompa, guardà la ploma i entrà en discreció. Tal com son avi, Jaume el Xalonero. Llaurà la fusta, creà vida en la borumballa i passà entre nosaltres eixe temps somrient, callat i guardant entre els que el vam conèixer una flaire perfumada. Que és aquella que naix, perdura i mai mor, com la fusta noble. Al cel que siga.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Un comentari»

  • BLOC de Benissa - Coalició COMPROMÍS ha dit:

    Jaume era una persona ben compromesa amb el nostre país i la seua gent, les primeres reunions de la Unitat del Poble Valencià a Benissa es feien a sa casa, compromís, que com no podria ser d’altra manera, ha transmés als seus dos fills. Allà on sigues Jaume, DESCANSA EN PAU.
    Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels.

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/