Inici » Notícies » Opinió

He fet la tanda; per Joan Josep Cardona

22 de Novembre de 2019 Un comentari
Aixada

Aixada

Situem-nos. No, no és la tanda que et donen a l’almàssera o al cup per moldre l’oliva i xafar el vi. Tampoc la de regar, que a Benissa som poble de secà. En refereixo a l’administrativa, per més aclariment la municipal. I centrarem més la situació per ser paraula de noble bressol. Ve posat al llibre de la “Crònica del rei Jaume”. Vol passar el riu Xúquer amb barca i diu el llibre “e açò se faya per tandes”. Ja ubicats amb la paraula descriurem la municipal. No està senyalada com a accepció, però els nostres eficients funcionaris antics ja l’havien inclosa en la parla administrativa. Es diu als “Apòcrifs del notari Torrosella” notari de Benissa allà al llunyà segle XVI. Mulla la ploma al tinter i diu el bon home “.. segons que hom troba que a cascun obrer de vila de mestre Bielsa que nos està fayent la torre Andresa li sien payats 2 diners e 5 sous e als que la fan per tanda tan sols lo pa i lo vi”. Aquí la tenim ja fixada com l’equivalent a jornal. I ja viciada dins de l’administració municipal de Benissa la tindrem ben viva i ben utilitzada quan als homes que ens regeixen la cosa publica se’ls apareix la necessitat d’apanyar els clots dels carrers, fer l’aigüera del Pla de Canor o carregar teules per acabar amb les goteres de l’ajuntament. Era un impost impopular al qual tot home d’entre 18 i 65 anys estava obligat a tributar-li al Molt Il·lustre un jornal efectuat amb les seves pròpies mans o pagar en diners l’equivalent. Allà per l’any 1960 amb el tractor de la Caja de Ahorros del Sureste i la seva potent xaruga va fer evident que el temps dels esclaus de les piràmides d’Egipte s’havia acabat. Però, que jo sàpiga, l’impost deu estar encara vigent i emboscat dins del capítol d’ingressos de l’ajuntament. Pot ser que el tornem a veure.

Jo, que veig que ja hi som a fi d’any, i temorenc de no caure en falta, per si he deixat de pagar els meus impostos, observe que aquest de la tanda no me l’han inclòs, i, per si de cas i que no em diguen malpagante el vull atendre. Com que si m’és possible no gose anar a cap dependència municipal on has de pendre un numerat, esperar torn i passar després a una tauleta on un funcionari o funcionària mira més vegades la pantalla de l’ordinador que a tu i al remat diu “siguiente”, en clar castellà, he decidit fer jo mateix la prestació personal de l’impost de la tanda. No he considerat prudent fer clots per buscar la fuita de l’aigua, o palejar grava o escombrar els carrers que per això estan els modèlics i dignes operaris municipals. També he pensat que precisaria demanar un permís a la seguretat social per allò de la incompatibilitat, encara que no fa al cas, però tota prevenció és poca. Per tant he investigat com actuava l’antiga administració municipal del meu temps. Primmirat com sóc he mirat les Ordenances Municipals de Benissa de l’any 1912, que són les que regien en el temps que jo pagava la tanda municipal. He mirat detingudament l’articulat per veure on seria més eficaç la meua ajuda. L’he trobada en el capítol segon i en l’apartat de “Ornato público”. Allí queda regulat que cada veí ha de mantenir la vorera de sa casa neta. L’ha d’escombrar diàriament i evitar que caiguen testos a la via i no tirar el bací dels orins al carrer. He vist amb gust que eixes prevencions higièniques eren on jo hi havia d’aplicar la meua diligència cívica.

Posats en situació he mirat que de la vorera de ma casa, en aquell punt on la paleta que anuncia Benissa i que acaba a la portella, n’hi ha prop de cinquanta metres que conforma uns llimbs jurídics. Està permanentment bruta. Els funcionaris estatals quan hi ha, per suposat passen per allí amb una gran màquina escombradora, fan una polseguera infernal, em ratllen tota la frontissa i deixen un pam de la vorera amb una rica flora natural que és terreny neutre. El peó de a peu és inexistent. Com que no és jurisdicció municipal tampoc els diligents “superintendentes generales do carro da merda”, com diuen els portuguesos, passen per allí l’escombra i el carret de la brossa. Així posats l’entrada sud de Benissa és un femer, això si, molt ric en ozó per la bondat de la bardissa de pins monumentals que tapen la vista i serveix de pietós pàrquing de camions i vehicles diversos. Per tant, complidor amb el meu deure, a les nou del matí, uniformat convenientment, jupetí reflectant, aixada, rasclet i carret de mà m’he posat a la neteja amb fe i fervor ciutadà. M’he jugat la vida en via tan perillosa. He aguantat bromes dels que em coneixen i he saludat educadament els ciclistes que em demanaven “por donde se va a Murla”. A les 13 hores havia deixat com un espill la frontissa i ensacades 12 bosses amb “restos de poda”, tal com demanen a l’ecoparc benisser i deixant en la més menuda un heterogeni complex de llaunes de beguda, burilles de cigarret, paquets buits de tabac, energètics dels ciclistes i altres objectes indeterminats.

Per tant la meua prestació la taxe en 15 euros per hora de les meues mans que fan 60 euros, més 1,20 del preu de les bosses i 2 euros pel desgast del tall de l’aixada. No cobro el cafè, ni l’entrepà, que jo em pose sempre a la feina desdejunat. Total: 63,20 euros. Els 33,20 euros que és el jornal mínim interprofessional el regale per generositat. Però ara ve el problema.

Com he de demanar a l’ajuntament que em torne els 33,20 euros sobrants de la tanda? Coneixent el procedir de l’administració sé que primer s’ha de reunir la comissió d’urbanisme, ornat públic i jardins, han d’elaborar informe pericial que han de fer els tècnics pertinents, després tornar a la comissió, elevar-la a sessió plenària, deliberar, votar i decidir si s’ha de fer una modificació de crèdits, fet això tornar a sessió, deliberar i aprovar, i al remat veure si assessoria jurídica no contradiu el parer dels regidors per ser jo un jubilat i si poden caure en contradicció per ser un impost tan antic. Jo he complit com un ciutadà modèlic. Els sacs estan al costat de la paleta que marca 50 km. Hora. Ben tancats i a l’espera que ells llimbs jurídics estatals i municipals decideixen si els han de recollir el cotxe del ministeri o el camió que diu “Benissa neta”. Així la cosa cobrar el que he pagat de més deixem-ho generosament al superàvit municipal. He practicat les hores pertinents de gimnàstica higiènica, fet gana de dinar i complit la canònica migdiada al sofà mirant una pel·lícula de vaquers. Després sopar molt lleuger i bona nit cresol que la llum s’apaga.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Un comentari»

  • Joan Josep Cardona Ivars ha dit:

    De forma satisfactòria per ambdues parts s´aplega a la resolució dels llimbs jurisdiccionals que sobre taxes municipals, dubtós impost de consums, peites, cises de la sal i l´esperit de vi, peatges, alamí, alfardes, almagrams, tandes, drets d’herbatge i les regalies del fem es seguien d´aquesta part del terme de Benissa denominat Pla dels Molins i de la part del jurat de la vila que entén sobre les recollides dels fems urbans i els que seguien raonaments exposats en aquest diari digital. Fetes les adients investigacions en el denominat “Llibre de càrregues del comú de Benissa” (segle XVII) s´ha tret en clar i per net que l´esmentada taxa coneguda per “Tanda” correspon a l´impost denominat “Çofres” (azofaras en el regne d´Aragó) . El propi notari Torrosella en els seus “Apòcrifs” ho deixa ben aclarit. En el full 468 diu el següent: “E per tal que sàpiam aquells que posen en quimeres si a lo senyor rei se li han de payar en diners o en serveis particulars no e farem com los antichs que hi feren amb almagrams i çofres a costum dels sarraïns que ve a ser lo semblant a les nostres tandes que posem per les obres del mur que cau a aigües vertents al barranc del Podevall”. Altra aportació a aclariments , més antiga i que creiem que deu ser estratagema del senyor rei en Jaume quan li mana en l´any 1257 a Pere Guillelmi el cobrament de les peites, que no tandes, de la ciutat de València . Posa en llatí de l’època “Has peytas sarracenis civitatis Valenciae “. Dic si lo senyor rei ho feia així per no caure en badoqueria i estalviar-se altres importants recursos amb els que fer front a la seva gloriosa reconquesta.
    D´aquesta forma els 33,20 euros dels que anem tractant en aquest discurs s´han acoblat perfectament i a plaent harmonia de les parts. Puntualment, de forma professional, amb cura exquisida, amb l’enginy motoritzat del parc municipal de neteja , s´ha procedit aquest matí a l´hora de mig dia, molt ben conduit i amb cura de no fer malbé les propietats ni estatals ni particulars a recollir les fulles dels arbres que els recents vents de mestral han caigut sobre les nostres vies urbanes i que una part havia caigut en el que podríem dir “fora mur”, i a tocar els límits urbans del Pla dels Molins. S´ha fet una feina ben feta i del que aquest veí preocupat queda satisfet i correspost en la seva demanda. Així els 33,20 euros que l´antiga administració qualificaria de “bienes mostrencos” no han de considerar-se en els llimbs administratius ni a resultes de pressupost. Queda la situació aclarida i amb el beneplàcit i agraïment tant dels propietaris de la casa esmentada, com dels esportistes de la bicicleta, circumstancials caminadors per rebaixar el greix corporal, algun passavolant que fa el camí de Santiago i és l´admiració dels viatgers que amb paciència i resignació queden per uns instants detinguts en la seva marxa a l´espera que la llum verda del semàfor els autoritze a passar per l´interior de la nostra vila. Prometen els propietaris de la casa contribuir a la millora higiènica de la via enblanquinant novament la façana al temps de les festes patronals, posar un arc de baladre a la pujada i les banderoles de color blau i blanc a cascuna de les finestres. Per la seua banda esperen que la benvolença administrativa pose una mica d´ordre al desgavell de pins que impedeix admirar l´abans espectacular panoràmica de la nostra Mar Mediterrànea. Cosa que, de portar-se a efecte serà aplaudida pel veïnat en general i dels venerables ancians que podrien així perllongar la seva caminada matinal en comptar amb un centenar de mestres més des de el Mirador del Pla dels Molins a l´entrada al lloc conegut en l´antic Amillarament de Benissa com l´entrador del Planet dels Feliu. Així ells millorarien la salut corporal, gaudirien de les frescors del llebeig i estalviaríem jornals de neteja a causa de la pinassa de pins tan exuberants. Déu que pot vos pague tanta bondat i bones intencions.

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/