Inici » Notícies » Opinió

Excel·lència acadèmica i igualtat d’oportunitats, per Fernando López Corsi

5 de Juny de 2012 4 comentaris
Alumnes (foto del flickr d'AlexCamPro)

Alumnes (foto del flickr d'AlexCamPro)

He de ser sincer; em sorpren la mesura del Bloc, “El Bloc proposa que els millors estudiants benissers tinguen un premi econòmic”

La notícia, diu “Uns premis que constaran de dos premis de 200 euros per al millor expedient acadèmic a la finalització de sisè de primària” així com “d’un premi de 300 euros a l’alumne de l’IES Josep Iborra amb la millor nota mitjana a la finalització de l’ESO” i “un altre premi de 500 euros al millor expedient dels estudis de Batxillerat a l’IES de Benissa.”

Partint d’una concepció idealista en la qual tots i cadascun dels alumnes tingueren les mateixes oportunitats, capacitats i recursos, premiar la “excel·lència acadèmica” equivaldria simplement a premiar l’esforç.

No fa falta dir, que hi ha marcades diferències, (malauradament cada volta més grans), tant socials, familiars, culturals i econòmiques que fan que els alumnes no disposen de les mateixes condicions per a desenvolupar els seus estudis i aconseguir els seus objectius.

Com aquestes diferències existeixen i han existit sempre, considere, que l’èmfasi fonamental i bàsic de tot partit d’esquerres, ha de ser única i exclusivament la promoció de mesures conduents a que els estudiants tinguen les mateixes eines per a enfrontar els seus estudis.

Si tots tenim les mateixes oportunitats, sempre amb una mica de sort, el premi a l’esforç ens el donarà la vida.

Valga com a exemple:

¿Algú dubta que un estudiant estranger, que porta un any al nostre país, i que a més se li ha retallat en els últims mesos la classe d’adaptació, té les mateixes oportunitats per a “lluitar” per aquesta beca/premi que qualsevol altre xicon per molt responsable i entusiasta que siga?. El mateix és pot dir d’un xic/xica fill/a de pares aturats, i mil exemples més. Malauradament mesurar l’esforç no és tan senzill com mirar les notes del butlletí.

Abans, vaig posar “lluitar” ja que és un altre punt que m’agradaria tractar.

“Fomentar la competència” és una de les frases més utilitzades cíclicament per les forces polítiques de tots els espectres. I bé, sí. Baix el meu punt de vista la competència fomenta la millora de la societat.

Competència i reconeixement van de la mà. És cert que a tots ens agrada sentir que la nostra feina és reconeguda, però; Reconeixement és igual a diners?

En la societat capitalista actual, tot sembla indicar que una cosa va de la mà de l’altra, però no ha de ser neccesàriament aixina, es pot reconèixer mèrits amb un acte, una menció o un títol o una senzilla abraçada.

Diners i Competitivitat. De que em sona? Tal vegada la cobdícia desbocada per diners d’uns quants, segurament molt competitius ens van conduïr a la situació actual.

Acabe amb la questió més preocupant que em sorgeix: És ètic fer competir a xiquets de primària per diners?
Sóc crític amb els partits de dretes, però molt més amb els d’esquerres.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

4 comentaris»

  • Vicente Ibañez ha dit:

    Com sempre les teves reflexions, Fer, provoquen una nova vison de l’assumpte. M’encanta la que fa al foment de la competència per diners. Efectivament pel punyetero diners som on som. Ningú fa res ja per pròpia satisfacció i orgull.

  • Jaume ha dit:

    L’articulista pareix no entendre que l’educació és una qüestió essencialment ambigua i paradoxal. Volem donar a tots els xiquets les mateixes oportunitats, sí, però també volem triar els millors perquè ens curen, perquè facen cases que no caiguen, cotxes més segurs i ordinadors més ràpids. ¿Els partits d’esquerra s’han de dedicar “únicament i exclusivament” a garantir la igualtat? La igualtat en la mediocritat és precisament el que impedeix que els xiquets que provenen d’un nivell socioeconòmic baix puguen millorar i prosperar en la vida, i l’educació és potser l’única oportunitat que tenen.

    Al País Valencià tenim vora un 40% de fracàs escolar. Hi ha, a més, poquíssims alumnes en la banda alta d’excel·lència. ¿És aquesta la “igualtat” que volem?

    Els diners són un dels grans invents de la civilització. Efectivament, ¿on seríem sense els punyeters diners? ¿A les cavernes? Són una eina utilíssima per a conservar i intercanviar valor. No entenc aquesta mania de veure’ls com una cosa impura i bruta. ¿No ens agrada premiar amb diners un xiquet? Ho entenc, estèticament –perquè parlar d’ètica em pareix una exageració fora de lloc–. Es podrien buscar altres tipus de recompensa: lots de llibres, material escolar, viatges d’estudis, etc. Jo, en qualsevol cas, pujaria el pressupost.

  • Pepet ha dit:

    Jaume et bases en fal·làcies per intentar desmuntar l’article del Fer però no se’t sostén això per cap de costat. Com que l’educació és ambigua? Els millors per a fer cases? Això és un argument capitalista totalment. No hem de tindre el millor tio que sàpiga fer cases o el més famós (p. ex. Calatrava) ni tampoc el millor metge que faça operacions úniques al món (p. ex. Cabadas). Hem de tindre molta gent competent que sàpiga fer la seua feina. Ni millors ni pitjors, competents, que sàpiguen el que fan. I això s’ha de construir des de la igualtat d’oportunitats, l’inversió en educació i ajudes per a que tothom puga fer-ho.

    Aquesta proposta desgraciadament és elitista i no té cap sentit. Ja hi haurà de millors. El primer pas, des del meu punt de vista, per a un polític/partit és saber que s’ha errat per millorar. Si estas completament tancat al teu món sense voler aprendre de les crítiques malament perquè t’allunyes de la societat, i això és el que precisament no vol Compromís, no?

    Ara mateix s’esteu tancant a la cooperació, i estas competint per defendra la teua idea. Accepta les crítiques i millora. El món aniria molt millor així.

  • Carlos Font ha dit:

    Doncs com a professor, em pareix estupenda la proposta, és més, s’hauria de generalitzar encara més. Lo de la igualtat d’oportunitats i tot això està molt bé, però, sincerament, hui en dia, no crec que cap xiquet no tinga les mateixes oportunitats que un altre. Per exemple, en el IES on treballe, resulta que el millor butlletí d’un curs de 4t d’ESO el té una xiqueta d’oritgens hindús que l’any passat no sabia ni dir hola. Enguany té 5 excel·lents. Tot gràcies al seu sacrifi i esforç.Hi hi ha que premiar això. Precisament, un dels gran mals de l’educació és que no es premia l’esforç, tots som iguals, tots tindrem el títol de l’ESO sapiam o no on desemboca el Xúqer, “que inventen otros” “tu fill meu, no cal que t’esforces, ai pobret”.I així ens va, qui no vullga voreu, que entre un dia en les aules i vorà com camvia d’opinió….

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/