Opinió

Estrangers comunitaris: integrats o aprofitats?, per David Miró

Pel seu interés reproduïm aquest article d’opinió aparegut al diari català AVUI del dia 12 de desembre de 2005:

El passat 23 de novembre al municipi de Xàbia, a la Marina Alta, una moció de censura va provocar un canvi a l’alcaldia: el popular Juan Moragues deixava el seu lloc al cap de llista de la coalició Bloc-Centristes, Eduard Monfort. Aquest canvi ha estat seguit de prop per la premsa valenciana per una raó: els tres regidors que van provocar la crisi en el govern municipal són residents comunitaris, és a dir, ciutadans de la Unió Europea que s’han establert a la costa valenciana i en virtut de les lleis comunitàries poden participar plenament en la política municipal. Amanda Dean, anglesa, i Ana Vasbinder, holandesa, van ser elegides a les llistes del Partit Popular mentre que Anthony Cabban, anglès, ho va fer a les del Grup Independent de Xàbia. El fet que els tres regidors, tot i ser de formacions diferents, fessin pinya contra l’alcalde ha aixecat alguns dubtes sobre la seva integració. Participen en política per defensar exclusivament els interessos particulars i els dels seus nacionals o, al contrari, ho fan com a mostra de voler-se integrar en la realitat del país i per aportar la seva cultura democràtica? Aquest és un debat molt present a la realitat valenciana actual.

Poblacions del sud

Tot i que resulta poc conegut a Catalunya, el País Valencià és la comunitat espanyola que concentra més ciutadans europeus residents (uns 150.000, el doble que Catalunya). En contra del que pensa el comú de la gent, hi ha més alemanys al País Valencià que a les Illes Balears, i a més concentrats en unes poques poblacions del sud. El sud del país també acull la principal colònia britànica de l’Estat, i ara arriben suïssos, belgues, noruecs? I no és una cosa d’ara, sinó que ve de fa ben bé dues dècades. Sol, platja i bons preus han funcionat com un imant, i darrerament encara hi ha la possibilitat de realitzar inversions immobiliàries.

Avui dia hi ha una desena de municipis valencians on la població d’origen estranger s’acosta o supera ja l’autòctona. Són Xàbia, Teulada, Calp, Banitatxell, Llíber i els Poblets a la Marina Alta. L’Alfàs del Pi i la Núcia a la Marina Baixa. I Sant Fulgenci i Rojales a la Vega Baixa. A la comarca de la Marina Alta una quarta part de la població és de nacionalitat estrangera. Aquests ciutadans d’origen europeu tenen periòdics propis (el Costa Blanca News és el més important), escoles, clubs, botigues especials, i antenes parabòliques que els estalvien haver de sentir res que no sigui en el seu idioma.

El darrer pas que han fet és presentar-se a les eleccions municipals, seguint diversos esquemes. El més habitual és que els partits del país incorporin candidats estrangers per intentar arrossegar el vot d’aquesta comunitat. Això qui ho fa millor és el PP, que compta amb estudis que li diuen que la majoria d’aquests residents de poder adquisitiu alt i a prop de la jubilació són d’ideologia conservadora.

Candidatura amb autòctons

Però tots els altres també ho fan. El Bloc Nacionalista Valencià, per exemple, té una regidora a Busot, Susan Parminter, que és anglesa. L’altre mètode que utilitzen és el d’impulsar una candidatura pròpia però integrant gent autòctona perquè no sembli un partit d’estrangers. És el cas del Grup Independent de Xàbia, encapçalat a les passades eleccions per Enrique Bas, exalcalde de la ciutat, examic de Moragues i ara trànsfuga. El veritable cervell d’aquest grup és Tony Cabban. Aquest senyor ja havia protagonitzat un incident quan en un ple es va queixar perquè es parlava valencià adduint que no l’entenia. I va reblar el clau dient que ell no tenia per què aprendre la llengua del país. El cas és que Cabban i les altres dues regidores es van cansar dels mètodes autoritaris de l’alcalde Moragues i dels seus tripijocs immobiliaris i li van fer arribar un ultimàtum: o els traspassava a ells la responsabilitat d’Urbanisme, que portava Bas, o feien caure el govern.

Entre els arguments que van fer servir és que se sentien discriminats pel fet de ser estrangers. L’amenaça va funcionar i Moragues va desposseir el seu amic Enrique Bas de les atribucions d’urbanisme. Amb el que no comptava l’alcalde és que el seu presumpte amic fos capaç de passar-se a l’oposició i propiciar un moció de censura. I com a resultat ara hi ha el primer govern en molt de temps en què tots els seus membres són xabiers de tota la vida, 5 socialistes i 5 del Bloc-Centristes.

Moratòria dels PAI

Però un cop més l’actuació dels estrangers els col·locava a la picota. I aquí hi ha opinions per a tots els gustos. “Sense la mobilització dels estrangers el Parlament Europeu no s’hauria interessat per l’urbanisme valencià”. Així s’expressa Enrique Climent, vicepresident de la plataforma Abusos Urbanístics No, que ha aconseguit una moratòria en l’aplicació de nous plans d’actuació integrada, els PAI. El seu president és Charles Svovoda, excap dels serveis secrets del Canadà, avui feliçment jubilat però víctima dels plans urbanístics que li afectaven una propietat. Segons Climent, l’empenta i la consciència social d’aquests ciutadans estrangers ha estat clau per a la mobilització de la plataforma i el seu èxit davant la comissió de peticions del Parlament Europeu, que es va mirar amb molt d’interès l’informe redactat per Svovoda. El citat Cabban n’era el vicepresident fins que va entrar en política.

Actitud egoista

“Els estrangers tenen una actitud una miqueta egoista pel que fa al territori, i apliquen la màxima de l’última llicència la meua”. Qui diu això és Vicent Chorro, portaveu del grup Bloc-Centristes a l’Ajuntament de Xàbia, un municipi on el 40% de la població és resident comunitària. Chorro parla també com a mestre d’escola i explica casos en què pares anglesos es presenten al centre sense parlar ni una paraula d’espanyol i s’indignen perquè ningú els entén. “És una actitud totalment colonial”, diu el regidor, “els que tenen diners van als seus col·legis privats, i els que no vénen al públic i tenen un actitud totalment contrària a la llengua i cultura pròpies”.

Tothom coincideix, però, que el principal perill futur és la creació de candidatures formades únicament per estrangers i per defensar els seus interessos. “Això seria un desastre absolut” afirma Susan Parminter, regidora nacionalista a Busot i que admet que quan explica als seus connacionals el seu compromís amb el país d’acollida i el seu aprenentatge del valencià li diuen que està boja. Parminter és conscient dels perills d’aquesta invasió silenciosa, però també vol subratllar aspectes positius com la revitalització de molts pobles de l’interior que s’estaven despoblant. A Busot, per exemple, abans de l’arribada dels estrangers l’escola estava a punt de tancar. Ara hi ha 2.000 habitants i uns 600 són comunitaris. A l’Alfàs del Pi la comunitat estrangera supera el 60% de la població, i el poble viu una mena de segona Festa Major quan els noruecs, la colònia més important, celebren el dia de la seva independència. Eric Svanberg, que parla valencià, és el regidor d’Esports i porta les relacions amb els estrangers. A Teulada, un candidatura amb forta presència d’estrangers, Ciudadanos por Moraira, que defensava la segregació d’aquest nucli del municipi, va arrasar a les eleccions de 1999. El 2003, però, tots s’havien integrat ja al PP.

Tendència a l’aïllament

Els exemples de Cabban, Vasbinder, Dean, Svovoda, Parminter, Svanberg i tants d’altres són molt diferents entre si i ens mostra la varietat de comportaments possibles en una comunitat tan diversa. Però la tendència a l’aïllament i la resistència a una integració en una cultura que en alguns casos consideren inferior és un fet, una realitat a la qual s’enfronta avui la societat valenciana i també la balear. És l’altra integració pendent, de la qual no es parla perquè no interessa. Fa girar la roda del negoci del ciment. I per això, de moment, no toca.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?