Inici » Notícies » Opinió

En la granja escola, per Ignacio Carrión

2 de gener de 2005 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquest article d’opinió aparegut al diari EL PAIS el 2 de gener de 2005:

Més prop de Calp que de Benissa, encara que al terme municipal d’aquest últim poble, es troba la granja escola del valencià Nacho Gallach. Ocupa una superfície de 33.000 metres quadrats. Té un pavelló habilitat com a alberg. Disposa d’un laboratori d’energies alternatives, una xicoteta estació meteorològica i un observatori astronòmic. També hi ha cavalleries amb noms pintorescs, com Sapo, un cavall blanc. I existeixen corrals amb gallines, galls dindis i ànecs. En un bancal es veu una piscina que utilitzen a l’estiu. I un futbolí. També van construir un rocòdrom i un pont tirolés. Dit així, qualsevol imagina unes instal·lacions de luxe. Però no hi ha luxe. El que ocorre és que l’oferta d’aquesta granja escola respon a la personalitat del seu propietari, un home de 50 anys, casat i pare de dos fills, llicenciat en Educació Física, que mai va pensar en fer-se ric amb aquest negoci sinó a gaudir, ell, la seua família i els seus amics, d’una forma de vida envejable.

Després estan els números. Això ja és una altra cosa. Gallach es va associar amb un inversor alemany que, transcorreguts huit anys des que la granja es va posar en funcionament, vol obtindre benefici. I no hi ha benefici sinó un compte amb paga, o fins i tot menys. L’alemany està desitjant vendre la seua part, però Nacho Gallach no té diners per a comprar-li-la ni troba cap altre soci amatent. Així que la granja, com les gallines ponedores, viuen al dia i unes vegades posen l’ou desitjat, i d’altres no.

“El problema no prové només de la falta de subvencions, que és lamentable”, explica Gallach, “sinó d’una falta de promoció que no puc permetre’m i d’ajudes que no reclame per a mi però que podrien facilitar-se a aquestes famílies sense suficients recursos que volen enviar-nos els seus fills a la granja, i no ho fan perquè han de pagar entre 120 i 150 euros per setmana. Crec que pagarien la meitat si algun organisme els cobrira la resta”.

La resta ja s’ho va arreglant, millor o pitjor, aquest home que el mateix fa una paella per a vint persones que una escalada amb els seus alumnes al Penyal d’Ifach, sense oblidar-se de netejar les porcelleres, de mirar quan hi ha lluna plena amb el telescopi, o de cuidar l’horta perquè els xiquets sàpiguen com s’aconsegueix el que arriba al seu plat.

Gallach té bons amics. Quan se les veu molt malament organitza un sopar a la granja. I en servir el café, la seua dona, que també és mestra i llicenciada en Història, fa col·lecta i els amics deixen diners amb els qual comprarà joguets als xiquets que vénen mitjançant Assumptes Socials, de València. Són xiquets sense famílies o les famílies dels quals no es fan càrrec d’ells. La granja escola els acull i atén tan bé com pot amb el seu reduït equip de col·laboradors.

Un d’aquests, oriünd de Burjassot, es diu Carlos Pérez Campos. Té 27 anys i és llicenciat en Educació Física. És professor a l’escola de San Miguel Arcángel (Burjassot) però ací, a la granja escola de Benissa, és un poc de tot. Fins i tot és mag. Així que quan no t’adones et fa volar el bolígraf. I després el bloc de notes. I això, com és lògic, fascina els xiquets. “Des de molt xicotet la màgia em tornava boig. Veia un mag a la tele i em quedava hipnotitzat”, recorda Carlos. Per això un bon dia es va presentar al Centro Il·lusionista de València, que està al carrer de Dénia, i va dir: “A veure, digueu-me què cal fer per a ser mag”. Li van fer passar unes proves. No les va trobar difícils. I al cap d’un temps el van acceptar i li van donar el carnet de soci número 160, que és un número de sort en sumar set. A poc a poc ha anat aprenent més jocs pensant, sobretot, en els xiquets. “Perquè el xiquet descobreix el truc molt abans que un adult. És més imaginatiu”. I saben que Carlos no és David Copperfield.

No obstant això, en la granja escola el consideren el millor mag del món i els xiquets li demanen que faça desaparèixer les crestes de les gallines i li les pose als porcs al cap. Llavors Carlos respon que això és d’allò més fàcil i no paga la pena. Que li demanen una altra cosa.

Carlos es trau temps d’on no hi ha (per alguna cosa és mag) i cada dilluns de vesprada es presenta en l’Associació dels Mags al carrer de Dénia perquè li ensenyen alguna cosa nova. Per exemple allò de les crestes de les gallines. Allí hi ha mags de molt bon nivell que es guanyen la vida actuant en aniversaris, o en celebracions d’empreses. Però si escau, com a educador infantil, la màgia només és un complement, una cosa així com un idioma més.

Encara que no ho diga, es nota que Carlos és un home solidari. Vol ser útil als altres. I sobretot a qui més ho necessita. Per això, i no pels diners, ve a la granja escola a tirar-li una mà a Gallach, qui s’ha compromés a mantindre obertes les instal·lacions durant tot l’any, ja que si tanca demà potser ja no torna a obrir.

Carlos ensenya els xavals el que costa un brioix. Pasten i fornegen pa. També els ensenya a fer melmelada. Els explica com parirà la gosseta que va quedar prenyada per un gos enorme com un bou. Els xiquets esperen el part, que serà de nit, com una cosa molt especial.

I quan ordena Carlos tots al tractor! l’obeeixen immediatament i baixen als bancals fugint dels edificis feridors i invasors que s’aproximen a la granja des de Calp. Els bancales amb ceps i oliveres encara existeixen, encara sort. Però cada vegada més replegats.

L’horta és lloc sagrat, explica Carlos als seus xicotets grangers que van vindre de residències infantils de la Generalitat Valenciana de Mislata, Alboraia, Bunyol o Alacant. Els xiquets volen tornar a Pasqua. Però, pagarà algú la seua estada d’uns quants dies? Tant de bo, diu Carlos, tant de bo aquesta granja no es veja forçada a tancar. En cas contrari, Carlos (i altres com ell) hauran de recórrer als seus jocs de mans per a buidar la copota americana de Rita Barberá, o la butxaca de doble fons de Camps, o la bufeta inflada d’algun conseller dels quals poden pagar-se diversos mags en les seues festes d’aniversari.

Enllaç d’Interés
Notícia original

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/