Inici » Notícies » Opinió

El valor patrimonial del convent de Benissa, en l’aire per la manca de vocacions; per Vicent Àlvarez

26 de juny de 2017 No hi ha comentaris
El Convent Franciscà de Benissa (foto de Vicent Ibañez i Mas)

El Convent Franciscà de Benissa (foto de Vicent Ibañez i Mas)

Els frares han anunciat que se’n van de Benissa. La nota de premsa que he llegit constata com les autoritats eclesiàstiques del franciscans han decidit tancar el convent, puix l’ordre religiosa travessa una crisi irreversible de vocacions. De nou altre edifici religiós de gran valor patrimonial, que ostenta la condició de Bé d’Interès Cultural, tancarà les seues portes i quedarà com en altres casos, com són els de la Trinitat a València o el de Santa Clara de Xàtiva: a l’espera de veure què passa.

El convent en qüestió, que al seu temps fou també seminari, fou fundat el 1611. Es tracta d’un conjunt arquitectònic bastant rellevant i es troba situat a la part antiga del poble, vorejat d’un entorn prou harmònic. El vaig visitar fa ja alguns anys i recorde el seu bonic claustre. Tornant de nou a la informació, origen d’aquest comentari, la crònica ens diu que el govern municipal (Reiniciem, Compromís, PSOE) està preocupat i que confia que el convent continue obert per a les visites turístiques.

El problema, com ja he assenyalat fa una estona, se situa dins d’una problemàtica que cada vegada serà més present: la dels bens de titularitat religiosa que en la societat actual ja no tenen perspectiva de seguir funcionant com a espai religiós. Durant el meu pas pel Consell Valencià de Cultura dedicàrem especial atenció al problema i farem algunes recomanacions a les institucions, especialment, a la competent en matèria de cultura, que és la Conselleria. Els anteriors gestors passaren del tema; els actuals, l’han heretat, però, han de fer-li front. Que els monuments, i per tant els també els religiosos, siguen visitables esta ja en la llei, el que cal es preveure altres alternatives d’ús, perquè l’ús és una condició per a la conservació i, igualment, perquè en compte de construir, els vells edificis es poden readaptar.

Sóc conscient que donada la situació financera, l’administració no disposa de suficient capacitat per a comprar tots els monuments desocupats, almenys en termes de preus de mercat. S’ha, però, de tindre un pla, i contemplar perspectives diferents a la compra, com serien les cessions demanials per un temps, alternativa que es va suscitar en el cas del Convent de la Trinitat de València. Es tractaria de contemplar el problema com a tal, i no de forma puntual, quan apareix, segons la visita turística, que és com esta fent-se. Hi ha exemples d’altres llocs –i tenim instàncies que podem donar idees i estudiar la qüestió–, com el cas de les Universitats o el citat Consell Valencià de Cultura.

VICENT ÀLVAREZ (Xàtiva 1941) és llicenciat en Dret per la Universitat de València. Membre de la Junta Rectora del Museu d’ Art Contemporàni de Vilafamés.

Pel seu interés hem reproduït aquest article d’opinió aparegut el 25 de juny de 2017 a diarilaveu.com

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/