Inici » Notícies » Opinió

El rector de Benissa, per Günter Klasen

10 de Juliol de 2011 13 comentaris
El rector Domingo Sabater

El rector Domingo Sabater

Què m’ha dit el nostre rector? I el nostre batle?

El nostre Capellà celebra el 50 aniversari de les seues ordres majors? Felicitats!

Al mes de febrer d’enguany li vaig preguntar al rector, si la família d’un amic meu de Pedramala, una família alemanya, no podria celebrar unes noces a l’Ermita de Pedramala. 50 persones volien acompanyar la parella des d’Alemanya.

Per no crear-li cap treball o cap molèstia al rector de Benissa, els alemanys volien portar el seu propi rector per donar els sagraments de les noces. El rector va contestar directament: No, no, impossible! Sense donar més explicacions.

A la mateixa pregunta, el batle de Benissa, com a advocat que és, va respondre amb tota convicció quan se li va preguntar per aquesta possibilitat de realitzar les noces ací: Si, si, no hi ha cap problema!

Quan vaig comunicar la resposta del batle al rector, aquest va respondre: Aquesta decisió únicament la pot prendre l’Església i el batle no té res a dir en aquest cas. El batle, informat d’aquesta resposta del rector, no m’ha respost fins el dia de hui (com sempre).

Què fer amb aquestes dues declaracions tan clares però completament oposades? És llavors el rector qui no sap de què parla o és el batle l’innocent?

El rector estava d’acord en celebrar les noces a la Catedral de Benissa però no a l’ermita. Em pregunte, per què? Per al rector d’abans unes noces en una ermita no presentava cap problema i en altres parròquies, com a Altea la Vella, per exemple, mai ha sigut un problema.

A la meua pregunta sobre quins papers i quins documents serien necessaris per a celebrar unes noces a la Catedral de Benissa, el rector m’ha dit que hauria d’anar-me’n personalment a la Seu episcopal de València i informar-me allí. Ells podrien informar-me de tot.

Amb aquesta resposta vaig retrocedir fins l’any 1850, quan no hi havia correu segur, ni telèfon ni fax, ni correu electrònic. Fins ara pensava que un rector deu primerament ajudar les seues ovelles de manera abnegada en lloc de dificultar-los la vida. Amb un correu electrònic, del qual disposa sens dubte la parròquia de Benissa, és fàcil preguntar per la condicions necessàries per a unes noces d’estrangers a Espanya. Cal portar alguns documents de la Seu episcopal d’Alemanya i alguns papers més. No feia falta desplaçar-se des d’ací fins València, si el rector tinguera la “BONA VOLUNTAT” d’aconseguir aquesta informació.

Un amic meu, no el rector de Benissa, em va facilitar en 2 dies tota la informació necessària de València. És rar, no?

Després d’haver conegut més el comportament del nostre rector, el meu amic alemany va decidir de no celebrar les noces a la Catedral de Benissa. Van a celebrar-ho a la “Mercè” de Calp, una església moderna sense l’encant extraordinari de l’ermita ni la bellesa de la Catedral de Benissa, però amb una persona al capdavant que s’ocupa amb gust de tot allò necessari per a qualsevol celebració.

La família alemanya, i sobretot la parella, estan extremadament indignades per aquest procés inimaginable i ja havien pensat a renunciar completament a celebrar unes noces per ací. El rector no és que haja discriminat els Alemanys no permetent unes noces a l’ermita. Tots sabem que el rector, al contrari dels rectors de moltes altres parròquies, no accepta ni noces ni batejos a l’ermita encara que no hi ha cap prohibició de València. I ara em pregunte “per què?”.

El terreny on es troba l’Ermita de Pedramala va ser un regal dels pares d’una senyora de Pedramala que conec jo. L’ermita va ser construïda amb el treball voluntari de son pare i dels veïns de Pedramala, els voltants van ser fets i arreglats parcialment per l’Ajuntament, la Generalitat Valenciana i els veïns de Pedramala.

Em demane per què la senyora, els pares de la qual van cedir el terreny com a regal i a més van ajudar en la construcció de l’ermita, tampoc va tindre permís per a batejar als seus néts ací. “Era el seu somni”.

És això l’agraïment del nostre rector en persona o l’agraïment de la nostra Església en general?

El que és cer és fa alguns anys, una parella anglesa (d’una família d’alta política de la Gran Bretanya) va celebrar les seues noces a l’ermita. És conegut que aquesta família va fer una donació important per a l’Ermita de Pedramla.

Es podria pensar que tot és qüestió de diners, també a l’Església, que d’altra banda ens predica que davant del nostre Senyor tots som iguals.

El senyor alemany de la família dels Alemanys, volent celebrar les noces a l’ermita, va intentar tindre una cita amb rector a partir del mes de novembre 2010. El 25 d’Abril, per fi, va tindre la cita amb l’ajuda d’una benissera. Inimagible!

50 alemanys havien d’esperar durant mesos per a preparar el seu viatge, arreglar vacances amb els seus caps al treball, i acceptar preus de vols possiblement molt més alts per retardar la reserva.

L’Alemany va haver d’escoltar durant 32 minuts el sermó del rector amb el resultat que unes noces a l’ermita era impossible. Donava la possibilitat de fer un escrit a l’Arquebisbat de València però, anticipant, que si a ell li demanaven la seua opinió respecte a la celebració d’unes noces a l’Ermita ell diria que NO.

Llavors per què fer un escrit si ja per endavant ell no està disposat a col·laborar? Quina ironia que el rector diga que ell no celebra noces a l’ermita, que no depèn d’ell quan ja sap per endavant que sí li pregunten “des de dalt” va a negar-se.

Com pensa l’Església i Benissa integrar els estrangers amb aquesta política? D’aquesta manera expulsen els estrangers que d’una altra forma tenen gran importància per a aquest poble. Quina pena!

Pot ser que el rector evita treballar pels seus feligresos que no són absolutament obligatoris i prescrits però que seria un agraïment per a aquesta gent de Benissa? La gent no paga les seues contribucions eclesiàstiques? És per això que la Catedral compta cada vegada amb menys feligresos tots els diumenges a la missa?

El lloc de l’Ermita de Pedramala és tan idíl·lic i atractiu per servir idealment com a atracció turística per a un poble que viu sobretot del turisme.

Unes noces ací atreu l’admiració de tots, tant de la gent d’ací com la de fora.

L’Església podria ajudar als grans esforços de l’Ajuntament, de la Província i de la Generalitat Valenciana per fer el País sempre més atractiu per al turisme i llavors per crear més ocupació. I aquesta ajuda podria fàcilment prestar-la sense pagar ni un euro. No cal oblidar que l’ermita era un regal dels feligresos de Pedramala. Faltaria només la “Bona Voluntat” del nostre rector, la qual cosa trobem a faltar, encara que sembla ser que el rector vol seguir al capdavant de les seues tasques encara que estiga a les portes de la jubilació, la qual cosa li agraïm ja que segons sembla no hi ha nous candidats i ell vol mantindre el servei de l’església.

* Günter Klasen és veí de Pedramala.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

13 comentaris»

  • Jaume Berenguer Moragues ha dit:

    Hi ha gent que no canvia mai i una d’aquestes es Domingo, i després es queixa que no anem a missa. No oblidaré mai el que em va fer en el bateig de la meu filla, i veig que ell continua igual

  • Vicent L. Ibàñez Rosselló ha dit:

    Benvollgut Günter,
    jo també vaig patir, encara que la petició era diferent, el mateix comportament per part del nostre rector. És una llàstima que l’Esglesia de Benissa, de la qual tots formem part estiga tan poc oberta als seus fídels més pròxims. Si sempre se’ns ha dit que l’Esglesia està formada pel conjunt de catòlics tots iguals i sense distincions, al nostre poble, malauradament, no és així. Ací pareix que el lema és: Tots som l’Esglesia però uns més que altres.
    Haurem d’esperar que el successor de l’actual rector, quan arribe el moment, estiga més receptiu a les demandes dels seus fidels. Fins a eixe moment haurem de tenir paciència.

  • un d'açí ha dit:

    Me parece muy justa la queja del Sr. Gunter. El Cura de Benissa, tiene un carácter poco colaborador con el tema de las celebraciones en las ermitas, supongo son cosas de la edad. Pero lo que me parece intolerable, inadmisible y muy poco presentable, es lo de “colaborar con la creación de los puestos de trabajo” o aquello de la “ATRACCION TURISTICA”. Señores, ya está bien, que llevamos 50 años con aquello de que “el Turista” y así nos va. Déjense de mendicar y de justificar TODO con aquello de que “el turista”, porque cuando les hemos ENGAÑADO con la venta del terreno, con el PAI, o con la contrucción de la casa, no hemos dudado… a ver si ahora por una misa, “perdemos el atractivo turístico”. No sean hipócritas. Un saludo y muchas gracias.

  • Jordi ha dit:

    CARTA A GUNTER KLASEN

    Estimado Gunter: Paz y Bien.
    Me vas a permitir en primer lugar que me presente: Soy Fr. Jordi Escrivá, guardián del Convento de los Franciscanos de Benissa y Vicario Parroquial de la Parroquia de Benissa.
    He leído tu carta abierta al cura de Benissa y con profunda tristeza me atrevo a contestarte, pues me parece y estoy convencido de que se trata de un mal entendido y que las cosas deben aclararse para que no haya confusiones.
    Mi servicio a la Parroquia de Benissa está comprendido en dos etapas: de septiembre del año 1991 a septiembre del año 1994 y de septiembre del año 2003 hasta el día de hoy.
    Como puedes observar, he coincidido y trabajado con el párroco actual y el anterior. Digo esto por si te sirve de referencia.
    Me gustaría hacer alguna aclaración:

    1. En el comentario de tu carta dices que la “Colonia alemana está indignada por el trato que se le ha dispensado tras la negativa del cura…” La colonia alemana puede estar tranquila que con ella no se ha metido el cura; si que ha dado la negativa a una persona o a una familia.
    2. El único autorizado para dar permiso para que se pueda celebrar cualquier acto de culto en una ermita dentro del territorio municipal de Benissa es el párroco y no el alcalde ya que las ermitas son propiedad de la parroquia y no del ayuntamiento.
    3. Es verdad que el cura anterior permitió, en alguna ocasión, por las circunstancias que fueran; de todas formas, no era lo normal, sino una excepción. (Se pueden contar con los dedos de la mano las veces que se ha permitido estas celebraciones).
    4. En tu carta haces referencia a que en otras parroquias se celebran en las ermitas y no hay problema, poniendo el ejemplo de Altea la Vieja. Para tu información, Benissa aunque civilmente pertenece a la provincia de Alicante, su parroquia es de la provincia eclesiástica de Valencia y no de Orihuela – Alicante como son Calpe y Altea la Vieja. Digo esto porque cada diócesis tiene su propia legislación.
    5. La negativa del cura de Benissa no es por capricho, ni porque sois alemanes ni nada de eso, (la negativa es para todos: alemanes ingleses, españoles…) sino mas bien es una decisión que se tomo en el Consejo Pastoral Parroquial en el año 1997 que para mejor atención a todos los feligreses; los sacramentos debían de celebrarse en la parroquia y en el caso de las bodas en la parroquia y en el convento. Siempre dentro del casco urbano y no en las ermitas por estar fuera del casco urbano y no poderse atender siempre atender con dignidad. Esta decisión esta iluminada en las normas de la Iglesia Universal (Código de Derecho Canónico) y las orientaciones de la diócesis de Valencia, reflejadas en las conclusiones del Sínodo Diocesano. Voy a poner una razón para que puedas entender esta decisión: Una familia, al pedir el sacramento del bautismo para su hijo, quiere que se celebre en una determinada ermita y vamos a pensar que está todo acordado para tal día y tal hora; pero ese día resulta que hay una boda programada desde hace tiempo y además hay un entierro con lo cual el cura no puede ir a esa ermita y llegar a la hora para celebrar el entierro o la boda.
    6. En cuanto al expediente matrimonial: todo expediente se tiene que hacer en la parroquia en el caso de que los dos contrayentes sean de Benissa, en las dos parroquias cuando cada uno de los contrayentes es de una parroquia distinta, y en el caso de extranjeros tienen que ir a las oficinas del Arzobispado de Valencia; está normativa esta en vigor desde el año 2007 para evitar ciertos abusos que ha habido. En tu carta decías que: ¿de Valencia? ¿Es raro, no? No se de donde habrá sacado la información tu amigo, pero puedes estar seguro que en cualquier parroquia de la diócesis de Valencia te hubieran dicho lo mismo que te dijo el párroco de Benissa.
    7. No quisiera alargarme mas pero pienso que nadie expulsa a los extranjeros y los discrimina. Si Tum has decidido ir a la parroquia de la Merced de Calpe, estas en tu derecho, pero me gustaría que entendieses que el cura de Benissa ha sido coherente con las normas que están vigentes hoy en la Iglesia tanto a nivel Universal, como de la Diócesis de Valencia.

    Espero haberte aclarado alguna cosa; mi intención era precisamente eso, aunque soy consciente de que este medio también tiene sus limitaciones pero si en algo te hemos ofendido por nuestra fragilidad humana, pido tu compasión y tu perdón.
    De todas formas, tanto el cura como un servidor estamos a vuestra disposición.
    Recibe un cordial saludo y que el Señor te bendiga.

    Fdo. Fr. J. Jordi Escrivá, ofm.

  • Mario Santacreu ha dit:

    “El único autorizado para dar permiso para que se pueda celebrar cualquier acto de culto en una ermita dentro del territorio municipal de Benissa es el párroco y no el alcalde ya que las ermitas son PROPIEDAD DE LA PARROQUIA y no del ayuntamiento”…. Lo de sempre el poble paga i l’esglesia s’ho apropia. Ja van 2000 de la mateixa historieta, no esteu cansats?

  • Pepet ha dit:

    Totalment d’acord amb Mario, a Xàbia també passa el mateix, les esglésies les fa el poble i la parròquia mitjançant lleis pactades amb l’estat que els beneficien. Abusen de la gent i el seu treball per la caritat!

  • Jaume Berenguer Moragues ha dit:

    molt be Jordi, tot justificat, però, si s’haguera explicat tot be abans, no hauria evitat açò? o es que son tant arbitraries eixes normes que no sabia com explicar-les? o es que no volia fer la excepció? o te por de fer-la i que després l’hi ho tiren per cara com en altres coses de gent que ha dit que no i després a estat si? massa preguntes i per desgracia no sabrem la resposta mai

  • Joan B. Gandia ha dit:

    Pel que he entés de l’escrit de Jordi, la decisió de no celebrar actes a les ermites es deu a una norma del Consell Pastoral Parroquial, que pel que deixa veure és una decisió en l’àmbit local, no sé si m’enganye…

    Si és així, i donada la demanda de gent del poble, no seria possible canviar eixa norma per adaptar-se al desig dels feligresos?

    Crec que totes les cerimònies es poden compatibilitzar. No entenc l’exemple que es posa d’un suposat cas de bateig en una ermita i una boda a l’església. Comprenc que la situació seria impossible de complir, però no ho seria també el cas que es vulguera fer una boda al convent i un bateig a l’església el mateix dia a la mateixa hora? Trobe que amb una bona planificació amb antelació es podria resoldre el problema de celebrar qualsevol acte en una ermita. Per altra banda, es posa també el cas d’una defunció. Vull recordar que recentment s’ha canviat la llei de tanatoris que obligava a soterrar els difunts abans de les 24h. Aquesta llei ha eliminat aquest límit, amb la qual cosa la possible urgència per soterrar al mort, crec que ja no ho és tant a dia de hui.

    Per últim, les ermites són llocs que els benissers estimem i estan situades en paisatges emblemàtics. Obrir la porta a casaments o batejos a eixos indrets segurament faria que la gent s’apropara a l’església. Per altra banda, trobe també que promouria el turisme de bodes. No ho veig malament, per què no oferir un atractiu més que faça que la gent s’allotjara, menjara i coneguera millor Benissa i el seu entorn natural?

  • Jordi ha dit:

    A Mario:
    Pense que no tens les coses clares, no es lo de sempre.
    Molta gent diu que la Esglesia de Benissa la fet el poble, i es de veres, jo et pregunte ¿Que es l´Esglesia? tinc molt clar que l´Esglesia som tots els cristians i el temple parroquial es el lloc d´encontre dels cristians, lloc per a celebrar la fe.
    El temple parroquial, ¿es del poble? tinc que dirte que no, es del poble de Deu de Benissa. no del poble. En diras ¿no el va fer el poble? i el dire si el poble de Deu de Benissa.
    Cuant es va fer el temple va participar tot el poble, o cuasi tot, van ajudar tots els que es consideraven seguidors del Nostre Senyor Jesucrist.
    A Pepet.
    El cas de X`abia es un tema que molta gent no sab la veritat, et convide a que t´informes be,”pues no tot lo que s´ha dit a la prensa es veritat.
    Un abraç als dos.

  • Jaume Berenguer Moragues ha dit:

    Jordi hi ha una cosa en la que estas equivocat:
    si el temple el va fer el poble, tot el poble ja que estaven obligats a treballar i tandes, o treballaves o pagaves el jornal del substitut, per tant per a molta gent es del poble

  • Jordi ha dit:

    A Joan B. Gandia:
    Agrair-te la proposta que fas, ja que es molt interesant i bonica, seria una forma de donar ha coneixer el nostre patrimoni cultural i religos del nostre poble.
    “Pero”, sempre hi han “peros”, una questio que no poden pedre de vista es que els rectors cada volta son mes majors i el numero tambe esta baixant.
    Si volen atendre les ermites, no podem atendre com Deu mana la parroquia i al reves.
    Dir-te que hi han dues ermites que tenen culte tot l´any, Sant Jaume te tots els disabtes celebracio´ de la eucaristia per als veins de la partida de Benimarco i els diumenges per la comunitat catolica dels estrangers i l´ermita de la fustera tots els diumenges de l´any celebren els nostres germans anglicans, i en l´estiu els diumenges per la vesprada, en els mesos de juliol i agost, la comunitat catolica, per les persones de Benissa i els forasters.
    Bo es fa lo que es pot. Gracies de totes les formes.

  • Vicky ha dit:

    Crec sincerament, que l’esglesaia ja fa molts anys que sa quedat enrere, jo he perdut la fe en Deu i l’esglesia … A mi em van batejar a l’ermita de San jaume el sacerdot Estanislao, encara que el Señor Domingo no volia ja que aquests actes no volia celebralos en les ermites, pues pense que si l’esglesia vol conservar encara a gent cristiana deuria de vore la parroquia que es el que vol i el que demana,perque si hi ha gent que demana i no ho volen complir pronte dexara de creure i anar a missa…

  • S´arreglava amb la voluntat de Domingo i una agenda de 1 euro ha dit:

    Pregunta directa a Jordi:

    Després de llegir detingudament tot el que s´ha dit crec haver tret una conclusió, el problema es que hi ha un problema logístic, o siga
    un excés d´ermites per a la cantitat de párrocos, no??. o estic equivocat?
    De manera que la solució es trobar un pàrroc o un frare que estiguera disposat a celebrar el sacrament en cuestió. Se que pàrrocs d´altres parròquies poden celebrar mises on tinguen permís, i després el que corresponga firme el certificat corresponent. o no??.
    El problema pense que resideix i per favor perdoneu la duresa de les paraules en una falta de voluntat de servici i de solventar posibles inconvenients, que no problemes, se Jordi que no estarás d´acord pero lamentablement es la sensació que dona i vaig a explicarte per que en dos paraules:
    primera: El senyor pàrroc no ha tingut temps ni ganes de explicar-se, has tingut que eixir tu en la seua defensa, cosa que per un altre lloc t´onra i que tots t´agraim profundament. encara que no conega la manera en que funcionen estos mitjos podría haver-ho fet a través teu.
    Segón: Totes les respotes que has donat tracten de voltar alrededor de la cuestió, que si la provincia eclesiastical, que si el arzobispado, que si no se qué, cuan tu mateixa has dit que el anterior cura ho feia, i que el calp es fal. i que es decisió del cura, per tant el problema es que el cura no vol i “punto pelota”, no tractes d´enmascarar la realitat.
    per tant, no volem altra cosa que els drets que tenen la resta de parròquies, i no estar a la voluntat de ningú, que es cumplixca la llei que pertoque, i si que no pues que siga que no, pero amb una raó, no perque si.

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/