Inici » Notícies » Opinió

El nou Pla General de Benissa i per a postres, La Llobella; per Vicent Cabrera

24 de maig de 2018 Un comentari
El logo de Benissa amb el logo de Viatges Barceló

El logo de Benissa amb el logo de Viatges Barceló

En breu els actuals membres de l’Ajuntament de Benissa tenen previst analitzar diverses propostes d’esborrany del Nou Pla General d’Ordenació Urbana de Benissa (PGOU) que l’equip tècnic redactor està duent a terme a instàncies d’aquesta Corporació Municipal. Vaja per davant que cap de les propostes sembla acceptable i en futurs articles dedicats al PGOU assenyalaré els motius tècnics pels quals han de rebutjar-se. Un Pla General d’ordenació Urbana d’un municipi, (PGOU), és un document jurídic de caràcter complex perquè a més de normes escrites, incorpora plànols, fitxes, informes, catàlegs i memòries. El seu objectiu és planificar des del punt de vista legal, el desenvolupament urbanístic de tot el territori d’un municipi, amb vocació de vigència per a una dècada com a mínim, classificant i atribuint usos, o prohibint-los en cada classe de sòl, la qual cosa sense cap dubte afecta en gran mesura la nostra economia, donada la seua vinculació a la construcció i al turisme i de rebot al comerç, a la restauració i a tots els serveis terciaris fonamentalment.

Costa poc o gens imaginar que per a municipis amb semblants economies a la nostra, disposar d’un bon PGOU o un mal PGOU, o simplement, no disposar d’ell, és la línia que separa el creixement i el progrés econòmic i social, de l’estancament i l’encadenament de conflictes econòmics. Localitats d’aquesta comarca de la Marina Alta coneixen l’alt preu pagat en les seues economies pels casos d’incertesa jurídica creada arran de la sotsobra dels seus Plans Generals.

Un PGOU està constantment subjecte a canvis, modificacions i adaptacions igual que les nostres pròpies vides, però no resulten fàcils de dur a terme perquè depenen de complicats procediments legals i de decisions d’institucions locals i autonòmiques, d’ací la importància de no cometre greus errors en la seua elaboració. És vital no equivocar-se irreversiblement.

Benissa comptava amb un nou PGOU aprovat l’any 2003, però l’any 2013, deu anys després d’aplicar-lo de forma intensa en pràcticament totes les classes de sòls i processos urbanístics, el Tribunal Suprem va entendre en una sentència dictada, que era nul i ens va retornar al derogat Pla General d’Ordenació Urbana de Benissa aprovat per l’Ajuntament l’any 1982. D’un cop, i per utilitzar un exemple, el nostre modern vehicle de l’Any 2003 quedava fora de circulació i si volíem continuar viatjant, havíem de tirar mà del nostre vell SEAT 600.

I en aqueixes caminem, cinc anys després i dos corporacions municipals diferents, amb el nostre vell PGOU de l’any 1982 o el nostre Seat 600. Però ja se’ns anuncia des de l’Ajuntament l’enllumenament d’un nou i flamant PGOU per a Benissa.

No és lamentable LA INACTIVITAT política durant els cinc anys transcorreguts des de l’any 2013 després de la sentència de Tribunal Suprem sense un nou PGOU, que just és dir-ho, són vergonyosos políticament parlant ja que és la norma jurídica més important d’un municipi juntament amb els pressupostos de l’Ajuntament que s’aproven cada any. PREOCUPA el seu procés d’elaboració i en conseqüència el seu RESULTAT FINAL.

A Benissa són nombrosos els professionals, els empresaris i altres col·lectius que han tingut, tenen i tindran una relació directa i indirecta amb el PGOU i no s’entén que des de l’Ajuntament no se’ls convoque o convide nominativament i durant un període d’almenys alguns mesos, es discutisca obertament i se’ls interpel·le sobre, estratègies globals per a Benissa i sobre àrees i sectors i infraestructures a desenvolupar o preservar en el futur immediat i no tan immediat del nostre municipi, de tal forma que siguem capaces d’elaborar un vertader llibre blanc del que ha de ser el nostre futur Pla General i aquest llibre blanc siga la directriu perquè l’equip tècnic elabore el PGOU definitivament.

Resulta gravíssim i vuitcentista que un equip tècnic redactor alié a Benissa siga el que pilote la iniciativa d’elaborar un esborrany del PGOU de Benissa. No encertarà com no encertaria un xinès si intentara conrear raïm de moscatell tot d’una perquè no coneix la terra ni el clima ni les plantes ni les plagues ni el seu tractament etc. Des de l’Ajuntament es promouen concursos d’idees perquè els professionals dissenyen el regal o regals artístics que l’Ajuntament lliurarà en el futur per als actes institucionals i no obstant açò no es promou adequadament la participació sectorial de col·lectius i ciutadans de Benissa en l’elaboració del futur PGOU, més enllà de les tres sessions d’escasses dos hores cadascuna d’elles que es van portar a instàncies de l’Ajuntament amb lleugeres flexions.

Mentre es preparen propostes tècniques concretes immediatament per al futur PGOU de Benissa inclosa la Llobella, afectada per l’aprovació del PATIVEL, que veuran la llum en successius articles d’opinió, convindria que els responsables de l’Ajuntament de Benissa explicaren el motiu pel qual la nova lletra B redissenyada amb motiu del 20 aniversari Tourist Info Benissa, que il·lustra el logo-MARCA de Benissa, anunciada amb bombo i platerets, és pràcticament una còpia de la lletra B que il·lustra el logo-marca de Viatges Barceló, només que invertida. Tal vegada siga obra d’un altre equip tècnic redactor alié als professionals de Benissa. PENSEN!

  • Vicent Cabrera és Secretari General del PSOE de Benissa.
Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Un comentari»

  • Joan Josep Cardona Ivars ha dit:

    DEL PLA GENERAL
    Estimat Vicent: Absolutament d´acord amb el contingut del teu article. Evoca les inquietuds generacionals d´aquells que en la dècada dels anys vuitanta, amb llums i ombres transformaren la societat benissera. La Benissa d´aquell temps visqué una convulsió. Però, al contrari que les generacions actuals, aquell canvi fou dut a terme des de la improvisació de quadros dirigents. Empreses amb solera familiar agafades d´imprevist per un mercat anhelant de consum. Amb l´absència d´un teixit de benissers formats en la universitat i la requalificació de tècnics construïts a cop de intuïció s´obligaren aquells benissers a escriure la història empresarial d´aquells dies amb més il·lusió que formació. El tantes vegades citat per mi, aquell “Estudio Socio-econòmico de la Comarca de Denia”, dirigit per l´economista Eugenio Bezares fou un treball portat a terme per autèntics professionals. Publicat en l´any 1972 pretenia ser un prontuari comarcal per fer front a un dia a dia municipal dejuni de plans d´actuació. El negoci immobiliari anava desbocat i la vida girava uniformement al seu redós. Calia tenir uns referents. Més tot i ser un pla de disseny ben elaborat dubte de que la seva lectura fos un tema recurrent per als nostres governants locals i, molt menys, pels pocs empresaris d´aquella època.
    Per comprendre una mica el decenni de 1979 a 1987 la corporació municipal de Benissa edità el llibret “Benissa. 1979-1987. Resumen Histórico”. Era un modest fullet de 98 pàgines on es recollia la transformació a tots els nivells del poble. Llegint amb perspectiva aquell llibret hom se´n adona que entre 1969 i 1987 la societat benissera intentà donar respostes a una realitat socio-econòmica-política que ens superava. I, insisteixo, canvi portat a terme per unes generacions amb una molt precària formació. No cal més que veure al final del llibret l´apartat dedicat al “teixit empresarial” benisser on els intervinents provenen de la tradició empresarial familiar on la tenacitat personal fou l’únic bagatge que els feu tirar avant. I, com fou un fullet oficial era imprescindible justificar que s´escoltava la veu de la societat més dinàmica del poble en aspectes que tant anaven del comentari de infraestructures a projectes de futur. En realitat era un mer “pour parler” que pretenia fer bo que “la veu del poble” estava diguent la seva. Santa simplicitat. Aquelles persones, fora dels seus interessos personals poca cosa més els podia moure a curiositat. El compromís, la gestió i el timó del poble, com sempre, es deixava en mans d´uns grups on diverses vicissituds els havia portat al poder. I, també, com sempre, els més preparats a la seva i campe qui puga.
    Fill d´una eterna utopia sospirava per a que el pas dels anys, la major afluència de benisseres i benissers a estudis universitaris, córrer més món i una millor preparació humanista i tècnica incrementessin la nòmina dels conscienciats en la millora de la terra nadiua. Era el tornar a la societat el que la societat havia invertit en ells en mestres, equipaments, beques i subvencions. Esperava que els fòrums , les reunions i la general opinió motivés ambiciosos projectes en benefici comú.
    Desapareguda aquella antiga generació el seu relleu s´ha ocupat per una altra infinitament més preparada de la que s´esperaven respostes d´acord amb la seva millor formació. Eixe era el somni d´aquells que havien posat al seu abast tota mena d´elements per aconseguir eixe estatus. Anit, en la magnífica conferencia dictada per Baptista Banyuls a l´Espai Cultural de les Cases del Batle, ens guiava de la mà de Antonio Josep Cavanilles pels camins de la Il-lustració. L´esperit d´aquells homes que pretenien canviar la societat era un bon motiu per a moure la curiositat dels actuals benissers buscant sortides a camins que venen prou complicats. El públic érem els amics i convocants de l´acte. Pel contrari la “flateur” local, les gales socials i el vi i roses provocaren més deliri de convocatòria entre la nostra actual societat. Penso que amb eixes canyes la pretensió de fer un canyís com Déu mana, ai estimat Vicent! no passa , que vols que et diga? De ser això, una utopia. I, mentre tant “avant la lettre” a les deu del matí de cada dia davant un plat d´anxoves, el got de vi i el cafè tocat de wisqui.

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/