Opinió

El niu de gafarrons; per Pepe Nave Femenia

Un gafarró mascle
Un gafarró mascle

La gota freda per als valencians és un perill i per als benissers també. El record ens porta a l’any 1964 o 65 al barranc d’Albinyent que arreplega les aigües de la Solana a la partida del Rafalet. Baixa per la Coma Fonda. Per la dreta li entra el barranquet del Cannar, per l’esquerra el de la Xicaira; també per l’esquerra el de l’Alfama i just a l’encreuament del camí del Penzí en entrar al tros del Bombí, estava la font d’Albinyent a la vora del barranc – font pública que en temps de sequera servia als veïns de la partida-.

Aquella gota freda, va portar una enorme quantitat d’aigua en molt poc temps, va arrossegar canyes, esbarzers i tot el que topava per davant, fins i tot, el brocal de la font. Del pou ple de pedra i fang mai més no hem sabut.
Del tros del Bombí – també conegut de Solpost- podem observar que és l’únic treballat a la zona, gràcies a l’amor i esforç de Vicent Gayà Crespo, nét del tio Crespo “Solpost”. La finca es troba rodejada d’una selva de pins, esbarzers i i matolls que com solem dir fa por només pensar que seria de Vicent i família si es pegara foc. (Pep pensa en la situació mentres “A Punt” dóna notícies sense trellat).

Al primer garrofer de Vicent, un gafarró porta al bec llavoretes al niu per als pollets que la mareta vigila molt contenta. Els gafarronets, piu, piu, piu, amb la boca oberta mengen les llavors que porta el pare.

És migdia i fa calor. El fenàs de vora els pins està molt sec. Un vidre dels anomenats cul de botella, projecta el sol cara al fenàs que no tarda en botar-se foc. Com si fora pólvora la brossa encén la pinada. El soroll de les flames crida l’atenció de Vicent que tot alterat truca al 112. Al camí del Penzí arriba el fum i des de la casa del tio Vicent del Penzí, el gendre – Antonio Torres, que estava llegint el diari- se n’adona i truca a la policia local que avisen al parc de bombers. En 15 minuts el soroll de les sirenes i llums del camió de bombers enfila el camí del Penzí pel tossal de Cabrera. El camí és estret però el xofer sap el que porta. En veure l’escena el cap dels bombers insisteix al parc de la Xara que porten helicòpters. En mitja hora els helicòpters són al Bombí. Deu minuts més tard un hidroavió planeja l’Alfama. Al niu de gafarrons, la mareta protegeix els pollets posant-se damunt. La calor i alguna flamarada sofrimen les plomes, però diuen que “Déu apreta però no ofega” i una descàrrega d’un helicòpter fa el niu un xop: mentres hi ha vida hi ha esperança.

De sobte, la tele fa un silenci i tot seguit un anunci sorollós li fa pegar un bot a Pep. Es frega els ulls i es pregunta: Què diuen les notícies? Què ha passat?. Pep reflexiona: els de ”A Punt” no saben on és la font d’Albinyent. Fotre! He tingut un malsomni. Més val així, per què si un dia passa el foc arribarà fins a Oltà.

Pepe Nave Femenia


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?