Opinió

El debat des de dins; per Miquel González

Els candidats durant el debat electoral d'ahir
Els candidats durant el debat electoral d’ahir

Quan Joanba Gandia em va proposar conduïr el debat de candidats a l’Alcaldia de Benissa, vaig acceptar gustosament. Sols vaig posar unes condicions, que els partits pactaren les regles de joc i que les intervencions foren curtes per tal de fer-lo més dinàmic i entretingut. Crec que això ho hem aconseguit, però haguèrem pogut millorar-lo, però tant de bo no haguera sigut un debat electoral, sinó una raonada en públic i amb veu alta, però s’hagueren queixat els partits polítics. Dos coses han jugat al meu favor: els candidats han guardat molt les formes amb el seu to constructiu i positiu (la majoria ha sigut molt indulgent amb l’equip de govern actual), i el públic, farcit de fans de totes les formacions, ha exercit d’àrbitre posant límit a les intervencions dels seus candidats rivals. Si en férem més, estic segur que millor ens eixirien.

Com ho he vist jo des de dins? Crec que hi ha dos conclusions: en aquests moments, amb els seus matisos, hi ha dos models en joc, el que representa el PP i la resta de formacions (PSPV, Compromís, Ciutadans i Reiciem), i que el model de Benissa necessita una reformulació. I això és el que s’haurà de triar el diumenge: si Benissa vol canvi, o si les correccions les fem de la mà del PP.

Són unes eleccions obertes i complicades, que reclamen regeneració i que posen de relleu com de difícil és a un poble posar-se davant del cartell amb el risc de que et partisquen la cara. Ho va dir Juan Bautista Roselló, sabedor de com de difícil és en aquests moments donar la cara pel PP: “Enhorabona a tots els partits que han aconseguit fer una llista i als seus candidats”.

I els candidats? Com ho van fer? Des del meu modest punt de vista, hi ha de tot. Abel Cardona i Reiniciem representen l’aire nou, però també la distància entre el món del carrer i el seu sentir i l’ortodòxia que després t’imposarà el corsé administratiu del dia a dia de l’ajuntament: va estar molt bé en les qüestions culturals, esportives, mediambientals i de participació, però li va faltar concretar més en el model econòmic.

Isidor Mollà és l’únic que té clar quin ha de ser el model de Benissa, però no es creïble a estes altures: és l’únic que reivindica la zona costanera com a revulsiu i dos projectes cabdals per a la revitalització del poble (situar l’ajuntament nou a les escoles velles i el pàrquing de la plaça), però falta saber si són realitzables econòmicament.

Xavi Tro, que és coneixedor del sistema i té experiència, deuria haver explotat més el possibilisme de que canviar les coses des de dins és factible, juga massa a polític de Compromís i poc a candidat de Benissa i en algunes qüestions se’n va anar massa pels temes comarcals. Va estar molt bé en les propostes de suport al comerç i al xicotet empresari i en la necessitat de fer un nou Pla General d’acord amb els temps que corren. Molt en la línia de rescatar i ajudar persones, com defensa la seua coalició.

Manuel Juan Giner (PSPV-PSOE) potser siga qui en estos moments represente l’equilibri per aquells que volen un canvi tranquil: ara falta que els números li donen eixa possibilitat. Va exposar propostes coherents en tots els apartats; va reivindicar la gestió del PSOE en els anys 80 i, a l’igual que Compromís, amb un missatge social i dirigit a recuperar molt als joves i les generacions formades i que no troben treball al poble. Potser, el gran canvi en el PSOE és el to del seu candidat, pla, humà i modest, molt diferent al seu anterior alcaldable.

I per últim, Juan Bautista Roselló. Era qui més opcions tenia d’exir escaldat i va eixir viu, molt viu. Es podria dir que excepte Isidor Mollà, tots van ser molt cavallerosos amb Roselló: va fugir del cara a cara amb la resta de candidats, va intentar vendre la seua gestió, fonamentalment basada en els balanços econòmics de l’ajuntament, però molt limitada en noves propostes per a tornar a il·lusionar a l’electorat. Va tindre molta sort que ningú li va tirar en cara que, degut a les seues responsabilitats a la Diputació d’Alacant, ha estat absent en l’Alcaldia –jo diria que s’ha passat quatre anys per l’autopista AP-7 fent viatges- i que la política de rescatar persones que l’oposició li refrega, l’haja practicada amb una intel·ligent política de personal desfent des de l’ajuntament i refent des de Benissa Impuls.

En definitiva, crec que la cosa va estar entretinguda i que es van visualitzar dos models de forma de gestionar el poble. Aquesta disjuntiva està en tots els pobles el pròxim 25M. És el PP contra la resta. En alguns llocs, el PP encara podrà trobar alguna altra candidatura per a sumar la majoria absoluta si és que no la té, però vist el que va passar el dimecres per la nit a Benissa, el PP està sol: el Ciutadans de Benissa no és el Ciutadans de Rivera i el votant popular cabrejat no té una alternativa digna. Després passarà el que passarà, però de moment la cosa està així.

* Miquel González va moderar el debat electoral d’Infobenissa d’ahir i és reponsable de l’edició alacantina del diari EL MUNDO.


Comentaris a la notícia

Isabel

Miquel creo que haces comentario sesgado y tendencioso en el caso de Isidoro pues olvidas que en primer lugar para desarrollar el modelo de Benissa planteó una auditoría económica
Probablemente en el caso de otros candidatos tampoco hayas sido justo en las apreciaciones siendo tendencioso a favor del PSOE
Creo que el moderador de estos debates deba ser imparcial sin perjuicio que debamos tomar tu opinión personal solo como eso, una opinión que no comparto.
Como estamos en democracia las urnas dirán que camino deba seguir Benissa aunque coincido en que necesita un cambio.


Voleu deixar un comentari a la notícia?