Opinió

De mica en mica s’ompli la pica, pel Col·lectiu de Veïns de Benimarco

Acceptar el deteriorament del paisatge, sacrificar-lo al dictat cec de la homogeneïtat implícit en una globalització, que no sap de bellesa del lloc ni de benestar humà, és acceptar morir poc a poc com a poble.

José Albelda.

A la partida de Benimarco li estan eixint unes protuberàncies, que dia a dia van en augment.

Posar una tanca publicitària és una tasca molt fàcil, per això la multiplicació (una per setmana) de tanques publicitàries que actualment s’està donant.

Per tal de poder instal·lar una tanca és requereix una sèrie de tràmits administratius, que ja s’han botat les dues, per ara, de les que hi ha col·locades a l’encreuament de Benimarco de forma il·legal.

Ara, l’Ajuntament ja hauria d’haver eliminat aquestes tanques publicitàries que incompleixen la normativa vigent, ja que de totes maneres no són legalitzables, perquè la seua ubicació no és la correcta, perquè no compleixen amb les mesures estipulades, perquè estan en una zona vedada per a aquestos panells publicitaris i perquè no compten amb cap autorització administrativa que les ampare.

Cal saber que en aquests casos, es farà responsable al o als propietaris dels terrenys on s’ubiquen.

En virtut de la normativa estatal (1994/2641) la Llei de carreteres de la Comunitat Valenciana de 27 de març de 1991, el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana d’11 d’agost de 2006 i l’Ordenança Reguladora de les Condicions Estètiques en Edificacions en el Sòl No Urbanitzable, aquest tipus d’instal·lacions està prohibit en aquest paratge.

L’objectiu de fer complir la llei, que prohibix els cartells publicitaris al costat de les carreteres, és evitar que els conductors es distraguen i patisquen un accident. Però, a més és conservar la imatge paisatgística per a impedir que les carreteres es convertisquen en una amalgama de cartells.

El cartell, que es trobe en la zona de domini públic de la carretera, es pot retirar per l’administració competent sense previ avís. No obstant això, en el cas que l’afectat no procedisca a fer-ho, l’ajuntament ha de realitzar el desmantellament i posteriorment passar-li les despeses al propietari juntament amb la corresponent sanció per cometre un acte sense autorització i en contra de l’ordenació establerta.

El sector turístic del poble s’hauria de plantejar que la imatge que dóna el terme, amb la proliferació de tanques publicitàries, cada vegada és pareix més a una revista gratuïta d’anuncis barats, i no és eixa la més adient per a uns municipis que han de vendre també els seus valors paisatgístics.

Pel que és veu la retirada de les tanques no està entre les prioritats dels governants de l’ajuntament. La qual cosa no estranya en un consistori que sembla demostrar que la seua disposició no és complir tots els requisits que imposen les lleis, ni actuar en el territori des de la perspectiva de la conservació dels nostres recursos, com ara el paisatge.

Els fets així ho demostren: són ja alguns projectes que han desdenyat elaborar el preceptiu informe d’impacte ambiental i comencen a ser massa els desastres ambientals comesos per indiferència o incapacitat d’aquest ajuntament.

En la nostra opinió, el més greu del cas no és encara que no estiga entre les prioritats de l’acció de govern fer complir les lleis, està també en eixe funcionament anòmal de la societat democràtica que conviu amb la corrupció convertida diàriament en espectacle de masses i que dóna per sobreentés que esta, sols ho és quan te aparença de grans desfalcs econòmics.

La realitat és una altra, corrompre significa també alterar el funcionament normal de la democràcia i un dels seus fonaments és obrar d’acord amb les normes pròpies d’un estat de dret.

Pervertir la democràcia és no desmantellar unes instal·lacions que no compleixen amb la llei. És antidemocràtic que les institucions públiques no hagen retirat unes alarmants tanques publicitàries quan la legislació vigent ho regula. Potser no siguen tan espectaculars aquestes actituds, contràries a la llei, com les que aquests dies ocupen les primeres planes dels periòdics però, sense aquestes, no existirien aquelles.

L’alcalde és un càrrec públic (afortunadament interí) i com a tal ha de donar compte als ciutadans de les seues responsabilitats, perquè ens empara el dret i la pràctica democràtica per a tal sol·licitud.

En el cas que ens ocupa, voldríem saber per què no ha fet complir la normativa estatal (1994/2641), la Llei de Carreteres de la Comunitat Valenciana de 27 de març de 1991, el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana d’11 d’agost de 2006 i l’Ordenança Reguladora de les Condicions Estètiques en Edificacions en el Sòl No Urbanitzable, i ha retirat immediatament els monstruosos panells publicitaris il·legals?

Seguirem sense conèixer les ocultes raons que té l’ajuntament per a no fer complir la llei? I l’oposició què ens diu d’això? Desgraciadament res, no sap, no contesta.

Col·lectiu de Veïns de Benimarco.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?