Cream Pop: La Marina s’anima

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LA VERDAD el 17 d’octubre de 2008:

La definició bàsica que utilitzem en aquesta columna per a definir un grup antimenfotista és senzilla: “Grup d’amics/persones amb interessos comuns descontents davant una manca cultural/política del seu entorn que, en lloc de queixar-se i queixar-se per la situació sense fer res, decideixen arromangar-se i fer alguna cosa per a millorar la situació”. A Alacant hem vist el cas de Santa Leonor/MRW/Fetiche, grup d’entusiastes que arrisquen amb els seus propis diners en concerts, fanzines i altres activitats per a donar eixida a les seues inquietuds culturals. A la zona de la Marina, els fans de la música pop poden donar-se per satisfets: A Pedreguer, el col·lectiu Tóca-la Sam porta 10 anys donant guerra. El Gata Fan Club també es mou de valent. Però en els últims anys hi ha un col·lectiu que, basant-se en l’activitat dels esmentats, està donant molt a parlar: Cream Pop, de Benissa.

Cream Pop és la típica associació sense ànim de lucre formada per un grup d’amics entusiastes del pop independent, música representada per bandes com la Costa Brava, Tachenko o Cooper-Los Flechazos; que endinsa els seus orígens en els Beatles, Beach Boys, Kinks; un estil que ells volien reivindicar i, sobretot, ser organitzadors dels actes que ells volien veure com a espectadors i no els eren oferts (la base de l’antimenfotisme). Neixen en 2005, com un grup de 12 persones amb una junta directiva de tres. Sabien dels seus gustos musicals comuns, ja que es veien en festivals i concerts celebrats a la zona de la Marina Alta, especialment a Pedreguer, un poble que sempre ha tingut, segons recorden els cream-poperos, bastant moviment cultural gràcies a tradicions festeres com els carnestoltes i per l’activitat de locals emblemàtics com la desapareguda sala Graffiti.

Es van legalitzar en 2005 i van començar a organitzar concerts, amb la filosofia d’atreure grups consolidats o en vies de consolidar-se, amb disc editat i que sonaren a la ràdio. El pub La Canya acollia aquells concerts, fent-se càrrec del caxé del grup. L’associació havia d’encarregar-se de sufragar viatge i sopar dels músics, i finançava aquestes despeses amb venda de samarretes. El seu primer concert: Les Philipes.

Al setembre de 2006 veuen que la cosa marxa i decideixen intentar créixer: traslladen els concerts a un pub més gran. Celebren el seu primer concert internacional als baixos de la casa de cultura del poble, la qual es tenia mig abandonada i ningú més ho estava utilitzant, encarregant-se ja de la gestió completa del concert (contacte i negociació amb el grup, gestió de barra, lloguer d’equips, publicitat ). L’Ajuntament de Benissa veu que aquests xics van de debò, que són seriosos i que mereix la pena apostar per ells, per això cedeix una aula de l’Antiga Escola. Cream Pop organitza allí un interessant cicle d’un concert cada mes fins que la riuada d’octubre del 2007 els obliga a abandonar les escoles i traslladar-se a un centre social. Però a hores d’ara ni els desastres naturals poden parar-los ja. A la Seu Universitària de Benissa també han aconseguit que sonara la música de grups com Siwel.

A l’estiu, ens han acostumat a tindre dos esdeveniments que cada vegada sonen amb més força a la província: el CreamPop Mini-festival, que per a tindre una única subvenció de 3000 euros té un cartell i repercussió molt decent, i les Soul Beach Party, que ajunten unes 400 persones en una festa a la platja a l’agost, la majoria de vegades oficiades per Juan de Pablos, el discjòquei de Ràdio 3, descobridor de grups i gurú dels fans del pop espanyols.

Mendetz, les galeses Hot Puppies, Drytones (que són teloners de Paul Weller), Low-Lows, Young Play Things, Sr. Chinarro, Jaime (Sexie Sadie), la Costa Brava, Tachenko, Les Charades, els americans The Mekons (USA) la llista de grups que els creampoperos han aconseguit dur al seu poble (i a la nostra província) és llarga i respectable. A més, intenten donar suport a les bandes de la zona convidant-les a fer de teloners en els concerts de grups consolidats que ells organitzen.

El fet que siguen entitat sense ànim de lucre els ajuda bastant, ja que molts artistes, per això, estan disposats a negociar directament amb ells, sense mànagers i intermediaris, i a rebaixar les condicions en alguns casos perquè el concert puga realitzar-se.

Cream Pop són tot un exemple del que poden aconseguir un grup d’amics antimenfotistes disposats a moure el cul per a millorar la vida cultural del seu entorn. Antimenfotistes del món, uniu-vos!