Inici » Notícies » Opinió

Carta oberta al president del govern, per AUN

16 de Juny de 2006 No hi ha comentaris

Benissa, 2 de juny de 2006.
Excm. senyor En José Rodríguez Zapatero
President del Govern Espanyol
Palau de la Moncloa
28071 Madrid

Senyor President del Govern:

Agraïm l’escrit que ens va enviar el passat dia 16 de maig el seu director de gabinet, en contestació a diverses comunicacions que li havíem dirigit amb anterioritat, entre d’altres la carta que dos membres de la nostra associació li van lliurar en mà a la Universitat d’Alacant el 23 de setembre de 2004.

Ens informa el Sr. Serrano que l’esborrany d’avantprojecte de la nova Llei sobre Règim del Sòl i Valoracions recull algunes de les mesures que proposa la nostra associació, entre elles la preocupació pels drets dels ciutadans, i la salvaguarda del dret de propietat.

No coneixem els termes de l’avantprojecte, del que agrairíem disposar d’una còpia com a organització ciutadana interessada en la matèria, però permeta’ns explicar-li la nostra preocupació valent-nos d’un exemple que està ocorrent a dia d’avui al municipi de Benissa (Alacant), i que ha aparegut als mitjans de comunicació europeus com a exemple d’escàndol urbanístic que avergonyeix qualsevol persona decent.

Un matrimoni belga va comprar fa més de vint anys una casa de camp del segle XVIII a la part alta d’un tossal, així com els 30.000 metres quadrats de terreny que l’envolten (veja els dos articles adjunts que van eixir en ‘Información’ i ‘Levante’ l’11 de gener de 2006). Respectant la funció social de la propietat, i amb les llicències pertinents, van restaurar la casa de camp amb materials nobles i van cuidar els horts que l’envolten amb tant d’èxit que fins i tot apareix en els fullets turístics de l’Ajuntament de Benissa.

Al desembre de 2005 es van assabentar que una empresa constructora proposava desenvolupar una urbanització al seu terreny. El tossal quedaria “colonitzat” per 107 bungalous, els propietaris perdrien (cessió obligatòria i gratuïta) com a mínim el 50% del seu terreny, i per a conservar la resta amb la casa haurien de pagar prop de 800.000 euros com a càrregues d’urbanització.

Senyor President: considerem que el verídic cas exposat comporta una violació greu del dret a la propietat, contrària a l’article 33.3 de la Constitució Espanyola i a l’article 6 del Tractat de la Unió Europea. I si per fortuna no arribara a consumar-se, l’assetjament a què segueixen sotmesos els propietaris constitueix igualment una violació del dret a la propietat. La nostra pregunta és: millora en alguna cosa la situació l’avantprojecte de llei?

Molt ens temem que puga empitjorar-la si, en lloc de permetre que els jutges prenguen en consideració el valor de mercat d’una casa a la part alta d’un tossal, amb magnífiques vistes a la mar i trenta mil metres quadrats al voltant (és a dir: el que a França seria “una maison de charme”, a Itàlia una vila a la Toscana, al Regne Unit gairebé un “castle”, i en altres regions espanyoles una estupenda masia, un mas…), s’obliga a l’òrgan jurisdiccional a valorar de forma separada el terreny (que seria rústic, sense poder prendre en consideració les expectatives de transformació en urbà), i es valora la casa pel “valor de substitució en el mercat per una altra similar en la seua mateixa situació real”, que en la pitjor de les hipòtesis no seria el valor d’una casa en la mateixa situació (dalt d’un tossal, vistes al mar…), sinó d’una casa en un terreny rústic qualsevol, amb el que al final es valorarien simplement els materials de construcció i la mà d’obra per a construir-la. Hi ha milers de casos com aquest, que potser no resulten tan evidents ni tan fàcils d’explicar, però que resulten molt més sagnants en la mesura que es tracta de l’única propietat de jubilats, agricultors, o simples ciutadans que no disposen dels mitjans legals ni mediàtics per a defensar-se, entre d’altres coses perquè es neguen a creure que això puga succeir en un estat de dret.

Senyor President: no ens resignem a acceptar que des del govern de la nació no es pot fer una altra cosa. Ací van les nostres propostes.

1. Definició de criteris objectius per a delimitar el concepte d’utilitat pública i interès social.

Com és possible que l’article 33.3 de la Constitució diga que ningú pot ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització, i no obstant això un ajuntament puga aprovar un pla urbanístic com el de l’exemple anterior, en què la utilitat pública o l’interès social ni tan sols han de ser justificats, sinó que van implícits en la mera aprovació del projecte?

En la nostra opinió, basta observar les fotos del tossal tal com està ara (buit, aïllat…) i la maqueta de com podria arribar a estar, per a concloure que… l’interés social i la utilitat pública no tenen res a veure ací. No es tracta de crear ciutat, ni de satisfer les necessitats de creixement d’una població, sinó simplement d’una decisió empresarial: algú vol fer negoci amb aquest tossal i aquest terreny. Com a decisió empresarial és perfectament respectable… sempre que s’apliquen les regles del mercat. Si volen el terreny, que parlen, que discutisquen i que arriben a un acord, però ens sembla una barbaritat jurídica i un assetjament intolerable al dret a la propietat privada fer que intervinga la potestat pública per a aplicar facultats expropiatòries sobre la base d’un suposat interés públic. Tal i com un dels nostres representants va tindre ocasió de declarar davant el Comitè de Peticions del Parlament Europeu el passat 11 d’octubre de 2005, la paradoxa inacceptable és que podem perdre la nostra casa, el nostre patrimoni, i no tenim dret a cap plusvàlua… precisament perquè tenim un terreny molt interessant en una zona molt bona.

Senyor president, no resignem a que la construcció d’un camp de golf, d’un hotel, o d’habitatges de luxe, es considere d’utilitat pública i justifique expropiacions. El concepte d’utilitat pública no apareix definit per cap llei orgànica, i la seua aplicació varia d’ajuntament en ajuntament. De vegades, la descentralització no és progressista, sinó que deixa el camp lliure al caciquisme i a l’alcaldada, sobretot si no va acompanyada de mecanismes de control i si no hi ha criteris objectius clars la violació dels quals siga fàcilment perseguible. Considerem que és el moment adequat perquè les Corts aproven una llei orgànica en què es definisca en què consisteix la utilitat pública i l’interés social, garantint així de forma efectiva els drets que la Constitució consagra, i obligant els ajuntaments a aplicar els criteris objectius que dicte la llei.

2. Protecció dels habitatges consolidats.

Establir un règim que protegisca els habitatges consolidats per l’edificació, tret que així ho exigisca, de forma excepcional, la utilitat pública o l’interés social. Amb això s’alliberarà a propietaris d’edificacions legals, que paguen religiosament els seus impostos, del brutal assetjament que sofreix el seu dret a la propietat privada, i s’evitarà que els seus habitatges desapareguen sota la màquina d’apiconar de programes urbanístics en els quals “els propietaris són absolutament ignorats per una connivència premeditada entre l’ajuntament i l’urbanitzador, que no faciliten cap informació ni pretenen assolir el consentiment dels propietaris, sinó la ràpida apropiació dels terrenys per a escometre la seua urbanització coste el que coste” (pàgina 20 de l’Informe Especial sobre Urbanisme del Síndic de Greuges del País Valencià, novembre de 2004).

3. Compliment de la legislació europea sobre contractes públics.

La Comissió Europea ha obert dos procediments d’infracció respecte a la legislació urbanística valenciana.

Amb la finalitat de remeiar els incompliments que la Comissió Europea retreu al País Valencià, convindria modificar la Llei de Contractes de les Administracions Públiques per a deixar clar que l’adjudicació de Programes d’Actuació Integrada és un contracte públic, de manera que s’apliquen plenament les directives comunitàries en la matèria i es calculen les quotes d’urbanització d’acord amb les normes europees.

Senyor President: a l’empara de la LRAU, s’han adjudicat contractes multimilionaris sobre la base d’una “estimació, si més no preliminar i aproximada, dels costos l’obra” (article 32.D.2n LRAU), i el pressupost el poden modificar a l’alça l’urbanitzador i l’ajuntament sense cap mesura de control. Permeta’ns assenyalar un exemple d’incompliments de la legislació comunitària: el PAI de Mundo Ilusión abasta 18 milions de metres quadrats, el cost del projecte és de 6.000 milions d’euros, i el benefici del constructor és de 54 milions d’euros. Doncs bé: aquest contracte s’ha adjudicat sense publicar-lo en el diari oficial espanyol ni en el de la unió europea, i sobre la base… d’una estimació preliminar i aproximada dels costos!!! Com es pot parlar de competència si no s’estan comparant preus certs i tancats, sinó estimacions que varien a l’alça quan ho desitgen l’urbanitzador i l’ajuntament? És això lliure competència? Però és que si l’ajuntament i l’urbanitzador es posen d’acord per a augmentar el preu del contracte, poden fer-ho sense cap problema. Resultat: les quotes d’urbanització que haurà de suportar el ciutadà seran cada vegada més elevades. El ciutadà es veurà obligat a pagar perquè es tracta d’un contracte públic… però no gaudeix de cap de les garanties que la legislació espanyola i europea imposa perquè aquesta legislació no s’aplica gràcies a una operació d’enginyeria jurídica. La funció pública urbanitzadora es converteix en una excusa per a fer negocis multimilionaris i apropiar-se del terreny dels xicotets propietaris, precisament perquè és un terreny amb el qual es pot guanyar moltíssims diners.

Confiem en la seua col·laboració, senyor President.

Reba una atenta salutació,

Charles Svoboda, President
Enric Climent, Vicepresident
Abusos Urbanístics NO

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/