Inici » Notícies » Opinió

Benissa entre el foc i l’aigua; per Vicent Cabrera

24 de gener de 2020 No hi ha comentaris
Vicent Cabrera

Vicent Cabrera

Aquest article que es publicarà en dos lliuraments, tracta tant dels incendis forestals que es manifesten en forma de tempestes de foc com de les pluges torrencials o gotes fredes la major part de les quals l’aigua caiguda no es pot aprofitar a conseqüència de l’evaporització, la filtració o perquè simplement mor en la mar. Tots dos episodis mitiguen en els mesos d’hivern per circumstàncies que tots coneixem i és per aquest motiu el moment de reflexionar sobre ells.

Anem en aquest article amb el foc, el que es propaga sense control sobre masses forestals. Les dades són desoladores, el País Valencià és la tercera Comunitat Autònoma de l’Estat que més incendis forestals ha patit entre dos mil sis i dos mil quinze amb 110.000 hectàrees cremades, cinc víctimes mortals i trenta-tres mil persones evacuades de les seues llars. En anys posteriors cal afegir l’incendi forestal que va afectar el municipi de Corts de Pallas i el d’Andilla, l’incendi de Chulilla, el de Llutxent que va afectar set municipis, l’incendi de la Granadella en els termes municipals de Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell i l’incendi de Benexama, aquest últim en 2019.

Gran part d’ells, es comporten com a huracans de foc, i són el resultat de múltiples factors combinats entre si. Estius cada vegada més llargs i calorosos, resultat de l’increment global de la temperatura de la Terra en dos graus provocant la prolongació dels dies a l’any de risc d’incendis; gradual abandonament de l’activitat agrícola que elimina la interfície entre els nuclis urbans i les àrees forestals; inexistència de gestió forestal de les muntanyes que porta amb si l’abundància de massa forestal composta per una vegetació d’alta inflamabilitat i com no, aparició de fenòmens meteorològics extrems com sequeres permanents, provocades per la pràctica absència de precipitacions regulars.

El foc, no s’oblide, és l’únic desastre natural que els humans combatem perquè en realitat no ens sembla tan natural, o almenys culturalment ens resulta inassumible, ja que no acceptem que en veure’l extingit ens mostre un altre món natural, un lloc silenciós i estrany de color absolutament negre que no sols ha devorat la vegetació amb tota la seua diversitat d’espècies, sinó també la fauna que habitava en ella per no parlar de l’amenaça que suposa per als béns humans i fins i tot per a la nostra pròpia vida.

Però anem a Benissa, en aquest punt és ociós ressaltar la importància estratègica que per a nosaltres suposen les masses forestals del nostre municipi compostes en la seua pràctica totalitat o majoritàriament per pi i sotabosc mediterrani. Aquestes masses són un actiu mediambiental, urbanístic i turístic; i en molts casos representen la nostra pròpia memòria històrica i en gran part d’elles, a més, existeixen habitatges situats en el seu entorn que afegeixen un factor humà a aquestes. De Nord a Sud, d’Est a Oest, les més rellevants són, LA MALLADA VERDA, que ofereix un menor risc de gran incendi excepte la seua connexió amb LA FONT DE LA MATA a través de la GOLA o BARRANC DE PAXELL, confrontant majoritàriament amb el terme municipal de Gata. La connexió d’aquella amb LA GARGANTENTA de Senija resulta difícil per l’existència de l’AP-7 que fa de tallafocs. La major problemàtica es planteja al Sud del terme municipal de Benissa on radiquen les bosses forestals pròximes a la Costa Mediterrània. Les més rellevants són el TOSSAL DEL TENDER, la COMA DEL POU, les masses forestals confrontants al CAMÍ DE MONSERRA, i els BARRANCS DEL BALADRAR i SANT JAUME, a més del PARC MAGRANER, i LA LLOBELLA. Aquestes masses forestals no estan en major mesura connectades entre si, però la sobreabundància de pi mereix una especial alerta, perquè cal recordar els incendis recents en la zona costanera de Xàbia, propagats tots ells a partir d’un mateix origen.

Finalment, ressaltar el BARRANC DE SANT ANNA i la seua connexió amb el BARRANC DEL QUISI i com no, la ROSINA i la seua connexió amb PEDRAMALA i amb el terme municipal de Calp. L’Est de Benissa no planteja un risc a nivell de gran incendi; per contra, l’Oest de Benissa planteja un risc elevadíssim de patir un gran incendi en l’actualitat principalment en dues zones. La primera és la massa forestal de la RÀPITA i la seua connexió amb L’ALBINYENT, la SERRA D’OLTÀ i CANELLES que suposen en conjunt un gegantesc polvorí en període estival amb multitud d’habitatges residencials en aquesta àrea. Finalment, la SERRA DE BÈRNIA, que després de patir un incendi en mil nou-cents noranta-dos que va arrasar 450 hectàrees, contínua tenint una imponent massa forestal sobretot en la zona de l’OMBRIA.

Aquests serien a colp d’ull les masses forestals que per la seua rellevància podrien generar incendis de menor o major consideració a Benissa. No obstant això, en política no n’hi ha prou amb descriure les amenaces que se cernen sobre nosaltres a conseqüència d’aquests incendis, sinó que, hem de donar una resposta adequada que elimine, o almenys limite, els possibles danys. La consciència social que desgraciadament sorgeix a cada incendi és imprescindible però no basta.

Des de fa vint anys tots els municipis del País Valencià estan obligats legalment a disposar d’un PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS i en la Marina Alta només el municipi de La Vall de Laguar disposa d’aquest pla estratègic, la resta dels municipis, inclòs Benissa, en l’actualitat manquen d’ell i no cal dir que és l’eina més eficaç per a la prevenció i l’extinció d’incendis perquè suposa un conjunt de directrius o protocols d’actuació i la coordinació de mitjans materials i humans en prevenció i extinció. Per no existir, no existeixen ni manuals per a actuar davant incendis forestals que es difonguen sobretot a ciutadans que habiten en entorns forestals perquè existeix nul·la o quasi nul·la consciència d’habitar en zones de risc.

Pel que respecta a la prevenció, existeix una màxima entre els tècnics que asseveren que tots els incendis s’apaguen a l’hivern però la pràctica totalitat de les administracions públiques prefereixen invertir ingents sumes de diners en labors d’extinció i no de prevenció, anualment en les institucions públiques es pressuposten partides per a les més absurdes i inimaginables activitats, però rares vegades per a preservar les nostres masses forestals, fins que un dia arriba EL FOC. En l’actualitat, necessitem gestionar el paisatge perquè un incendi és una tragèdia i per això hem de fugir de l’ecologisme ortodox que proposa deixar a la naturalesa seguir el seu curs i no intervindre. No es pot deixar el sòl forestal al marge de l’ordenació territorial i urbanística, cal integrar les infraestructures de prevenció i extinció dins de l’ordenació global del territori com fan països com Holanda o Regne Unit.

Hem de crear una Unitat Forestal en la nostra empresa pública Benissa Impuls, i dotar a Benissa de semàfors Forestals que permeten conéixer les alertes meteorològiques, informació clau per a escometre la crema de brosta i restes de podes que són la principal causa d’incendis forestals.

En l’incendi de La Vallesa (València) la consciència social va sorgir arran de la seua generació però no és l’únic moviment social que ha vist la llum després d’un gran incendi, l’esdevingut a Llutxent, que va afectar set municipis en dues comarques diferents, ha servit encara que vesprada per a veure el naixement del Projecte Fènix que suposa la restauració del mitjà a través d’una reforestació intel·ligent i la reconstrucció de l’aula refugi de formació ambiental. Un altre moviment social arran del mateix incendi va ser el que va sorgir i la denominació del qual es coneix com a “Marxuquera Verda”, que ha suposat la implicació de més de dos mil ciutadans, catorze col·lectius socials i multitud de centres educatius en aquest projecte. Aprenguem doncs d’aquests moviments socials, estudiem les seues iniciatives i implementem-les a Benissa sense esperar a dur-les a terme després d’un incendi. Nosaltres comptem amb una associació denominada ABAI (Associació Benissera Anti Incendis), que compta amb uns vint-i-cinc anys d’existència i es tracta de voluntaris ambientals amb formació tècnica que treballen en la prevenció i detecció d’incendis forestals. Molta gent desconeix la labor professional que exerceixen de manera desinteressada durant tot l’any, realitzant en grups, jornades de vigilància i avaluació de risc d’incendis forestals. Seria positiu que sota el seu paraigua s’estenguera la seua activitat en altres associacions de Benissa subvencionades per l’ajuntament.

Queda finalment realitzar una referència a l’abandonament progressiu de l’agricultura a Benissa. Aquesta activitat, vaga dir que genera espais rurals essencials de valor ambiental, paisatgístic, i com no, també generadora de biodiversitat i rendiment hídric, però a més, aquests espais rurals actuen com a tallafocs naturals en situar-se en la interfície urbana-forestal. Revertir aquesta situació de progressiu abandó que travessa l’agricultura precisa d’imaginació econòmica, política i social, i suposa un altre repte com és crear un paisatge nou ja que des del punt de vista econòmic és ineficaç disposar d’un factor de producció o recurs ociós o inactiu però pel que fa a l’objecte d’aquest article, l’increment de les superfícies abandonades unit a la inexistència de pràctiques de silvicultura no fa més que afegir hectàrees i hectàrees de combustible per a potencials grans incendis, el combustible perfecte.

Que això va de bo no hauríem de comprendre-ho massa tard. Miren si no l’infern que està vivint Austràlia durant aquests dies amb un turisme fugint espaordit. “Cuidar de la terra és cuidar de nosaltres”.

Vicent Cabrera és Secretari general del PSPV-PSOE de Benissa.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/