Inici » Notícies » Opinió

Aquell 20 de novembre…., per Xavi Tro

19 de Novembre de 2014 No hi ha comentaris
Mariano Rajoy

Mariano Rajoy

Se’n recordeu d’aquell 20 de novembre? No, no del primer, no el de 1975, del segon, ara fa tres anys, el de l’any 2011, aquell en el qual Mariano Rajoy guanyava les eleccions generals per majoria absoluta, amb deu milions de vots en tot l’estat espanyol, el 44,5% dels vots i per tant 186 escons pel PP d’un Congrés dels Diputats amb un total de 350, en bona part gràcies a la nefasta gestió de l’anterior govern de José Luis Rodriguez Zapatero que feia obtindre al PSOE el 28,6% dels vots i nomes 110 diputats, fins ara el seu pitjor resultat en unes eleccions generals des del primer 20 de novembre. La dreta més pura i dura tornava a conquerir La Moncloa.

Recorde perfectament les primeres paraules del nou i flamant President, abans que es dedicarà a parlar per mig d’una televisió de plasma i sense respondre a preguntes dels periodistes, Rajoy deia: “nadie tiene que sentir inquietud alguna, no habrá para otros enemigos que el paro, el déficit, la deuda excesiva, el estancamiento económico y todo aquello que tiene a nuestro país en estas extrañas circunstancias. El pueblo español se ha expresado, lo ha hecho alto y claro, ha decidido romper con lo que había y abrazar el cambio que le proponíamos. A ese cambio hoy quiero convocar a todos, para ese cambio quiero contar con todos, para ese cambio me gustaría que pudiesen confiar todos.

Hui, 20 de novembre del 2014, tres anys després d’aquelles paraules podem constatar sobradament que no eren certes, eren falses i plenes de mentides, tampoc eren certs aquells grans cartells amb els que ens van bombardejar (és fàcil quan et pagues la campanya electoral amb diners negres) que deien MÁS EMPLEO I MENOS IMPUESTOS

I és que si parlem de xifres dramàtiques a l’estat espanyol havien 4.360.926 persones sense treball a l’octubre del 2011 i 4.526.804 desempleats hi han en octubre del 2014, al País Valencià on l’any que ve es compleixen vint anys de governs del PP teníem 530.307 desempleats a octubre del 2011 i 528.866 valencians no tenien treball en octubre passat, i ací, a Benissa havien 886 benissers sense treball a octubre del 2011 i el mes passat n’havien 859 desempleats. Com es pot comprovar xifres molt semblants a fa tres anys que demostren un nou fracàs de les polítiques per fer front al drama de l’atur que han portat a cap els últims governs del PSOE i del PP incapaços de generar ocupació i llocs de treball. I sobre els impostos no cal tampoc allargar-se massa, desgraciadament, la asfixiant pressió fiscal la suportem pràcticament en la seua totalitat les persones amb rendes baixes o normals, i no com caldria, que paguen més qui més tenen. Baixar els impostos indirectes i pujar els directes ha sigut la tònica habitual del govern de Rajoy, de nou, tots paguem igual, sense importar les rendes de cada u. Es evident que els enemics del President del govern espanyol no eren l’atur, el dèficit, el deute excessiu, l’estancament econòmic i tot allò que ens va dir ja que no ha lluitat contra ells, si no que a quins s’ha dedicat a combatre i a fer-nos la vida impossible ha sigut a les persones que no tenen treball, als més dèbils, als treballadors de sous baixos i mitjans, als autònoms, als xicotets i mitjans empresaris, als treballadors públics, etc. En definitiva a tots aquells que suportem a les nostres esquenes aquesta Espanya plena de polítics i banquers corruptes, de centralisme caspós i caduc i de patriotes amb molts diners, això si, en algun conter corrent a Suïssa.

Afortunadament aquell 20 de novembre també va tindre alguna cosa bona, una excepcional i molt important per al poble valencià, l’entrada de Compromís al Congrés dels Diputats, aconseguint Joan Baldoví el seu escó. Per fi els valencians teníem veu pròpia a Madrid i deixàvem d’estar òrfens de representació en el Congrés, mai havíem tingut un diputat que parlarà en el nostre nom, que defensara els interessos dels valencians, que donara la cara per nosaltres, que denunciara l’infrafinançament que patim els valencians i la falta d’infraestructures, que començarà els seus discursos amb un bon dia i que parla cada dia com a simple i planament un diputat valencià, triat pels valencians i per tant amb manament exclusiu dels valencians. Amb Baldoví al Congrés això s’ha acabat, de nou el meu vot i el de milers de valencians més era molt útil per a la terra que m’ha vist nàixer i on continue vivint. Afortunadament també aquell 20 de novembre va significar altra cosa, el principi del fi del bipartidisme, tot no podia ser roin.

* Francesc Xavier Tro és portaveu del grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Benissa

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/