Opinió

Anar fent; per Joan Josep Cardona

La Sala del Consell
La Sala del Consell

Cada dia, i a l’hora de dinar, és costum als monestirs llegir un passatge de la regla del fundador. És un exercici recordatori per esmenar actituds personals que poden afectar a la bona convivència. Un monestir, si bé actualment no tan rigorós, és un lloc aïllat del món on lliurement els seus membres han optat per una vida de clausura on tots comunitàriament han d’observar un elevat grau de respecte i una absoluta implicació en els interessos de la casa. El curs del dia està administrat per la regla de les vuit hores repartides equitativament en treball, oració i descans. Es pot dir que si s’aplica eixe horari correctament el monjo o monja viu la jornada completament ocupat sense cap instant d’oci i aplicant-se a la bona concòrdia general. L’accídia, terme que descriu la inèrcia i lentitud en els actes de la vida física o intel·lectual, es tradueix en la vida monàstica com la manca d’interès i de gust per les coses espirituals. Altres accepcions la deriven al simple i pur avorriment. La regla de Sant Benet, que és per la que es regeixen els benedictins i cistercencs exposa aquesta situació al capítol XLVIII. Parla de l’ociositat i recomana que totes les coses es facin amb moderació però sense negligir.

Les paraules anteriors tenen un perfecte encaix en l’actual vida de moltes persones a causa de circumstàncies on l’aïllament domiciliari o l’escassa vida social els obliga a passar moltes hores inactives. Hui mateix un reportatge que passaven en la televisió parlava d’eixa circumstància. Era una dona vídua que en la normalitat perduda entretenia la seva soledat acudint a un taller de costura on impartia classes a les seves amigues. Enyorava el cafè que es prenia amb elles i la gratificant tertúlia posterior. L’autor del guió posava després uns gràfics exhibint els pics de pujada de la creixent desmotivació, la perillosa tendència a la depressió i l’alarmant índex de suïcidis. En definitiva es podia interpretar que la manca de seguida habitual en els nostres ritmes de conducta ens ubica directament en el que tot mestre de novicis o abadessa d’un monestir tem i li provoca extrema preocupació. Els postulants o els membres madurs poden caure en l’ensopiment, pas directe a la temuda accídia.

Per desdir la present manca d’entusiasme i la depressiva actitud que acovardeix guanya terreny el pensament productiu on la imaginació apareix lluminosa. Es posa un exemple que en una regla de Sant Benet, diguem laica, tindria uns efectes balsàmics. El temps sobrer que molts dediquem al lament, altres a la conformitat i la majoria en veure venir amb més o menys optimisme el futur podria revertir en profitosa sinergia creativa si una part de les famoses vuit hores la dediquéssim a pensar en clau de trellat, a provar sortides i buscar alternatives. La genialitat apareixeria en un o altre instant.

Si no ens adonem que tants mesos de parada corresponen al canvi de cicle històric i que s’han d’acompanyar amb la convicció d’un canvi de mentalitat i d’actituds és que senzillament ens ha atrapat el negre aclaparament que ens condueix directament a la cua de l’evolució general. Serà difícil deixar el fanal roig si no aprofitarem aquest, diguem regal, més que es diga el contrari, que és l’abundància de temps lleure per veure d’on venen les tallades de la baralla de cartes i renunciar a la capacitat de construir, de millorar i de posar-se en marxa cap a un futur sens dubte millor.

Dins de la inèrcia, o pregonada prudència, en què ens estem movent s’oblida l’axioma llatí de “Cursum vitae brevis est”, i així projectes que s’ajornen, hibernació de somnis, cautela improductiva, resignada conformitat i el res es pot fer ens està posant tant de ripio a les ales que ens semblen com de plom. I així quan com diu l’himne de desgreuge de la Puríssima en aquell passatge de “… i l’aurora tornà a clarejar” ens agafarà al llit i somniant sempre amb eterns rotllos. Perquè dormir deu ser l’eterna ambició del nostre poble.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?