Inici » Notícies » Natura

Una promotora aconsegueix tombar el principal instrument de protecció del litoral valencià per defectes formals en la tramitació

13 de febrer de 2021 No hi ha comentaris
La Cala de La Llobella

La Cala de La Llobella

La promotora Torreviñas SLU, pertanyent al grup immobiliari Torreblanca del Sur de Torrevieja (Alacant), ha aconseguit tombar el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), un dels principals instruments de protecció del territori aprovat pel Consell fa tres anys. La secció primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat el recurs de la promotora per la falta d’un estudi de viabilitat i sostenibilitat econòmica, l’omissió dels informes en matèria de gènere, família i infància i per no contindre una avaluació ambiental i territorial estratègica amb les diferents alternatives possibles.

El Pativel ha sigut un dels principals instruments de protecció del patrimoni litoral, posat en marxa per l’exconsellera de Territori María José Salvador, que el va presentar com “un instrument territorial de conservació activa, de posada en valor, que proposa un conjunt d’usos i activitats que permeten compatibilitzar la preservació dels valors ambientals amb la generació de valor afegit i un ús públic sostenible d’aquests espais per tots els ciutadans”. Salvador va calcular que el Pativel, al costat d’altres actuacions legislatives aprovades per Executiu del Pacte del Botànic, preservaria el sòl equivalent al 10% del territori valencià.

La Generalitat Valenciana va al·legar contra el recurs de la promotora que no era necessària la memòria de sostenibilitat econòmica en interpretar que només s’exigeix en actuacions de transformació urbanística, tal com argumentava una sentència de la secció cinquena del Tribunal Suprem (TS) sobre l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del Campello que incidia en què la Llei Urbanística Valenciana no exigeix expressament l’estudi econòmic financer. No obstant això, els magistrats del TSJCV apunten al fet que eixa tesi ha sigut “expressament desautoritzada” i consideren que la memòria és exigible conforme a l’ordenament jurídic estatal.

“No existeix en l’expedient administratiu un estudi economicofinancer que reflectisca els costos d’implementació del Pativel i la repercussió econòmica que comporta per a les propietats afectades i per als municipis que hauran de desenvolupar-lo, ni que preveja tampoc les possibles responsabilitats patrimonials que per a l’administració autonòmica puga comportar la desclassificació de sòl que duu a terme”, assenyala la sentència.

La memòria de sostenibilitat econòmica del Pativel, en la qual el seu redactor assenyala que no resulta necessària, “no té el contingut exigit per la jurisprudència”, afirma el TSJCV. Els magistrats consideren que es tractava d’una “previsió essencial” per ser un pla d’acció territorial que reclassifica sòl.

Un altre dels arguments de la promotora que accepta la Sala es refereix a l’omissió dels informes en matèria de gènere, família i infància. L’informe elaborat per director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, que figura en l’expedient, es limita a exposar que “no hi ha una afectació que puga justificar l’anàlisi des de la perspectiva de gènere”. La pròpia Advocacia de la Generalitat, tal com recorda la sentència, va manifestar la necessitat d’incorporar els informes.

La promotora Torreviñas SLU també al·ludia com a causa invalidant del Pativel que no s’haguera sotmés a una “vertadera” avaluació ambiental i territorial estratègica, ometent així les diferents alternatives possibles. El recurs argumentava que l’informe ambiental “es despatxa en un foli” i és d’una “insuficiència flagrant”. El breu informe de la Generalitat establia tres alternatives: no elaborar el Pativel, la conservació activa de tots els sòls en estat rural de la franja litoral posseïdors de valors independentment de la seua situació jurídica o la conservació activa dels sòls amb majors valors en estat rural i des d’una perspectiva supramunicipal.

La sentència, de la qual ha sigut ponent la magistrada Desemparats Iruela, considera que es tracta de mers “arguments retòrics” que no tenen en compte la realitat material del sòl afectat, sinó sol aspectes econòmics. L’informe no atenia aspectes ambientals, paisatgístics o territorials, “optant per l’alternativa que menys indemnitzacions genere”. En síntesi, sosté la sentència, el Pativel emmalalteix d’una “anàlisi tècnica rigorosa sobre la base dels aspectes mediambientals, paisatgístic o territorials”. Així, “no s’analitzen les conseqüències que el Pativel pot tindre envers la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversidad” i altres factors. La sentència no és ferma i contra ella cap recurs de cassació davant el TS o davant la Sala contenciosa administrativa del TSJCV.

Vot particular: “S’ajusta a la doctrina del TS”

El magistrat Edilberto Narbón ha formulat un vot particular que rebutja la necessitat d’un informe de sostenibilitat econòmica. Narbón sosté que la promotora “no ha aconseguit desmuntar mínimament” l’argumentació de la Generalitat i addueix que el Pativel és un instrument més aviat de conservació i no de transformació del sòl, que no crea serveis públics que haja de mantindre o sufragar l’administració autonòmica. “En el cas que algun interessat acreditara un dret indemnitzable, la Sala no tindria inconvenient a reconéixer-lo de manera puntual”, apunta el magistrat ‘dissident’, qui postil·la: el plantejament general de la Generalitat valenciana “s’ajusta a la doctrina del Tribunal Suprem”.

El vot particular també afirma que el Pativel no es pot anul·lar pel fet de no haver sol·licitat l’informe d’impacte de gènere. El magistrat argumenta que, fins i tot partint de la hipòtesi que s’ha d’aplicar la normativa estatal, havia de ser la promotora la que acreditara algun tipus de discriminació per raó de gènere. Sobre l’avaluació ambiental, el magistrat recorda el criteri que s’ha seguit en diverses sentències que van desestimar al·legacions per a impugnar el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València.

La mateixa secció primera de la Sala contenciosa administrativa ha rebutjat diversos recursos de promotors contra el Pla de L’Horta de València: un de la Immobiliària Guadalmedina (grup Igsa), de l’empresari Enrique Ballester, i un altre de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb). El Pla de L’Horta de València, impulsat per l’exconsellera María José Salvador, contempla la protecció de 12.000 hectàrees de sòl agrícola i la recuperació com a horta de 250 hectàrees.

Recurs de la Generalitat Valenciana

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha informat que el seu departament presentarà un recurs de cassació davant el TS contra la sentència. “La recent sentència, que encara no és ferma, posa de manifest el canvi de criteri i de rumb en la valoració de la Sala, que anteriorment s’havia pronunciat en termes favorables”, assenyalen fonts de la conselleria. La sentència “no entra a valorar el contingut del Pativel com a eina de protecció del litoral, sinó aspectes formals d’aquest, puntualitza que sí que existeixen informes tècnics presentats, però la Sala els considera insuficients”, afirmen les mateixes fonts.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut l’11 de febrer de 2021 a eldiario.es

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/