Una “Marina d’Or” de luxe en plena serra protegida

Amb l’esclat de la bambolla immobiliària, molts dels senyors de la rajola van descendir als inferns atrapats pels deutes. Les urbanitzacions que tenyien de ciment espais naturals únics i omplien el territori van passar a millor vida. Es va signar l’acta de defunció de l’urbanisme depredador.

Les imatges d’urbanitzacions i blocs de pisos a mig fer van sentenciar una activitat que ara repunta. Encara que sense excessos. No obstant açò, projectes gestats durant el frenesí immobiliari encara es mantenen. I es volen portar endavant. És el cas de la urbanització de luxe plantejada sobre la serra de Bèrnia per l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià (La Marina Baixa), governat per Compromís i PSPV-PSOE.

De l’època de la bambolla

La idea de la urbanització no és nova: el seu origen es remunta a la fi de la dècada de 1990. Amb els populars governant al municipi, es projecta una urbanització d’1,8 milions de metres quadrats. El complex residencial al més pur estil Marina d’Or concentra un hotel, un heliport, camps de golf i 2.178 xalets unifamiliars. La ubicació escollida: els vessants de la serra de Bèrnia, a escassos quilòmetres d’Altea.

La tramitació de la urbanització es fa llavors mitjançant un Projecte d’Adequació Urbanística (PAI), una figura urbanística polèmica. L’empresa Miragolf Playa SA, impulsora de l’actuació immobiliària i propietària del 96% del sòl, presenta en 2005 a l’Ajuntament governat llavors pels socialistes el seu projecte. L’actuació, que s’estima integrar en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que prepara el govern municipal, és situada en l’anomenat pla parcial Anibitis-Margequivir.

“En aquell moment, l’empresa pressiona. Es va a aprovar la nova llei urbanística valenciana que impossibilitaria el projecte. I necessiten donar-li llum verda ja”, recorda el portaveu d’Ecologistes en Acció al País Valencià, Carlos Arribas. El consistori adjudica al gener de 2006 l’operació urbanística, poc abans de l’entrada en vigor de la llei. Ho fa tan ràpid que el PAI s’autoritza abans que s’aprove de forma definitiva el PGOU. Tots els partits que integren l’Ajuntament –PP, PSPV-PSOE i llavors BLOC- estan a favor de l’actuació. “És molt estrany que tots sempre hagen estat d’acord. Més quan Compromís a Benissa està en contra del complex”, censura Arribas.

“Molts veïns no estàvem d’acord amb açò. Ens semblava que no era gens necessari i hipotecava els nostres recursos durant molts anys”, relata Maribel. Fruit d’aquest malestar, naix la plataforma Callosa Sostenible, que juntament amb Ecologistes en Acció es convertiran en l’oposició visible al projecte en la població. L’entitat presentarà a partir de llavors desenes d’al·legacions al projecte, centrant-les en el fet que el projecte envaïa zones integrades en la Xarxa Natura 2000, una malla ecològica europea que comprèn zones especials de conservació de la biodiversitat.

Després del recurs d’un particular, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) tomba a l’abril de 2009 el projecte. La justícia qualifica l’actuació municipal com a “il·legal”. I considera que hi ha hagut en l’aprovació “una desviació de poder”. La raó: al PAI se li dóna llum verda abans que estiga resolt el PGOU.

Nou intent fallit

2010. La garrotada judicial i la crisi econòmica no són impediment perquè l’Ajuntament i la constructora ho tornen a intentar. I aquesta vegada amb el PP a la batlia, encara que PSPV-PSOE i Bloc també el recolzen. Açò sí, s’escomet una modificació de calat: es decideix impulsar a través de la gestió directa. És a dir, el promotor és l’Ajuntament. L’altre canvi és la renúncia a l’helioport, considerat una amenaça per a espècies protegides i en perill d’extinció que habiten en la zona, com l’àguila perdiguera.

Ecologistes en Acció acudeix als tribunals. En les seues al·legacions denuncia irregularitats en la tramitació, que s’incompleix el límit de pendent legal, que no s’incorpora un estudi de sostenibilitat econòmica i que existeixen contradiccions entre el projecte presentat i la llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.

Callosa Sostenible torna a presentar les seues. Argumenta que l’estudi ambiental que servia per a avaluar els efectes sobre la Xarxa Natura 2000 és caduc perquè està datat en 2009. I alerten que la urbanització s’assenta en un 75% sobre sòls declarats Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA), que afecta a espècies de plantes protegides i que s’incompleix la llei del golf. El llavors batle, Batiste Savall (PP), defensa que només el 3% del projecte ocupa terrenys considerats LIC.

La polèmica se centra en si existeixen recursos hídrics suficients per a construir el complex. La llavors portaveu del partit Cipal a Altea i ara capdavantera valenciana de Ciutadans, Carolina Punset, assegura que no per les seues implicacions per a Altea. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en un primer informe atorga la raó a Callosa Sostenible, però nou mesos després li la lleva. La clau és la legalització de tres pous que permeten proveir el municipi i la urbanització. La plataforma i la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat contesten aquest nou informe amb un altre de la Universitat d’Alacant que teòricament el rebat.

A més, sobre l’empresa recauen ombres. “Es té la convicció que la relació entre la constructora i l’Ajuntament és molt estreta. Hi ha sospites que l’empresa va pagar festes del poble i va donar diners al consistori, però no ho hem pogut provar”, denuncia Arribas. L’empresa sí que té llaços sabuts amb el PP. El llavors batle del municipi, veí de Benimantell, Javier Vidal, participa en l’empresa juntament amb el seu germà. L’amo de diverses òptiques i empresari “lligat al PP”-segons Arribas- Alfredo Castor Ulloa és un altre dels accionistes. L’empresa, a més, per aquestes dates tenia retirats problemes amb la Seguretat Social i Hisenda.

Tombat pel TSJ i reviscolat per l’esquerra

En 2014, el TSJ torna a creuar-se en el camí: tomba el projecte. Dóna la raó als ecologistes al·legant que hi va haver irregularitats en el canvi de classificació del sòl per no fer-se de forma correcta l’avaluació ambiental. Però l’Ajuntament no cedeix. Signa un conveni amb Miragolf SA, que passa a anomenar-se Arquitectura y Construcción de Vanguardia (ACV), per la qual cosa aquesta es fa càrrec de sufragar els costos de la modificació del PGOU. Es fa abans de les eleccions, encara que l’arribada de l’esquerra al govern no canvia l’equació.

El nou projecte redueix sensiblement les hectàrees i permet construir blocs de pisos. I, a més, se li afegeix la construcció d’una depuradora pròpia, un palau de congressos, tres restaurants, un mini centre comercial, un museu de 8.000 metres quadrats i un club esportiu. També es projecta la creació d’una fundació per a preservar la zona i impulsar el turisme cultural i ambiental. L’hotel que s’estima construir és de 7 estrelles. Arquitectes com David Chipperfield dissenyen el complex. “La urbanització no afecta ni al 3% del LIC”, assegura Josep Savall, batle de la localitat (Compromís). “Si llevem les zones verdes i el camp de golf no afecta ni a l’1,4%”, recalca.

“És un model únic d’urbanització per la seua aposta per la sostenibilitat. Allí no entraran cotxes de combustió. Hi haurà pàrquings subterranis i la gent pujarà a la part alta amb cotxes elèctrics”, afirma. Per a facilitar l’accés al mar, es crearà un Beach Club que comptarà amb un servei de transport regular. L’empresa donarà el 2,9% de les vendes dels immobles per a crear la fundació, la qual cosa representa uns 29 milions d’euros. La meitat d’aquests diners anirà per a mantindre el museu que albergarà sales de pintura, escultura, art i música. L’altre 50% anirà destinat a la conservació del patrimoni cultural i natural.

La inversió prevista és de 700 milions d’euros. I s’estima la creació de 1.200 llocs de treballs directes sostinguts durant 10 anys i altres 1.800 indirectes. La cooperativa del poble, l’associació empresarial, la comunitat de regants i altres dues entitats van signar una resolució de recolzament al projecte dijous passat durant la celebració del ple municipal. “És un projecte associat a l’urbanisme disgregador. Està allunyat del centre urbà amb el que no té incidència positiva per al poble i consumeix molts recursos”, alerta Daniel Montiel, de Callosa Sostenible.

Ecologistes en Acció al·lega que l’actuació urbanística suposarà la desaparició d’hàbitats, no afavoreix el model compacte de ciutat defensat per la Unió Europea, incompleix la nova llei urbanística, entra en greus contradiccions amb l’Estratègia Territorial del País Valencià –marc legal amb el qual es regula el creixement dels municipis- i posa en perill espècies com l’àguila perdiguera i el pi mediterrani. Així mateix, qüestionen a l’empresa per aparèixer en la llista de morosos al fisc que va revetlar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, amb un deute de més d’1 milió d’euros.

“El projecte és una autèntica barbaritat urbanística que es fa sobre una serra verge”, resumeix Montiel. No obstant açò, la decisió sobre si el projecte avança -i en quines condicions en cas que es done llum verda- depèn de la Generalitat Valenciana. La seua Declaració d’Impacte Ambiental serà clau i marcarà el futur de la urbanització de luxe. La pilota està en la teulada del Consell.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 17 de gener de 2016 a eldiario.es