Técnics denuncien el mal ús que fan els ajuntaments del terme sostenibilitat

El col·lectiu ecologista El Runar, amb la col·laboració de la seu universitària La Marina, està duent a terme una sèrie de conferències per a analitzar tots aquells temes que han de veure amb el creixement i el model urbanístic més respectuosos amb el medi ambient. La darrera d’estes sessions va comptar amb la participació d’Antonio Martínez, professor del departament de Geografia Humana de la Universitat d’Alacant. En este cas, el debat es va centrar en el turisme sostenible i la planificació del territori, és a dir, els mètodes per a compatibilitzar el desenvolupament econòmic i social amb el medi.

Dins del món de la societat consumista i de la globalització estan de moda el terme “sostenibilitat” i el prefix “eco”. Martínez va fer menció de l’incorrecte ús que molts ajuntaments en fan d’ells perquè se n’aprofiten com a eina per a mantindre la seua competitivitat. “Cal tenir una visió integral perquè, de vegades, la sostenibilitat no passa de ser un paràmetre purament mercantilista i no de defensa i respecte del medi ambient”, segons va dir Martínez. La planificació del territori suposa modificar les formes culturals i econòmiques existents, gastar-se molts diners i fer experiències pràctiques “perquè sinó no serveix de res i no deixa de ser un pretext”.

Així, ja fa anys que el turisme espanyol està reconduint-se per la via de l’excel·lència i la sostenibilitat mitjançant els denominats Plan Future, l’Agenda 21 Local, el certificats EMAS, les banderes blaves, les declaracions medi ambientals i la promoció dels destins de l’interior dins de l’oferta de sol i platja, per posar alguns exemples. Però es plantegen dubtes si estes actuacions no responen més a interessos de mercat, a fi de mantindre l’interés del turista aprofitant el reclam de la sostenibilitat i el respecte per la naturalesa.

Martínez va assenyalar que per a dur a terme un desenvolupament vertaderament sostenible cal fer una anàlisi del territori, que hi haja una voluntat política i de consens i plasmar la gestió dels recursos amb iniciatives i projectes concrets. Com a criteris base per a valorar la qualitat ambiental d’un territori, Martínez va fer menció dels següents: el paisatge, la qualitat de l’aigua, els nivells de contaminació, la densitat d’urbanitzacions i l’afluència de visitants, els espais lliures d’ús públic, el patrimoni cultural, l’accessibilitat i les infraestructures bàsiques (depuradores, xarxa de sanejament, sanitat, educació, etc). Es tracta, si més no, d’un projecte global de ciutat que pot fer-se realitat si hi ha voluntat política i ciudadana. Així es va posar de manifest amb el video de promoció de la localidad mallorquina de Calvià, model d’aplicació i d’implantació dels principis recollits en l’Agenda Local 21.

El cicle obert pel Runar continuarà el 19 de desembre amb una taula rodona sobre les polítiques urbanístiques de l’actualitat i les seues alternatives. Hi intervindran representants de la Conselleria de Territori i Habitatge, dels Ajuntaments de Benissa i Puçol i de les universitats d’Alacant i la Politècnica de València. Serà a les 20.30 hores, al saló d’actes de la seu de La Marina.