Natura

La repoblació d’esquirols es va iniciar a Benissa supervisada per tècnics

Esquirol roig
Esquirol roig

La repoblació d’esquirols rojos es va iniciar fa una dècada a la província i altres municipis de València i es va realitzar sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient. Ibérica 2000, una associació conservacionista, va dir ahir que desconeixia la plaga de la qual parlen els col·lectius agrícoles i ramaders i aclareix que les soltes d’animals, uns 200, es va realitzar en pinars concrets per a garantir el futur d’espècies depredadores tant diürnes com nocturnes (geneta, rabosa, mussol i d’altres).

El Centre d’Investigacions i Promoció d’Iniciatives per Conèixer i Protegir la Natura, amb seu a València i implantació estatal, és la responsable inicial de la superpoblació d’esquirols rojos que s’ha detectat en multitud de municipis alacantins, fins i tot els més propers a la costa com Alacant, El Campello i La Vila Joiosa.

Un dia després que aquest diari revelara la plaga d’aquest rosegador (la Conselleria de Medi Ambient admet “l’expansió natural i per introducció particular humana”, però nega la superpoblació), José Miguel Canet, coordinador d’Ibérica 2000 reconeix que entre els anys 1995 i 2000 es van realitzar projectes de reintroducció del rosegador i que van ser finançats per huit ajuntaments i algunes empreses privades.

Després de realitzar algunes captures amb gàbies americanes importades ex profeso, aquesta associació conservacionista va fer una solta de 200 animals dels dos sexes als pinars de Benissa, Llutxent, Quatretonda i Barxeta. El projecte, pel que sembla, també comptava amb la col·laboració de la Universitat de València, dels germans Núñez, segons explica Canet.

Els primers problemes de superpoblació es van observar als pinars de Montcada, on la pròpia Conselleria es va haver d’emprar a fons per capturar exemplars, que segueixen sent espècie “tutelada, una mica més que protegida, en la legislació autonòmica”, comenta Canet. La Federació de Caçadors del País Valencià  emfatitza el “greu perjudici” que causa la multiplicació ràpida d’aquests mamífers rosegadors en l’ecosistema, en arrasar ja els nius de xicotetes aus cantores, com la cadernera, i d’altres com les perdius. A més, alerta de la seua arribada als centres urbans de moltes ciutats i que posa en perill fins i tot la supervivència dels pinars menys adults.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari LA VERDAD el 13 d’agost de 2010.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?