Els camps de la Marina Alta deixen un paisatge al seu pas d’autèntica esplendor els dos primers mesos de l’any. És l’època en què els ametllers floreixen i un mantell blanc cobreix el paisatge com si d’una nevada es tractara. De fet, conta una rondalla que un rei moro de Granada es va enamorar d’una princesa castellana i, després del festeig decidí casar-se. La princesa enyorava de la seva terra la neu de cada hivern. Es diu que el rei moro, preocupat per aquella quimera manà plantar ametllers al voltant del palau i quan florien feia l’efecte d’un paisatge nevat i així la princesa estava més alegre.
Antigament la floració dels ametllers es donava al gener perquè les temperatures eren més càlides i ara la flor de l’ametller és més tardana a causa del fred que roman al febrer i fins i tot a març. De fet, Joan Josep Cardona, cronista oficial de Benissa, recorda que en 1939 després de les festes de Sant Josep hi va haver una nevada i els ametllers van florir en ple mes de març.
En el llibre Calendari dels Brillants, de Joan Josep Cardona, es recullen algunes de les històries que han marcat la tradició de les famílies arrelades a la Marina Alta i que tenen una relació directa amb els ametllers. De fet, el cronista i escriptor de Benissa recorda que, quan arribava la floració d’aquests arbres, en les cases es preparava la conserva de les anxoves. Les dones més majors de la família asseguraven que era la millor època de l’any per a fer anxoves confitades. L’aladroc, durant els mesos que els ametllers florien, estava més carnòs i, a més, el peix era de major qualitat. No obstant això, també ajudarien les baixes temperatures.
Una altra creença era que en el moment d’esporgar els ametllers, els homes afegien una gota d’oli en el fil de la destral perquè, segons es pensava, la saba començava a sorgir i l’oli actuava de desinfectant. I és que alguns veïns que conreaven ametllers en les seues terres pensaven que la saba de l’arbre era com la sang en les persones. L’atenció i cura amb què s’ha conreat l’ametller a les terres de la comarca evidencia tota una vida lligada al camp i a l’agricultura.
No obstant això, ara l’expansió urbanística ha agafat el relleu a l’agricultura. Les requalificacions de sòl i la construcció com a principal i gairebé únic motor de l’economia, sobretot en municipis de la costa, ha desplaçat els paisatges idíl·lics coberts pel mantell blanc de les flors dels ametllers. Encara es pot gaudir d’aquest paisatge a l’interior de la comarca, en municipis com la Vall de Laguar. Un paisatge que a principis del segle XX va donar nom al litoral alacantí: la Costa Blanca. Una denominació que avui és insígnia de la promoció turística d’aquestes terres.
El color blanc de la flor també guarda relació amb la festa de la Canelera. Es tracta de signes immaculats i de purificació. Joan Josep Cardona assegura que Vicent Beguer, cronista de Torrent, deia que antigament, en la Canelera, se celebrava la festa de la primer flor de l’ametller. Els veïns duien rams d’aquestes flors a les esglésies i els enamorats les oferien a les seues núvies. Una història que queda en la memòria de tots perquè forma part de la identitat d’un poble.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?