Inici » Notícies » Natura

El Pla Parcial de Callosa a la Serra de Bèrnia afectaria unes 12 espècies en zones d’especial protecció

15 de maig de 2017 No hi ha comentaris
Alternativa plantejada a la Serra de Bèrnia

Alternativa plantejada a la Serra de Bèrnia

El Consell ha fet públic el document d’abast de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic sobre la modificació puntual del Pla General i amb això, les nombroses restriccions que li ha imposat a aquest, com ja va avançar Alicante Plaza. En eixe moment, el Consell aclaria que retirava al voltant del 75% del sòl que havien proposat en el projecte turístic residencial Anibits-Margequivir per estar en zona protegida. I és el que ve a constatar el propi document, que alerta que el seu desenvolupament podria afectar 12 espècies que habiten a la zona, que a més, és d’especial protecció. Un pla parcial en el qual la corporació local té posades les seues esperances per al desenvolupament de Callosa, i el seu propi alcalde diu que serà bo per a aquesta. Cal recordar que en les últimes setmanes va estar en boca de tots ja que el promotor d’aquest pla va estar esquitxat per l’operació Lezo.

Segons explica l’inici del mateix, la superfície total del perímetre d’actuació arriba als 1.491.640 m2. En aquesta s’inclou una bossa de sòl forestal, llera de barrancs, un tram de via pecuària i el sector de sòl urbanitzable. La superfície d’aquest últim arriba als 1.369.140 m2, on s’albergaran 1.522 habitatges (uns 3.200 habitants) i un hotel amb 100 habitacions. A més inclourà dos camps de golf, un de 18 forats i un altre de pràctiques, que entre els dos ocupen 524.409 m2.

Així, en la meitat nord hi ha prevista una zona de major qualitat anomenada “complex immobiliari” en què els vials interiors seran privats, no cedibles a l’administració, segons relata el document.

Efectes

A continuació, analitza els efectes de la construcció a la zona, entre les quals destaca la generació de pols i emissions de partícules contaminants per la circulació de vehicles durant el seu funcionament. Molèsties de soroll a la urbanització Santa Clara. Durant la fase de funcionament el trànsit de vehicles serà reduït pel que no s’espera la generació de molèsties.

Pel que fa a la geomorfologia: Els moviments de terra seran rellevants si bé es planteja la seua reutilització a la zona. També serà necessari compactar de manera que perdrà porositat i capacitat de retenció de l’aigua de pluja. També té en compte la hidrologia superficial ja que “podrien realitzar-se abocaments al subsòl que hauran de ser controlats”.

Relatiu als hàbitats. Callosa va informar que s’afecta a sis d’ells d’interès comunitari, dos dels quals són prioritaris. Part d’ells estan protegits per la seua ordenació urbana, mentre que l’altra part està dins del sòl urbanitzable, “amb la qual cosa està prevista la seua eliminació. Es considera l’afecció com a negativa, però no significativa donat que afecta un percentatge xicotet dels mateixos”, relata el document d’abast.

També consideren les afeccions a la fauna. De l’àguila cuabarrada no s’han localitzat nius però si que és utilitzada la zona com a àrea de campeig. De la tallareta cuallarga diuen que suposa una afecció negativa sobre l’espècie però no es considera significativa atès que es manté la connectivitat entre poblacions. Pel que fa al duc, la cogullada fosca i còlit negre: En els treballs de camp no s’han vist però no es descarta la seua presència a la zona.

Mesures d’integració ambiental

A conseqüència d’això, proposen un seguit de mesures d’integració ambiental en diversos camps. En el disseny del projecte, ja que afecta les zones verdes i al camp de golf. Altres per a efectuar durant la construcció i explotació, relatives a la qualitat atmosfèrica, ambient sonor, moviments de terra, vessaments, adobs …

Unes 14 actuacions sobre hàbitats i espècies, tant dins com fora del sector. Tals com: potenciació dels hàbitats fora del sector i en el camp de golf, recuperació d’hàbitats a la zona incendiada, elaboració d’un PRUG … A més d’evitar la importació de terra, crear un cicle tancat d’aigua, plantació d’arbres i arbusts autòctons, plans per a gestió de la gespa i control de plagues, el camp de golf amb una funció de tallafocs a més d’incloure llacs que col·laboraran en el sistema d’extinció d’incendis …

El document indica que de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus, ZEPA Muntanyes de la Marina tindrà afectats hàbitats d’interès comunitari, on estan presents almenys 12 espècies de l’annex I de la Directiva 79/40. Proposen que s’efectue un estudi qualitatiu i quantitatiu de la vegetació que es pretén eliminar, a més de les conseqüències i de l’afecció a la fauna.

A més, per a garantir la correcta visualització i accés al paisatge s’han de preservar de la urbanització les zones amb pendents elevats, almenys amb pendent superior al 50%, tal com indica l’art. 8.c annex I, apartat h, de la LOTUP. Així mateix, per la zona d’estudi discorre l’assagador de Segarra, de 6 a 8 metres d’amplària, sent necessari que es conserve la continuïtat del trànsit ramader, o bé es propose un traçat alternatiu.

Riscos

Però totes les afeccions no són noves, el 3 de juny de 2015 el Servei d’Ordenació del Territori va emetre un informe en el qual assenyalava que es troba afectat per risc d’inundació i que és parcialment incompatible amb el PATRICOVA. A més, considera que s’incrementa el risc d’inundació existent, donat que hi ha parcel·les residencials el límit de les quals arriba fins la vora del barranc, per la qual cosa han d’elaborar un annex de *Inundabilidad que estudie: la delimitació de les zones d’inundació, la compatibilitat de les qualificacions proposades amb les afeccions d’inundabilitat existents, el compliment de les condicions d’ús al costat de les lleres i els condicionants per al Projecte d’Urbanització.

Però no només açò, sinó que fins i tot inclouen risc sísmic. Pel que consideren necessària l’elaboració d’un Pla d’Actuació Municipal enfront d’aquest risc.

També l’haurà d’incendis forestals, per al qual s’haurà de reflectir en la cartografia les zones incendiades. Aquest risc afectarà tots els sòls confrontants, resultant afectat tot el sector excepte quatre de les seues parcel·les. I finalment, risc de lliscaments. Segons l’informe de la Sotsdirecció General d’Emergències i Planificació, aquest risc afecta dues illes de les planificades, i per tant creuen necessària l’elaboració d’estudis geotècnics previs a la realització d’actuacions urbanístiques.

Quatre alternatives que no convencen

A tot açò, es plantegen quatre alternatives d’actuació i al nord-oest, confrontant amb el LIC d’Aitana, s’observa una altra zona de potencial acolliment, si bé la seua topografia abrupta i sobretot, el seu allunyament de la xarxa d’infraestructures existents anul·larien la seua viabilitat inicial, segons indica el document d’abast, de 39 pàgines.

De les quatre, només la tercera alternativa -que es pot observar en el mapa que acompanya l’article- se situa al vessant de Bèrnia i “es considera que és l’opció més raonable dins del context territorial definit”, doncs encara que afectaria la Xarxa Natura 2000, aquesta afecció diuen que no és significativa i “més amb el nou disseny que es proposa que milloraria la seua integració”.

En aquest sentit, atenent al model territorial vigent i als paràmetres de l’ETCV, afirmen que els futurs creixements haurien de plantejar-se bé en l’àmbit dels sòls urbanitzables classificats o, en cas que aquests no es consideraren viables, promoure una modificació de planejament que resituara els creixements en els sòls no urbanitzables Agrícola Tipus I, qualificació en la qual es preveu la possibilitat de reclassificació a sòl urbanitzable residencial.

Sobre la necessitat de camps de golf en la zona

De les dades aportades per Callosa, el Consell entén que els sectors aïllats en el municipi “tenen una mica de capacitat per a albergar demanda, i existeix sòl urbanitzable sense desenvolupar en el planejament vigent, sense perjudici d’altres possibles ofertes a nivell supramunicipal”. Els dubtes arriben respecte a la necessitat d’un camp de golf, que caldria justificar-la “tenint en compte que en les proximitats hi ha diversos camps de golf en activitat”, i esmenten Don Cayo a Altea, Villaitana (2) i Les Reixes a Benidorm, Sierra Cortina, golf Badia i Puig Campana a Finestrat, Ifach a Benissa.

També assenyalen que s’haurà de revisar l’estudi d’alternatives elaborat, incorporant en l’avaluació l’afecció paisatgística i visual, prèvia definició conforme als criteris establits en la LOTUP de la infraestructura verda a escala municipal. A més, apunten que en el visor cartogràfic de la Conselleria s’ha comprovat que existeix un major nombre de zones amb pendents superiors al 50% que les assenyalades al plànol.

Conseqüentment, afirmen que l’alternativa seleccionada no resulta ambientalment acceptable ja que els dos terços septentrionals del sector delimitat afecten terrenys amb un elevat valor paisatgístic i ambiental evidenciats per la pertinença simultània al Paisatge de Rellevància Regional “PRR-23 Depressions i Serra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells” i al LIC” la RedNatura 2000 “LIC Serres de Ferrer i Bèrnia”, i per tant cap intervenció pot afectar als valors protegits.

Finalment, arrepleguen que dels informes sectorials emesos es desprèn la necessitat d’elaborar un Estudi de Paisatge, un Estudi Acústic, un Estudi de demandes hídriques, la justificació de les reserves dotacionals educatives, un estudi de trànsit, un Pla de Mobilitat i Pla d’Actuació Municipal enfront de risc sísmic.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 10 de maig de 2017 al diari electrònic ALICANTE PLAZA

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/