General

Un religiós de Benissa va ser el primer bisbe anglicà a Espanya i va promoure la llibertat de culte

El bisbe Juan Bautista Cabrera
El bisbe Juan Bautista Cabrera

“No és una aniversari redó, però quan es complisquen 200 anys del seu naixement jo ja no estaré ací i vull tindre la satisfacció que Benissa sàpiga qui va ser el bisbe Cabrera”. L’escriptor i periodista Bernat Capó ha posat tot la seua obstinació a “rescatar de l’oblit” un religiós al qual l’església dominant, la catòlica, apostòlica i romana, va donar l’esquena quan va abraçar les idees anglicanes i el protestantisme.

Aquest 23 d’abril es compleixen 175 anys del naixement a Benissa de Juan Bautista Cabrera Ibarz. Va ser poeta, historiador eclesiàstic, teòleg anglicà espanyol i, en 1896, es va convertir en el primer bisbe de l’Església Espanyola Reformada Episcopal, càrrec que va exercir fins la seua mort el 1916.

El bisbe Cabrera va posar, de fet, els fonaments de l’Església Espanyola Reformada després de convèncer, en 1868, el general Prim que havia de garantir la llibertat de culte.

L’església oficial mai li va perdonar la seua heterodòxia. El càstig va ser un ostracisme que encara perdura. Però Bernat Capó s’ha proposat rehabilitar un erudit que, un any abans de morir, va ingressar en la Hispanic Society of America, va compondre més de 400 himnes religiosos i va escriure obres tan avançades en l’Espanya del seu temps com “El celibato forzoso del clero”.

Els actes del 175 aniversari donaran a conèixer aquest teòleg i reformador eclesiàstic. Entre les conferències previstes, figuren la del bisbe Josep Miquel Roselló, que analitzarà la importància de Cabrera en la segona reforma; la del professor de literatura del Middlebury College, Patrocinio Rios, que parlarà de la seua poesia, i la de Carlos López, de l’Església Espanyola Reformada Episcopal, que reflexionarà sobre els himnaris i la litúrgia del bisbe benisser. Una altra conferència interessant l’oferirà l’exdiputat Jaume Castells. El títol és suggeridor: “Juan Bautista Cabrera, el gran desconegut”.

Aquest 175 aniversari conclourà amb una taula redona en la qual intervindran Manuel Cabrera, que és besnét del bisbe Cabrera; el rector de l’església de la Puríssima Xiqueta, Domingo Sabater; el guardià del convent dels Franciscans, fra Jordi Escrivà; el rector de l’Assumpció de Dénia, Guillermo Gilabert; José Luis Mira, de l’església anglicana, i el propi Bernat Capó. L’historiador i periodista va destacar que participaran representants de l’església apostòlica i romana i de l’anglicana i ell, que es va confessar agnòstic.

Un dels seus himnes va sonar mentre s’enfonsava el Titanic

Bernat Capó va al·ludir ahir a “una llegenda” que, per les vegades que l’ha escoltat, té ja aspectes de ser fidedigna. L’orquestra del Titanic va tocar un dels himnes del bisbe Cabrera mentre el transatlàntic s’enfonsava. També va atribuir ahir Capó a un enamorament sobtat la ruptura de Cabrera amb l’església oficial. El llavors sacerdot formava part de l’ordre dels Escolapis quan es va enamorar a Gandia de Josefa Latorre. Es van casar a Gibraltar en 1863. Va lluitar contra la imposició del celibat als capellans.


Comentaris a la notícia

Airún

A Benissa, pilota i missa!


Voleu deixar un comentari a la notícia?