Inici » Notícies » General

Un incendi provocat destrueix la comptabilitat d’Ubesa

27 de desembre de 1983 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 27 de desembre de 1983 al diari El País:

Les oficines centrals i bona part de la comptabilitat de la Unión de Benissa (UBESA), empresa de transports per carretera adquirida per Renfe amb discutibles criteris de valoració sota la presidència d’Alejandro Rebollo, van quedar destruïdes per un incendi provocat a escasses hores d’haver estat cessat el seu conseller delegat i antic propietari, Juan Juan Balbastre.

El dissabte 26 de novembre, en un hotel de València, es va celebrar una Junta General extraordinària d’UBESA, en què es va retre compte de les greus irregularitats financeres i comptables detectades per l’auditora Peat Marwick Mitchell en els comptes de resultats d’UBESA en 1981 i 1982. Irregularitats que, una vegada resoltes, ha suposat passar d’uns presumptes beneficis de 26,9 milions i 38,7 milions, abans d’impostos, a unes pèrdues reals de 64 milions i 114 milions, respectivament. Aquest junta, a la vista d’aquestes i altres irregularitats, va votar una acció de responsabilitat (exercici d’accions legals per a rescabalar a la societat pels danys patits) contra Juan Juan Balbastre. Vint-i-quatre hores després d’aquesta junta, en la matinada del diumenge al dilluns, es va provocar un incendi en les oficines d’UBESA que va destruir gran part de la seua comptabilitat, a pesar que l’incendi va ser sufocat en pocs minuts per l’acció eficaç dels bombers i el personal. Els responsables de la societat, davant els clars indicis de provocació del sinistre, van denunciar el fet en comissaria a primeres hores del dilluns. Per la vesprada d’aquest mateix dia, el tècnic de la companyia d’assegurances va confirmar sense cap gènere de dubtes, en detectar sis punts d’ignició repartits estratègicament per les oficines, que l’incendi havia estat provocat.

Coincidint amb l’incendi, i per causes alienes, s’ha descobert la desaparició de factures de serveis discrecionals de transport per un valor pròxim als 20 milions de pessetes.

Juan Balbastre s’ofereix a Renfe

L’adquisició d’UBESA per Renfe s’inicia en 1979, quan Alejandro Rebollo era encara sotssecretari del Ministeri de Transports. Ignacio Bayón, president de Renfe, acorda amb Juan Juan Balbastre, en representació d’UBESA, la possible adquisició del 51% del capital d’aquesta última societat. Per això signen dos acords. Pel primer, de data 27 d’abril de 1979, s’estableix que UBESA celebrarà Junta General extraordinària abans del 30 de juny, en què es procedirà a ampliar el capital de la societat en un 25%, percentatge que serà adquirit per Renfe, que, en contraprestació per aquesta participació accionarial, cedirà a UBESA “els drets d’explotació exclusiva de les concessions de les quals és titular en les línies València-Alacant, Gata-Alacant i Oliva-València, drets que han de comprendre’s en el sentit més ampli, si bé entenent que aquesta cessió no afectarà l’actual titularitat de les al·ludides concessions”. El segon acord, subscrit entre Ignacio Bayón i Juan Balbastre, d’igual data que l’anterior, és una opció de compra del 26% de les accions d’UBESA, per tal que Renfe obtinguera el control de la societat.

En el punt segon d’aquest document d’opció de compra es diu que “el preu de la venda de les accions es verificarà de comú acord pels perits designats per cada part, que en cas de no arribar a un acord, designaran a un tercer perit, que haurà de tindre el caràcter de censor jurat de comptes”.

A continuació, el document diu que per a determinar el preu es tindran en compte els següents conceptes: a) L’haver líquid de la societat, considerant com a tal el que poguera anomenar-se haver tangible, això és, la diferència entre l’actiu realitzable i el passiu exigible en 31 de desembre de 1980; b) La capitalització del benefici social, si n’haguera, al tipus del 17,5%, considerant com a compte d’explotació la usual en aquest tipus de negoci i fixant per al parc de vehicles les quotes d’amortització oficials vigents (no es considerarà amortització per als immobles); c) L’increment de l’actiu intangible que es produïsca a partir de hui com a conseqüència d’accions dels venedors, iniciades ja en aquests moments, però que encara no han donat fruit.

Un consell eloqüent

El 4 de març de 1981, sent ja president de la companyia Alejandro Rebollo, Renfe celebra consell d’administració, al qual assisteix, segons consta en acta, Ramón Díaz, delegat especial del ministre d’Hisenda en Renfe. A aquest consell, com a punt segon de l’informe, Alejandro Rebollo porta l’adquisició del 26% de les accions d’UBESA. Els consellers disposen d’un document anomenat Memòria justificativa de l’adquisició definitiva del 26% del capital d’UBESA i d’un informe d’Eugenio González Salido, censor jurat de comptes, “sobre valoració de determinats punts referits a l’empresa Ubesa”. En aquest informe es valora a UBESA d’acord amb els criteris a) i b), que figuraven en l’opció de compra en 800 milions i 904 milions, respectivament; però després apareixen sumades ambdues quantitats, donant un total de 1.704 milions.

Alejandro Rebollo explica com d’important és per a Renfe aquesta operació i, “després d’explicar el procediment seguit per a la valoració d’UBESA, es deté en l’anàlisi dels criteris seguits per a la taxació del concepte c), que figura en l’opció de compra (increment de l’actiu intangible) i que ofereix grans dificultats”. Proposa que s’encarregue una auditoria a Peat Marwick Mitchell; que s’ajorne la fixació del preu fins a conèixer els seus resultats, i que es lliuren a compte 30 milions de pessetes.

El conseller Gonzalo Ferre, a la vista de l’exposició del president i de la documentació que se li ha lliurat, pren la paraula per a exposar que, segons el seu parer, els criteris de valoració a) i b), prevists en l’opció de compra, “no són criteris de valoració sumables, sinó alternatius”.

Alejandro Rebollo, el conseller-director gerent, Juan Antonio Guitart, i el conseller Carlos Rosegui intervenen per a advocar perquè es tanque l’operació sumant els tres conceptes de valoració. Gonzalo Ferre insisteix a dir que les opcions a) i b) no són mai acumulables, sinó alternatives i optatives. El delegat especial del ministre d’Hisenda, Ramón Díaz, manifesta que quant a la valoració comparteix els criteris exposats per Gonzalo Ferre.

Huit dies abans de la celebració d’aquest consell d’administració de Renfe, Alejandro Rebollo havia signat ja la compra del 26% de les accions d’UBESA.

El document té data del 24 de febrer de 1981, i en ell figura l’adquisició per Renfe de 400.000 accions d’UBESA. Per a fixar el preu de l’empresa s’utilitza l’informe de González Salido, que addiciona els apartats a) i b) i s’afegeixen de comú acord uns altres 693 milions en concepte de l’apartat c). Tot això suposa valorar l’empresa en 2.398 milions de pessetes, pel que a Renfe el 26% de les accions li suposa un cost de 666 milions de pessetes.

L’informe de l’auditoria. de Peat Marwick Mitchell, conclosa el 4 de juny de 1981, valora la societat UBESA en 603 milions, d’acord amb l’opció a), i en 715 milions, d’acord amb l’opció b). En cap cas apareixen sumades ambdues alternatives.

La “mistada”

Mesos després d’aquesta estranya adquisició, l’escàndol ha tornat a sorgir. El passat 26 de novembre, davant la Junta General extraordinària d’UBESA, el president de la societat informa sobre l’auditoria realitzada per Peat Marwick Mitchell sobre els resultats dels exercicis 1981 i 1982, que havien estat aprovats en juntes generals celebrades a l’abril de 1982 i juny de 1983. Aquesta auditora, que ret compte de nombroses resistències i obstruccions amb les quals s’ha trobat per a elaborar el seu informe proposa, entre altres, els següents ajustaments:

-Exercici 1981: 40 milions per a eliminar de l’actiu el dret de petició de la línia Albacete-Cartagena, que pertany i s’explota per Renfe; 21 milions, per a suprimir una partida de despeses realitzades en l’any 1981 i que es van passar a 1982, i 30 milions, per a ajustar el preu de facturació (66,35 pessetes/quilòmetre) dels quilòmetres recorreguts per a l’empresa Bacoma, al preu mínim legal (51,9 pessetes), que va ser molt superior al preu de mercat (48 o 50 pessetes/quilòmetre).

-Exercici 1982: 15 milions, per a evitar que es comptabilitze la venda d’autocars de l’empresa E.García com a part de l’actiu i alhora com a resultats extraordinaris de l’exercici; 64 milions, per a ajustar de nou en aquest exercici el preu de facturació dels quilòmetres recorreguts per a Bacoma; 34 milions, per a ajustar el preu facturat a Bacoma per gasoil al consum efectivament realitzat, i 41 milions, per a computar com a despesa d’UBESA, els interessos calculats al 15% anual, dels saldos dels comptes corrents de Bacoma, utilitzats per UBESA en 1982.

L’auditoria, després de retre compte dels resultats reals -pèrdues- dels dos últims exercicis d’UBESA, assenyala com a causes l’equivocada política d’adquisició de societats, excedint-se el conseller delegat en les facultats concedides pel consell, i la política de malbaratament seguida en els últims anys i reflectida, per exemple, en unes despeses de representació d’aproximadament 20 milions de pessetes en 1982 i en l’existència de nou cotxes de representació, dels quals sis eren de marca estrangera.

Els accionistes, davant aquests fets, cessen al conseller delegat Juan Juan Balbastre, acorden emprendre accions legals demanant responsabilitats, i encarreguen a l’empresa auditora que aprofundisca en la investigació dels quilòmetres i fuel facturat a Bacoma en 1981 i 1982, així com en altres aspectes. Vint-i-quatre hores després es produeix la mistada.

Enllaç
Notícia original

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/