Punt i final a les inauguracions

Aquest dilluns, 30 de març, era l’últim dia en el qual es podien incloure inauguracions en l’agenda dels polítics. La publicació en el BOE del Reial decret de convocatòria d’eleccions municipals pel 24 de maig inclou la prohibició a les administracions afectades de realitzar o finançar actes que continguen al·lusions als assoliments obtinguts al llarg de la legislatura que conclou. Aquesta convocatòria electoral implica expressament que no es podran inaugurar obres o serveis. Tots aquells que hagen d’entrar en funcionament, podran fer-ho, encara que sense publicitat a partir del 31 de març.

Vivim encara en un país de xaranga i pandereta on fins i tot cal regular una cosa que hauria de formar part del procedir ètic habitual dels responsables polítics. Succeeix que amb tant d’irresponsable solt, cal prohibir determinades actuacions i, a més, posar-ho per escrit per evitar que aprofitats sense escrúpols intenten aprofitar-se partidàriament i en benefici de la seua pròpia imatge dels recursos públics.

Al llarg dels últims dies hem assistit a un rosari d’inauguracions d’obres, instal·lacions i serveis, algunes fins i tot sense acabar. Però res supera al que ha succeït a Benissa, on a les cinc de la vesprada, quasi coincidint amb l’ocàs, és a dir, a última hora de l’últim dia possible, s’ha posat la primera pedra d’un parc de bombers. Quants diners ha costat preparar la carpa, la microfonia, les tarimes, els plànols, etc. per fer-se una foto col·locant una primera pedra?

O com el de la Vila, on el govern local ha inaugurat un passeig marítim pagat per l’empresa privada que té l’obligació d’urbanitzar la parcel·la, que està acabat des de fa setmanes i que ha hagut de ser recorregut en precari perquè ni tan sols es pot accedir al nou front marítim del Paradís, ja que els dos carrers ples quals es pot arribar encara estan tallats per obres. Activitats públiques que algú ha hagut de considerar imprescindible dur a terme en aquestes condicions. Una cosa que a ningú pot estranyar que se’ls acabe tornant en contra als seus responsables.

Resulta patètic que encara a hores d’ara hi haja polítics que creguen que alçar obres al seu municipi o planificar i guardar-se inauguracions per a les últimes setmanes de la legislatura els pot implicar beneficis electorals. Més enllà que resulta insultant per a qualsevol persona mitjanament intel·ligent i reflexiva, el que denota aquesta actitud és que aquests falsos servidors públics no han entès res.

La societat ha evolucionat, la percepció que tenen els ciutadans de la realitat, també, i no cap ja tractar els veïns com a votants manipulables, susceptibles de ser convençuts (enganyats) amb una galeria de fotos que en molts casos només té com a objectiu traslladar la sensació que s’ha fet alguna cosa o que estan fent obres els mateixos polítics del mateix partit que anteriorment havia deixat arruïnades les arques públiques municipals. Ja va succeir a finals de l’any passat amb una cascada d’anuncis de rebaixes d’impostos aparellades a l’aprovació dels pressupostos municipals.

Ni tan sols en la política local valen ja estratègies dissenyades per endavant. Ha passat el temps dels eslògans, els titulars graciosets, les consignes i els posats. És el temps que els polítics facen el que toca, no el que els convé partidària o políticament. Que tots siguem tractats com a persones amb capacitat de discerniment, com a vida intel·ligent a la Terra. Que expliquen la veritat i no propaguen il·lusions irrealitzables. Li ho agrairan els seus votants, i fins i tot els periodistes.

Pel seu interés hem publicat aquest article aparegut el 30 de març de 2015 al diari electrònic LA MARINA PLAZA