El passat dissabte, dia 11 del present, morí el prevere franciscà fra José Antonio (Enrique, en el segle) Manresa Zaplana. El pare Manresa era natural d’Albatera, si bé ell es considerava benisser de ple dret per quan aplegava al nostre poble en plena infantesa. Aquí residien les seves ties i son oncle, el recordat tio Cayetano Bernabeu, el cartero. Inicià al seminari franciscà de Benissa els seus estudis d’humanitats passant posteriorment a completar les disciplines de filosofia i teologia als convents de Cocentaina i Terol. Ordenat de prevere cantava la seua primera missa a Benissa en data del 29 de juny de 1958 en el propi convent de Benissa presidint l’eucaristia fra Jaume Martí Aguilella, llavors guardià de la comunitat. Residí per uns pocs mesos en el convent benisser fins l’any 1959 on el destinaren els seus superiors a Roma. En aquella ciutat i en el centre d’estudis de Grottaferrata obtingué el títol de Lector General en psicopedagogia (llicenciatura). Amb eixa titulació tornava a Benissa ocupant-se de la prefectura d’estudis del seu seminari passant en l’any 1963 a ser el rector, càrrec que ocupà, alternant-lo com a inspector fins l’any 1967 .
En ser destinat fra Antonio Porturas guardià de 1962 a 1967 a Roma el capítol provincial de la Orden Franciscana elegia com a guardià del convent de Benissa al pare Manresa. La guardiania del pare Manresa acabaria en l’any 1970 en que era destinat a dirigir el convent de Pego. Distingí la seva llarga estada a Benissa la predilecció per la formació de la joventut. En eixe aspecte el seminari aconseguí ser un centre molt qualificat mercès a tenir entre els membres de la comunitat a franciscans molt preparats i revalidats d’estudis per la universitat de València. Materialment efectuà necessàries reformes en les dependències del seminari i l’església conventual. Visqué el pare Manresa els fruits immediats del Concili Vaticà II i a l’efecte organitzà cursos de formació i diverses conferències dirigides a la feligresia. Posseïa el pare Manresa un caràcter obert, molt accessible a tothom i volgut per la societat benissera. Gaudí d’una vitalitat extraordinària la qual cosa li permeté no tan sols a Benissa, sinó a altres convents com el de Cocentaina, donar proves de la seva empenta. En aquest darrer efectuà una modèlica restauració arquitectònica. Entre altres càrrecs en la orde mereix atenció la seva presencia en el Definitori Provincial.
Darrerament residia al convent de Pego. Al moment de la seva mort tenia 83 anys i les seves exèquies s’efectuaren al convent de Cocentaina el passat dia 13. Mai oblidà a Benissa i era, mentre la salut li ho permeté un assidu a les festes de la Puríssima Xiqueta.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?