L’església de la Puríssima Xiqueta de Benissa, més coneguda com la Catedral de la Marina, va acollir ahir per la vesprada la constitució de la taula del jurat que avaluarà els miracles que hauran d’explicar els testimonis en el procés de canonització que s’obri per al franciscà fra Humilde Sòria (Oliva 1844-Benissa 1905).
La parròquia es trobava de gom a gom de feligresos locals i també de veïns d’Oliva que van rebre l’arquebisbe de València, Agustín-García Gasco, i els components del tribunal religiós. La taula que estudiarà els casos extraordinaris vinculats a fra Humilde Sòria està formada pel postulador Lucca M. de Rosa, els vicepostuladors Ramón Baselga i Benjamí Agulló, el notari Joan Jordi Escrivà i el vicenotari Antonio Ríos. Tots ells religiosos i a qui els secundaran diversos reconeguts historiadors de Benissa i d’Oliva entre els quals figuren Joan Josep Cardona, Vicente Roig, Vicente Pons Alós, Enrique Feraido i Luís M. Giner.
Amb solemnitat els membres de la comissió d’investigació es van situar en l’altar del temple per a prestar jurament. El mateix van fer els historiadors que portaran a terme tot el procés de recollida de documentació.
A continuació es va oferir a l’arquebisbe de València una llista en què figuren els testimonis que presentaran les proves davant el tribunal. La comissió no va voler revelar el nom dels testimoniatges i es va atribuir el dret a incloure en la llista nous testimonis i retirar-ne altres que ja figuren en la investigació.
Per la seua banda, García Gasco va elogiar l’església de la Puríssima i va destacar que amb les reformes està adquirint, cada vegada més, un aire de catedral. A més, l’arquebisbe es va referir durant la seua intervenció a la diferència entre els fidels i fra Humilde. “És la perseverança en l’amor a Déu i al proïsme, la nostra fe no té la fortalesa que tenia la seua”, va matisar. I va concloure dient que “tots els fidels hem de trobar aquesta fortalesa de fra Humilde per a donar sentit a les nostres vides”.
Fonts religioses van assenyalar que el procés de beatificació i canonització de fra Humilde Sòria podria ser molt més ràpid que uns altres de característiques semblants per la proximitat en el temps (va morir a principis del segle XX). El jurat haurà de certificar algun miracle ocorregut després de la seua mort. Per això es basaran en els testimoniatges però també en les dades que existisquen sobre la seua vida. En aquest sentit, cal destacar que el pare Jesús Sanjuán va recopilar fa tres dècades les històries que amics, paisans i veïns en vida van compartir amb el franciscà. Amb posterioritat fra José María Barrachina va escriure la història del venerat pare. Fra Humilde Sòria va tindre una vida difícil a Oliva. Abans d’ingressar en l’ordre franciscana va estar casat amb Vicenta Català, amb qui va tindre deu fills, dels quals nou van morir a edat primerenca.
L’únic que va sobreviure va formar part dels franciscans com a missioner. Morta la seua esposa en 1885 i ja en 1887 fra Humilde Sòria va iniciar el postulantat dels franciscans del Sant Esperit a Gilet, per a en posterioritat passar pels pobles d’Ontinyent, Benigànim i finalment Benissa, on va ser exemple per a molts clergues estudiants.
En aquest últim poble de la Marina Alta va morir als 61 anys després que en vida ja tinguera fama de santedat, car no en va era conegut com el “frare sant”.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?