Inici » Notícies » General

L’església de Benissa instal·larà una grua per a valorar els danys pel terratrèmol

28 de juliol de 2018 Un comentari
Els bombers inspeccionen l'església

Els bombers inspeccionen l’església

Els anys no passen debades per a la Parròquia de la Puríssima Xiqueta de Benissa. La seua façana presenta algunes esquerdes, i el sostre de l’edifici tampoc està en molt bon estat. Una situació que ha empitjorat amb els recents terratrèmols, la qual cosa ha obligat a la congregació a agilitar els tràmits per a la rehabilitació.

Segons va explicar el rector Salvador Cebolla, són conscients des de fa temps dels problemes de l’església, per la qual cosa ja havien contactat amb una empresa per a conèixer la gravetat dels danys i intentar arreglar-los. Els sismes tan sols han accelerat aquest procés, i per tant, dilluns que ve s’instal·larà una grua per a poder conèixer l’estat de la part superior de l’edifici eclesiàstic. Després de la inspecció decidiran quina és l’actuació que han de realitzar.

El dijous, com a conseqüència d’un terratrèmol de magnitud 3 que va fer tremolar el poble cap a les 16.30h, es van desprendre part dels pinacles o agulles de la torre, a més d’algunes làmines de pedra. Segons el batle, Abel Cardona, “açò ha ocorregut diverses vegades i és bastant comú quan plou o fa vent perquè hi ha parts del campanar bastant deteriorades”. Per sort, l’últim sisme de magnitud 1,8 que la matinada del divendres va afectar la localitat no va produir cap desperfecte evident.

A més de les pedres caigudes, el Consorci provincial de Bombers d’Alacant va valorar si l’edifici patia algun tipus de dany estructural en ser visibles unes esquerdes en la seua façana, al qual van determinar que no patia “danys de gravetat”. A açò, el rector va afegir que “els arquitectes han determinat que les esquerdes estaven ja des de fa temps, però no saben si s’han intensificat amb el terratrèmol”.

Totes aquestes millores seran a càrrec de l’Església ja que el batle Abel Cardona va confirmar que “açò no és competència de l’ajuntament, sinó de l’església en ser la propietària de l’edifici, per la qual cosa els nostres tècnics no han hagut d’intervindre”.

Per seguretat dels veïns, en un primer moment, es va precintar la part del carrer que havia sigut afectada, per a evitar així la circulació per la mateixa i possibles accidents. Després, es va decidir ampliar la balisa a la part frontal de l’edifici. Açò va suposar que tot aquell que volguera entrar a l’Església haguera de fer-ho per la part posterior de la mateixa i no per la porta principal.

El perímetre seguirà precintat fins que l’empresa contractada per l’Església retire els rebles i valoren els danys materials que s’han produït. “Estem esperant la grua per a poder veure l’efecte real del terratrèmol, l’Església és molt alta i no podem valorar-ho”, assegura el rector.

En total, s’han viscut sis terratrèmols els últims dies a la Marina Alta, sent el més important el terratrèmol de magnitud 3.1 que es va viure a Calp el dimecres per la nit. L’últim d’ells, que va afectar la localitat de Benissa la matinada del divendres a les 2.43h, va tindre una intensitat II, molt menor que la que va provocar els desperfectes en l’Església. De fet, els propis veïns de la localitat asseguren que “s’ha notat molt menys. Hi ha els qui sí s’han despertat amb el tremolor, però no hi ha hagut que lamentar danys”.

Font de la notícia: Las Provincias

Un comentari»

  • JOAN JOSEP CARDONA IVARS, Cronista oficial de Benissa ha dit:

    ELS NOSTRES TERRATREMOLS CASOLANS
    Per Joan Josep Cardona
    En la nit del dia 26 els benissers vam tenir un esglai. A la 1 hora i 45 minuts un terrible tro, a mena d’explosió, ens omplí de lògica alarma. Les primeres interpretacions foren aquelles que ens recordaven les conseqüències d´una tragèdia. En observar que no es veien ni flamerades ni altres efectes propis d´eixes tragèdies començarem a preguntar-nos si no seria un terratrèmol. La nostra memòria recorda altres episodis on a més del sacsó es produeix una mena de sonor tro. La preocupació fou lògica i augmentà a mida que patirem en breu espai de temps altres rèpliques. No tenim constància d´haver estat testimonis d´un cas semblant. L´experiència sempre ens parla d´un episodi breu i sense repetició. Aquesta vegada fou diferent. La nostra generació no ha conegut un cas semblant.
    Quan en la comunitat franciscana de Benissa estava de conventual el recordat pare Eusebi Arbona era comú recorre les preguntes a la seva saviesa i en tot allò que tenia relació amb les ciències de la natura. Era un cronista puntual de qualsevol fenomen que afectava a la mare terra. S´havia preocupat de muntar un ganivet d´observació del clima dotat d´un ample i variat sistema de mesures. Diàriament feia seguir a l´Institut Meteorològic de València el resum del dia. Mai faltava a les revistes de festes el seu ben documentat comentari. Però el pare Arbona, com a bon científic també sentia curiositat pels fenòmens que la mare terra produeix de forma poc visible, com ara el comportament de les capes geològiques. S’acontentava en ubicar en la seva cel.la una llarga agulla saquera sostinguda per un fil al sostre. Comentava que les seues oscil·lacions, i fora de les corrents de vent, li servia per saber si la terra produïa un moviment sísmic.
    Tenia el pare Arbona la idea de que el terme de Benissa, en les capes superiors del seu substrat geològic, tenia una gruixuda marga calcària que ell definia com a “cubeta calcària” que actuava com una mena de suro superposada a les capes més profundes. Ara se li dona el nom de “placa”. En realitat tant ell, com altres reputats geòlegs d´aquella època poc sabien del comportament de les cotes profundes. En la fulla 822 del “Mapa Geológico de España”, fet en l´any 1961 i on va participar ´enginyer de mines, José Maria Ríos, fill adoptiu de Benissa es parlava de la gran complexitat de l’estratigrafia de la zona . Allí es diu que és molt variada i difícil degut a la sedimentació de distintes èpoques geològiques amb la variació de fàcies i potències i de la violència tectònica a la que la zona, en remotes etapes fou sotmesa. Qualsevol profà podrà observar la variació geològica que dona la secció de les muntanyes de la Mallà Verda i La Solana amb la serra de Bèrnia i Oltà. O el profund alcavó del barranc del Quisi.
    Però malgrat tota eixa complicada composició geològica i la consideració de moderada activitat sísmica de la nostra zona no evita que el nostre terme hagi tingut esporàdics episodis de sacsó geològic que, afortunadament no han tingut més complicacions i intensitat que el que recentment hem conegut. La nostra memòria en recorda alguns i amb un interval molt prolongat en el temps . Fou mol comentat allà pels anys cinquanta que una de les aules del vell col-legi pare Melchor fou clausurada i sotmesa a una vigilància mitjançant la col·locació de testimonis d´algeps als clivells de la paret. Els coneixements tècnics de l’època no anaven més enllà del bon criteri del mestre d´obres municipals. Anys després l´edifici fou sotmès a una profunda reforma i que evidencià la precarietat de materials i la poca consistència dels fonaments.
    Amb més profunditat del temps no hi ha cap constància de moviments sísmics de gran consideració. Quan allà en l´any 1860, regint la parròquia mossèn Leonardo Climent manà fer al seu cunyat, reputat mestre d´obres, un reconeixement de l´estructura del vell temple de Sant Pere les alarmes suscitaren un acalorat debat municipal però justificat en l´etiqueta lògica dels nostres regidors en no ser consultats en regla. En la sessió municipal s´agreujava la cosa titllant que l´edifici estava “en peligro inminente”. Aquell edifici, en l´any 1891 tornava a donar maldecaps i, mentre es procedia a fer obres el culte, amb les queixes dels franciscans, es traslladà al convent. No eren moviments sísmics els causants d´aquelles preocupacions. Simplement eren la vellesa i els materials utilitzats la causa d’aquelles prevencions.
    L´església actual de la Puríssima és, efectivament, un edifici molt gran. Si be els seus fonaments son d´una gran profunditat , en general d´uns quinze metres o més, és inevitable que algunes seccions sofreixen el deterioro del pas del temps. Recordem que el pare Fabregat, en la seva història de la Puríssima parla de que era de tan gran profunditat el tall dels fonaments que va consumir quasi una muntanya de pedra. Aquells constructors sabien el què es feien. La unió de les pedres fou a base de morter. Altra cosa son els acabaments dels pinacles. Els tècnics determinaran quins son els defectes.
    I en el que correspon a les zones limítrofes a Benissa tan sols sabem de la major perillositat que existeix en altres comarques al sud provincial. I, com a més recordat el de l´any 1748 que causà l’ensulsida del castell dels templers de Montesa. Res parlen els llibres i les memòries de fenòmens de gran rellevància en el que correspon al nostre terme i zona ve

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/