Les dones de Benissa es fan lloc en la Viquipèdia

Cada vegada són més les iniciatives que tracten de rescatar les dones de l’oblit històric. També, de donar a les dones actuals, a les contemporànies, el reconeixement que mereixen en vida. Un d’aquests projectes és Viquidones, que pretén augmentar el nombre d’articles sobre dones i escrits per dones. “Sabíeu que només el 16,3% de biografies de la Viquipèdia en català són de dones?”, planteja el projecte. Per això, es proposen “corregir la subrepresentació de les dones a la Viquipèdia” tant pel que fa als continguts, com a la participació i a la perspectiva. “També s’ocupa de les obres de les dones, com ara les pintures que han creat, llibres que han escrit, descobriments científics fets o les organitzacions que han creat”, detalla la pàgina dedicada a aquest projecte.

Agafant aquesta idea, un grup de dones de Benissa es van decidir a crear ‘Wikidones Benisseres’. L’any passat, el 2018, es van marcar com a objectiu visibilitzar veïnes que són o han sigut referents en l’àmbit local. A més, es va fer partícip d’aquest projecte l’alumnat dels centres educatius de la localitat. Els dos col·legis de primària van entrevistar les dones per a aconseguir la informació necessària, mentre que l’institut i el centre de formació de persones adultes va editar eixa informació per a donar-li la forma necessària.

Aprofitant l’ocasió, es va demanar col·laboració al cronista oficial Joan Josep Cardona “per a rescatar la història d’una mestra que també va marcar molt el poble, així com la història d’unes dones que van morir i que també està molt marcada en la memòria col·lectiva”, explica Belén Ivars, responsable d’Igualtat en l’anterior legislatura i una de les impulsores d’aquesta iniciativa. Els tres primers perfils publicats gràcies a ‘Wikidones Benisseres’ són el de la poetessa Lídia Santacreu i Ferrà; el de la pilot de cotxes Maya Weug, i el de la mestra d’escola Josepa Giner Puigcerver.

Ja el 2019, gràcies a l’historiador Robert Llopis i a una recerca que ell estava duent a terme, es va posar el focus en deu benisseres que havien desenvolupat papers importants durant la Segona República, la guerra i la postguerra. El passat 28 de març, l’investigador va presentar en un acte les conclusions del seu estudi sobre la influència d’aquestes dones de la societat benissera dels anys trenta, tot acompanyant-ho del context històric que envoltava les seues vides. Una d’aquestes biografies ja està disponible en Viquipèdia, la de Dora Haut-Kaiser una infermera i brigadista internacional austríaca que al setembre del 1937 va ser traslladada a l’hospital de Benissa per a oferir els seus serveis d’infermeria. L’any 2017 l’Ajuntament de Benissa, amb la presència de Juanita, filla de Dora Haut-Kaiser, va inaugurar una placeta en agraïment al seu treball sanitari i humanitari, i a la seua solidaritat.

Rescatar de l’oblit regidores, sindicalistes i mestres pioneres

Aquesta acció, que va començar emmarcada dins del II Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones de l’Ajuntament de Benissa, és només l’inici del “reconeixement i la construcció històrica que li correspon a la meitat de la població silenciada i obviada al llarg del temps”. Així es pot llegir en la documentació oficial consultada per Diari La Veu, en què consta la investigació prèvia i un llistat de dones rellevants de la història de Benissa.

És el cas de Maruja Cervera, la primera dona retratista a Benissa; Virtudes Baydal Castell, primera dona regidora de festes al seu poble; ‘les roses de maig’; Antonia Tro, presidenta del Sindicato de Obreras de Oficios Varios des de la seua constitució el desembre del 1931 fins al gener del 1934; Antonia Bisquert Roselló, presidenta del Sindicato de Obreras de Oficios Varios a partir del gener del 1934; Magdalena Ivars Torres, modista i delegada de la Comissió Pro Campanya d’Hivern de Benissa per Solidaritat Internacional Antifeixista-SIA; Josefa Ribes Capó, cofundadora de les Joventuts Socialistes de Benissa i secretària de les Joventuts Socialistes Unificades-JSU; Josefa Ribes Mas, infermera a l’hospital de sang Pablo Iglesias de Benissa entre l’octubre del 1936 i el març del 1937; Josefa Teresa Baidal Jorro, regidora del Consell Municipal de Benissa entre el 31 de gener i l’1 d’abril del 1939 en representació de la Federació Anarquista Ibèrica-FAI.

També es preveu la creació d’una entrada dedicada a María Callejón Moya, regidora del Consell Municipal de Benissa entre el 31 de gener i l’1 d’abril del 1939 en representació del Partit Comunista d’Espanya-PCE; Josefa Puigcerver Ivars, sotmesa per la dictadura franquista al Consell de Guerra perquè pertanyia a la UGT i acusada de ser “gran propagandista de la causa marxista”, i Maria Ivars, presidenta de la Sociedad Obrera Femenina de la UGT.

L’últim apunt que apareix en el llistat és ‘La vaga de dones del 26 d’abril del 1937’: “Durant la Guerra Civil les dones de Benissa van protagonitzar una vaga per a protestar contra la gestió dels abastiments que va provocar que la corporació del Consell Municipal posara els seus càrrecs a disposició dels partits, sindicats i del Govern Civil el 27 d’abril del 1937”. Però aquesta no és una proposta tancada, sinó tot el contrari. Tal com es pot llegir en el mateix document, “aquest és el principi d’una gran llista que s’anirà completant i complementant amb el temps”.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 5 d’octubre de 2019 al diari LA VEU