General

L’Audiència Nacional obri judici oral contra David Serra i la resta de la cúpula del PP de Camps per finançament il·legal

David Serra dirigint-se a la tribuna del Congrés dels Diputats.
David Serra

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha obert aquest divendres judici oral a cinc membres de la cúpula del PP valencià en l’etapa del president Francisco Camps per tres suposats delictes electorals (finançament il·legal) en els comicis de 2007 i 2008. El magistrat asseu també al banc dels acusats una desena d’empresaris de la construcció i l’obra pública que van rebre adjudicacions de la Generalitat, així com els capitostos de la xarxa Gürtel, inclòs el seu líder, Francisco Correa. Camps mai ha estat imputat en aquest cas.

Els empresaris, segons recull la sentència judicial, van pagar suposadament actes electorals del PP regional a les campanyes de les eleccions municipals de 2007, les autonòmiques d’eixe mateix any i les generals de 2008 a Orange Market, l’empresa a València de Gürtel que s’ocupava en exclusiva de muntar els mítings i altres convocatòries del partit.

Per a encobrir els pagaments -prohibits per la legislació electoral-, els constructors signaven amb l’empresa de Correa contractes presumptament falsos, “que no tenien una substantivitat real a la manera de la contraprestació de serveis”.

A més de finançament il·legal, el jutge De la Mata aprecia indicis de suposada falsedat documental en els exdirigents populars i diversos delictes contra la Hisenda pública en el cas dels capitostos de Gürtel. I fixa fiances “per a la cobertura d’eventuals responsabilitats pecuniàries” que sumen prop de 35 milions d’euros.

 

Els exdirigents populars que s’asseuran a la banqueta constituïen el nucli més proper a Camps, que va dirigir el Govern valencià de 2003 a 2011. Es tracta dels llavors vicepresident de la Generalitat, Vicente Rambla; secretari general del PP de la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa; gerent regional del partit, Cristina Ibáñez, i el vicesecretari d’Organització, David Serra -detingut al gener en l’operació Taula-, els que afronten peticions de pena per part de la Fiscalia Anticorrupció que s’eleven a set anys i nou mesos de presó. I també de la que va ser tresorera Yolanda García, per a qui sol·licita només sis mesos de presó.

Els 10 empresaris que seran jutjats eren responsables d’algunes de les majors companyies valencianes del seu sector en l’etapa del boom immobiliari i d’infraestructures que va precedir la crisi, com Sedesa, Lubasa, Facsa, Enrique Ortiz e Hijos i Piaf. Els constructors s’enfronten a peticions de pena d’entre dos i sis anys de presó per part del ministeri públic. El magistrat ha declarat a les seues mercantils responsables civils subsidiàries.

Els empresaris que seran jutjats són Enrique Gimeno, Antonio Pons, Alejandro Pons, Rafael Martínez Berna -expresident de la patronal d’Alacant-, Tomás Martínez Berna, Gabriel Batalla Raigada, Enrique Ortiz -processat també en el cas Brugal-, José Francisco Bevia García , Enrique Fresquet i Vicente Cotino -nebot de l’exvicepresident valencià Juan Cotino, imputat en la peça de Gürtel sobre la visita del Papa.

La fiscalia sol·licita les condemnes més altes, fins a 27 anys de presó, per als capitostos de Gürtel: Correa, el seu lloctinent Pablo Crespo i el delegat a València i director d’Orange Market, Álvaro Pérez, el Bigotes. Camps deia a Pérez “amiguito del alma” en una de les gravacions policials autoritzades pel llavors titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón.

Per a l’assessor fiscal de la xarxa, José Ramón Blanco Balín, i per a l’empleat d’Orange Market Cándido Herrero, la fiscalia ha demanat 17 anys i mig i 19 anys de presó, respectivament. Les condemnes sol·licitades per l’acusació popular que exerceixen els socialistes són inferiors en tots els casos.

Fons per a la caixa b

El jutge De la Mata conclou, de la investigació iniciada el 2008, que el PP valencià va pagar a Orange Market “presumptament de forma dual” per organitzar els seus actes. “Almenys una part rellevant es va abonar amb quantitats econòmiques alienes al circuit econòmic legal”. Uns fons que, segons els indicis reunits en el sumari, eren denominats pels implicats “Barcelona”. I suposadament van engrossir “la caixa b d’Orange Market i la del grup” de Correa.

“Amb el propòsit d’obtindre un major desplegament en el procés electoral”, manté el jutge instructor, “tant en les eleccions de 2007 com en les de 2008 els acusats integrats al PP de la Comunitat Valenciana, cadascun amb diferents funcions, van contractar a la mercantil Orange Market serveis que van abonar de manera irregular “.

Els actes electorals van ser presumptament satisfets “en part en efectiu i en part a través de tercers”. I, tant en un cas com en un altre, “aquests pagaments no van quedar reflectits en facturació ni en comptabilitat”, incomplint la normativa que estableix “límits de despesa així com requisits i prohibicions a les donacions privades”.

De la Mata assenyala que l’empresa que dirigia El Bigotes es va encarregar en les tres campanyes sospitoses de muntar tots els mítings i contractar la propaganda. I va cobrar d’empreses adjudicatàries de la Generalitat. “A part d’infringir la genèrica prohibició legal d’abonament de les despeses dels partits polítics per terceres persones, els qui van abonar a Orange Market part dels serveis eren grups que per tindre contractes amb les administracions no podien fer donacions al PP”, assenyala el magistrat .

A la vista dels documents confiscats en els registres i de les converses gravades per la policia, el jutge observa que el deute que el PP mantenia amb el seu proveïdor d’actes electorals es reduïa a mesura que els empresaris acusats pagaven a Orange Market per activitats com disseny de marques, “assessorament de relacions públiques” i “estudis d’impacte”, “que realment no s’havien produït”.

El jutge atribueix també als capitostos de Gürtel frau fiscal en diversos exercicis en els pagaments d’IVA, IRPF i impost de societats.

La branca valenciana de Gürtel té altres tres peces separades que se centren en les adjudicacions de la Generalitat a la trama. El judici d’una d’elles, sobre els contractes de Fitur, conclourà al març.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 26 de febrer de 2016 al diari EL PAÍS


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?