En el terme de Benissa i els seus voltants s’han detectat vessaments de verí, tal i com demostren les 9 denúncies, l’assassinat de 20 gossos, diversos teixons, ginetes, raboses, i un gat serval, i l’enverinament d’altres 27, sumat a l’enverinament de 12 gossos l’any anterior, el que fa palés uns enverinaments indiscriminats i massius.
Atesa la magnitud de l’enverinament queda comprovat que va ser realitzat per diverses persones, coneixedores del territori. L’ús de verins està completament prohibit mitjançant una directiva europea, (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna y flora silvestres) desenvolupada posteriorment a la Llei 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, mitjançant Decrets Reials. En concret, el Reial Decret 1997/1995 de 7 de desembre (Reial Decret 1997/1995, de 7 desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna y flora silvestres).
L’enverinament està tipificat com a delicte, establint el codi penal de 1995 (art. 336) una pena de presó d’entre sis mesos a dos anys. L’enverinament ha sigut efectuat amb esquers enverinats, deixats estratègicament als camps, parcel·les privades i muntanyes, fets amb la finalitat de “preservar” les espècies cinegètiques als vedats de caça menor, tal i com demostra la posterior solta de perdius, que serveixen per a repoblar el vedat. Els verins anaven dirigits a matar raboses o gossos assilvestrats, gats, furons, ginetes, teixons, gats servals, aus rapinyaires tant diürnes com nocturnes. Allò realment preocupant és que aquests verins passen a formar part de la cadena tròfica (la cadena d’aliments): un cadàver enverinat servirà de menjar a una multitud d’espècies, entre elles moltes protegides, i tots aquests animals que s’alimenten del cadàver d’un animal enverinat moriran també enverinats i així successivament. La cadena es detindrà solament quan la concentració de verí al cadàver siga suficientment baixa com per no causar la mort de qui es nodreix d’ell, encara que sí que podrà afectar greument la seva capacitat reproductora. Amb tot i amb això, el verí mai es desintegrarà, i podrà arribar als aqüífers.
Atenent l’alta densitat de població, així com la disseminació dels habitatges en les àrees rurals, com les pràctiques d’oci a la natura, el senderisme, etc., fan aquests enverinaments altament perillosos per als humans.
Els tipus de verins detectats són, possiblement «aldicar», que mata la víctima en cinc minuts, sense possibilitat de supervivència, mortífer també per a les persones amb tan sols 5mg. I un altre menys mortífer, possiblement «mata rates», que permet salvar la víctima si és tractada urgentment.
La riquesa faunística, amb espècies catalogades d’interès especial o en perill d’extinció,en aquests espais protegits amb diferents figures, Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Muntanyes de la Marina, Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Serra de Bèrnia i el Ferrer, Paisatge Protegit Serra de Bèrnia i Ferrer, i nombroses Microreserves, els fan especialment vulnerables i necessitades d’una cura especial.
Per tot allò exposat anteriorment demanem a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural que òbriga un expedient per aquests delictes, que s’esbrine amb una necròpsia el tipus de verins utilitzats, la suspensió cautelar de l’aprofitament cinegètic del vedat de caça, la suspensió total i permanent de l’aprofitament cinegètic del vedat de caça, pels delictes reiteratius, conflictes i incompatibilitats amb altres usos de l’esmentat espai.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?