General

L’Ajuntament de Benissa paga un publireportatge al Diario Información per vendre la seua gestió econòmica

Imatge del publireportatge de l'Ajuntament de Benissa
Imatge del publireportatge de l’Ajuntament de Benissa

L’Ajuntament de Benissa ha pagat un publireportatge amb el títol “A Benissa sí que li eixen els comptes”, el qual està publicat a hores d’ara a la portada de la pàgina web del Diario Información, per tal de lloar la seua política econòmica de forma promocional i fer-li una entrevista a l’alcalde.

Pel seu interés reproduïm de manera íntegra el publireportatge:

Pocs municipis encaren la recuperació amb la solvència de Benissa. L’Ajuntament, governat pel PP, deixa arrere la crisi amb els deures fets. La seua situació econòmica és envejable.

Zero absolut. L’Ajuntament de Benissa complirà enguany un objectiu que ja voldrien per a ells mateixos molts altres consistoris. Cancel·larà els seus préstecs i deixarà a zero el seu deute viu. El batle, Juan Bautista Roselló, del PP, va utilitzar aquestaa expressió de “zero absolut” per a destacar que no hi ha maquillatge en la situació econòmica del municipi. Benissa no li deurà ni un euro als bancs i, en canvi, sí que traurà rèdit en forma d’interessos dels quasi 8 milions d’euros que té dipositats a les entitats bancàries. Per tant, l’ajuntament encara el present i el futur sense punts negres econòmics. Els proveïdors cobren sense retards, les obres públiques es reactiven i el municipi marca la pauta en innovació empresarial amb iniciatives com el Centre d’Excel·lència i la Factoria d’Innovació que ha obert les seues portes en el restaurat seminari franciscà.

La liquidació del pressupost de 2014 llança unes xifres molt positives. El romanent positiu puja a 2,4 milions d’euros i el saldo entre ingressos i despeses és positiu i se situa en 1,8 milions. Aquest superàvit permet escometre obres sostenibles. De fet, un milió d’euros es destinarà a acabar la rehabilitació de les cases de la Puríssima, que es convertiran en un centre cultural (allí anirà el museu d’art contemporani Salvador Soria) dels més atractius de la Comunitat Valenciana; asfaltar vials i millorar i estendre la xarxa de subministrament d’aigua potable. L’obra pública sempre té un efecte positiu sobre una economia local que, a més, dóna símptomes de recuperació amb l’increment de les plusvàlues i les llicències d’obra. Benissa, mentre, segueix apostant per iniciatives comercials i gastronòmiques que reforcen la seua posició com a municipi turístic, innovador i caracteritzat per l’ara revaloritzat comerç de proximitat.

Una altra peculiaritat del municipi és que l’ajuntament presta de forma directa els serveis de recollida de fem i neteja viària (a través de l’empresa municipal Benissa Impuls), de subministrament d’aigua i ara fins i tot gestiona la piscina climatitzada. Aquest consistori demostra que la municipalització de serveis és econòmicament sostenible i permet respondre amb més eficàcia a la peculiaritat d’un municipi molt extens (quasi 70 km2 de superfície) i que compta amb molts habitatges disseminats. Benissa ha marcat el camí en aquest sentit i, de fet, altres municipis de la Marina Alta estan ara apostant per la gestió directa.

La bona salut financera d’aquest Ajuntament també té efectes positius en el dia a dia dels veïns. Les empreses treballen sense recels amb un consistori que saben que els va a pagar al dia. I la solvència econòmica permet alleugerir la pressió fiscal. “Ja ho hem començat a fer en l’últim any en reduir l’IBI en la zona costanera, que era molt elevat pel valor cadastral. També hem baixat la taxa de fem al xicotet comerç i la indústria, així com l’impost de vehicles. Mentre, la taxa d’obertura d’establiments l’hem deixada a zero”, destaca el batle. “I el nostre objectiu és seguir baixant els impostos municipals, ja que entenem que l’estalvi i el bon resultat econòmic de l’Ajuntament han de repercutir en tots els ciutadans i la millor manera és rebaixant els pagaments que efectuen al consistori”.

Un ajuntament sanejat. Serveis municipals. L’èxit de la gestió directa

Per la seua extensió territorial i el fet de comptar amb dos nuclis (el centre urbà i les urbanitzacions costaneres), així com gran disseminat rural, la gestió dels serveis és complicada a Benissa. L’ajuntament ha apostat per la gestió directa. I ha rebut distincions per la qualitat de la recollida de residus, la neteja viària o la gestió de l’aigua. El batle destaca la “gran dedicació i esforç” dels treballadors de l’empresa municipal Benissa Impuls, S, A.

«Enguany arribarem als tres milions d’inversió en obra pública»
Juan Bautista Roselló Tent. Alcalde de Benissa

Es pot dir que l’Ajuntament de Benissa ha eixit reforçat de la crisi?

Així és. En 2007, quan en altres instàncies es negava la crisi, nosaltres ja la vam veure vindre i vam començar a fer ajustos, especialment en la reducció o eliminació de totes les despeses prescindibles. Però sempre vam tindre en compte que calia mantindre i fins i tot augmentar la despesa social. Hem recolzat a la gent que més ho necessita amb ajudes a famílies en risc d’exclusió, el servei d’atenció de persones depenents o l’ajuda a domicili. Hem mantingut les beques municipals per a estudiants que estudien fora del municipi i també la prestació i qualitat de l’Escola Municipal de Música i Dansa i l’Escola Permanent d’Adults. Fins i tot ajudem hem ajudat a traure a flotació una residència d’ancians que va estar a punt de tancar les seues portes.

Ja va ser un pas avant resoldre els deutes amb els proveïdors sense necessitat d’acudir al pla de pagaments del Govern central. Eixaq decisió ha permès no assumir nous préstecs, no és així?

Efectivament, malgrat la crisi, Benissa no només no ha augmentat el seu deute històric sinó que l’ha reduït i enguany quedarà a zero. Açò ens ha permès no haver de recórrer a préstecs, ni al pla estatal de pagament a creditors i atendre a tots els proveïdors que cobren amb puntualitat des de fa anys a causa de la bona situació de la tresoreria. Hem aconseguit tindre un Ajuntament totalment sanejat i al mateix temps executar una sèrie d’inversions en infraestructures educatives, esportives, culturals i altres immobles, que han multiplicat per deu el patrimoni de l’Ajuntament en els últims anys, que podran aprofitar les pròximes generacions.

Ara, amb el romanent positiu, podran escometre’s obres públiques. Incideix la bona situació econòmica de Benissa en la generació d’ocupació?

Sens dubte. Totes les inversions públiques que es realitzen a Benissa generen ocupació directa i indirecta al municipi, o ajuden a mantindre el que hi ha. Moltes obres o equipaments les fan també empreses de Benissa i açò és molt positiu. Enguany, sense anar més lluny, gràcies al romanent de l’any passat s’invertirà més d’un milió d’euros que es destinaran a millorar i estendre la xarxa municipal d’aigua potable, la millora de vies urbanes i camins rurals, parcs i jardins, rehabilitació d’edificis, etc. Aquest import juntament amb el que hi ha previst en el pressupost municipal, més les obres previstes que ha d’executar la Diputació Provincial en el nostre terme municipal, faran que s’arribe durant el 2015 a més de tres milions d’euros en obra pública.

A més, Benissa serà dels pocs pobles d’Espanya que no tindrà préstecs.

Un municipi turístic i de costa que sempre genera més despeses, que arriba a més de 25.000 habitants a l’estiu i amb un pressupost de despeses de més de quinze milions, que aconseguisca tindre deute zero, és un motiu de satisfacció i crec que hi haurà molt pocs que ho hagen aconseguit.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?