Inici » Notícies » General

L’Ajuntament de Benissa declararà el Pont del Quisi com a Bé de Rellevància Local

18 d'abril de 2018 3 comentaris
El Pont del Quisi

El Pont del Quisi

L’Ajuntament de Benissa, amb el suport de tots els seus grups polítics, tant de l’Equip de Govern com l’oposició, avancen la seua intenció de protegir l’actual Pont del Quisi, mitjançant la seua declaració com a Bé de Rellevància Local (BRL) a través d’un ple extraordinari a celebrar en els pròxims dies. Aquest fet arriba un dia després de l’anunci de Carlos Domingo, Director general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat, on presentava un projecte per substituir l’actual pont per un nou que respectara la tipologia, materials i imatge d’aquesta infraestructura centenària.

Des de l’Ajuntament ja s’ha sol·licitat informació del projecte per poder obrir altres opcions que permeten protegir l’actual Pont del Quisi. Des de la Conselleria explicaren ahir que l’actual pont no suportarà el pas de les noves màquines de propulsió dual (dièsel i elèctrica), motiu pel qual presentaren la solució de desmuntar l’existent i crear una rèplica.

L’Equip de Govern ja va començar a treballar ahir en distintes accions per protegir el Pont del Quisi, i 24 hores després avancen la intenció d’aconseguir la seua designació com a BRL, a més d’altres gestions de caràcter polític. Per la seua part, el PP local també ha presentat hui una moció relacionada amb aquest tema.

Des de l’executiu de Benissa es vol transmetre màxim respecte pel plantejament tècnic exposat ahir per part de la Direcció d’Obres Públiques. La intenció actual és posar en valor el patrimoni local i tractar de protegir-lo, esgotant, de ser necessari, totes les propostes tècniques possibles que permeten salvaguardar una infraestructura tan emblemàtica com el Pont del Quisi.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

3 comentaris»

  • Joan Josep cardona Ivars ha dit:

    PONTS
    Quan la relació humana es converteix en el guirigall passa de tot. Menys ponderació, anàlisi i dir les coses des de la formació obviant la informació tenim un ample assortit on tirar mà. Quan confonem el rebre la noticia a la que diguem “informació” per saber de la noticia per “formació” ens instal·lem dins de les xarxes del xafardeig. Ignacio Sánchez-Cuenca a eixa situació la descriu en el seu llibre “La desfachatez intel·lectual” com l´absència de filtres exigents. I si en la opinió s´ajunten les emocions la dificultat en emetre judici equànime passa per tenir dificultats. Baladrejar mai és sa, però ara es moda i a més inscrita en la llibertat d´opinió. Informar, o formar, eixa seria la qüestió.
    A pocs benissers escapa la visió d´un pont del Quisi inserit en el seu barranc i fet crosta en el sentiment de cadascun. La noticia de la seva substitució per un altre que diuen pot ser de més garantia per al transcorre del tren és, evidentment, una mala noticia emocional. I cal deixar les veus que clamen contra eixa decisió en el pla sentimental i afectiu que és el patrimoni de tots. Efectivament d´això es tracta.
    En consta que la preocupació en la desaparició de l´actual pont és general. Com també que a la totalitat de l´arc polític municipal no li és aliena eixa mala noticia. I més al seu favor quan sense notificar-se la trista desaparició dels romàntics plataners de l´estació desaprofitaren els tècnics de tan dràstica solució buscar alternatives abans que donar-nos un disgust. I ara, encara que prevenint-nos ens donen un nou disgust.
    Tota iniciativa, del caire que siga tendent a formular protesta en regla per evitar la substitució del pont en sembla noble i digna de recolzar. Tant de bo altres antigues malifetes haguessin tingut eixe suport . I tant de bo que en eixes ocasions haguessin tingut en el guirigall mediàtic tan variats paladins de la ploma.
    I aquí estem amb l´ai en el cor per veure si entre tots podem fer que els tècnics troben una solució factible i respectuosa amb l´entorn del nostre pont del Quisi . I aquí estem tots tractant que la paraula “pont” , tant en la versió tècnica com en la del camp semàntic de les locucions ajude a veure la llum entre el túnel del Pla de les Vinyes i el de les Mallades. Tot menys veure-les vindre més que siga al tranquil “tric-i-trac” del vaivé dels antics vagons del nostre entranyable Trenet de la Marina.

  • Joan Josep Cardona Ivars ha dit:

    TINGA´M CRITERI
    Vivim ubicats en la instantaneïtat. Mestres en això són els diaris digitals. Els més prestigiosos tenen la secció “al minuto”. Així és i així ens hem d´acostumar. Son els signes del temps. Si s’és un bon professional, abans de donar la noticia utilitza filtres, contrast i rigor. Actuant així s’és honest i es prestigia ell i la professió. I malgrat l´exigència del públic que vol estar informat al minut el seu treball obeeix a criteri. Els grans periodistes són buscats en els debats per tenir, a més de la informació la formació. A això es diu professionalitat i son respectats per quan creen estat d’opinió. Sòlida i de pedra picada. Víctimes també de les urgències han d´actuar amb criteri, però amb les ferramentes de l´ofici asseguren línies mestres i ens ajuden a comprendre el moment actual.
    En la nostra defensa per evitar un lamentable final del pont del Quisi actuem des de la sensibilitat de que forma part del nostre paisatge. Els humans, en la nostra fragilitat emocional sempre necessitarem punts on ancorar les nostres debilitats. La contemplació dels plataners arrencats de l´estació del trenet era per a moltes persones un refugi de pau i serenitat. La visió del pont del Quisi des de el Pla dels Molins rememora records. I a mida que ens fem majors, la perduda per mort de familiars i amics la compensem en la muda contemplació d´objectes, arbres i cases. És així, i si ens molestéssim en tenir minuts de intimitat, silenci i reflexió ho podríem comprovar. Guanyaria la nostra qualitat de vida.
    Aquest parèntesi anterior, entre l´inici i el nus d´aquestes reflexions, ve a compte per quan el ritme noticiable passa per diferents estadis. Primer la noticia, després la denuncia, a continuació el relat de les emocions, les declaracions polítiques, ara el retard de les obres, després…
    És la immediatesa i el consum. Diguem-li també xafardeig.
    Quan es produeix una commoció d´emocions com la que vivim no tan sols s´ha de fer uns de l´escarot del joquer. També s´ha de fer una pedagogia. I en eixa il·lustració cal dir que la torre Eiffel està construïda pel sistema d’assemblatge metàl·lic com el nostre pont . I per molts anys que tinga eixe monument se li han practicat les reparacions i adequacions que ha requerit la seva conservació. I ahi està sense que cap tècnic sensible hagi pensat en desmuntar-la. Passa el mateix quan es vol restaurar un quadre o recuperar un monument guardant fidelitat i estima per l´artista que el creà. La memòria històrica en definitiva que passa de generació en generació com un tresor de la humanitat.
    Penso que el traçat del Trenet de La Marina és una obra singular on el seu gran valor rau en la genialitat dels seus constructors que superaren grans obstacles naturals. ¿Tant costa de fer entendre a tècnics i polítics això?. Una línia que tingués la sensibilitat de restaurar amb “sabor d’època” estacions, pujadors, ponts, túnels i antics elements seria un valor més que afegir a una zona turística que es vanta de voler ser especial. I la proposta radical del pont que ens posen amb dos úniques alternatives és un símptoma més de la immediatesa, la poca reflexió i les ganes de fer impossible una vida amable als administrats. Si tinguessin encara els plataners de l´estació l´atrotinat dir tindria a la seva ombra una saludable medicina per curar-se de preses i de alienes influencies. Ara bé, sense els útils moderns de la comunicació. Tan sols escoltant el brunzir de les fulles, algun teuladí que piula al niu i tornar al poble a peu. Ni el propi Virgili ho tenia més fàcil.

  • jluisluri ha dit:

    Suscribo íntegramente las reflexiones del cronista, Joan Josep Cardona, que ponen el foco en la realidad volátil en que vivimos, la que permite el grado de sensibilidad que suele acompañar a muchas decisiones oficiales. Se toman estas prerrogativas porque en el fondo se subestima el mejor criterio de los contribuyentes paganos y la reacción popular que puede acompañar a la suma de sus voluntades. Decía ayer a mi amigo, el premiado por el 25 de abril, Teo Crespo, que ante la situación planteada contra el Pont del Quisi sólo cabía una acción transversal de las fuerzas políticas locales y de la opinión pública general. Que estaba seguro de que esta acción iba a llegar e iba poner coto a la amenaza que se cierne sobre esta obra entre entrañable y monumental. Soluciones habrá para hacer compatible la larga vida de esta joya patrimonial con las demandas de progreso que se miden en fuerzas brutas y toneladas de hormigón. Al final la cuestión podrá quedar reducida a una discusión de costes y de asignación de recursos. Como no vayamos espabilando terminaremos por eliminar los intangibles, todo aquello que no pueda someterse al escrutinio del precio, costo y utilidad. Quieren levantar un remedo del Pont, una réplica… Yo creo y confío en que no lo conseguirán.

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/