General

Isabel Bonig, Consellera d’Infraestructures: “La variant de Benissa és fonamental”

La consellera Isabel Bonig al seu despatx
La consellera Isabel Bonig al seu despatx

La consellera Isabel Bonig (Castelló, 1970) admet sense eufemismes que és “mitinera” i que li encanten la política i el debat. Aguerrida en mil batalles municipals, Bonig té des de juny la difícil tasca de fer més amb menys. Dirigeix una nova “megaconselleria” que abans comandaven dos titulars. I amb el pressupost que ha tingut una d’elles en 2011 (486 milions al Medi Ambient) s’ha d’apanyar per a les dues grans àrees l’any que ve.

Dirigeix una megaconselleria amb un micropressupost. Li ha tocat ballar amb la més lletja?

Cal ser tremendament positius. És una època de restriccions pressupostàries i cal reconèixer que el pressupost de la conselleria només augmenta un 1% i que els quasi 500 milions d’euros d’inversió (487 milions), cal dir-ho, són per a pagar moltes de les obres executades, perquè s’ha fet molt en els anteriors anys. Han sigut 4.250 milions invertits en la sisena i setena legislatura. Però també és interessant el repte: es poden fer moltes coses que no siguen inversió pura i dura, com l’apartat legislatiu al medi ambient i urbanisme. I posar en valor les nostres infraestructures encara que, evidentment, el pressupost de 2012 va a ser restrictiu i serà complicat perquè cal adaptar-se.

El Pla d’Infraestructures Estratègiques (PIE) 2010/20 en el qual es preveia invertir 1.000 milions anuals, es queda llavors en paper mullat?

El PIE no és cap compromís de despesa ni un document comptable. El PIE era i és un full de ruta de la planificació d’infraestructures amb unes expectatives que, cal ser realistes, en aquests moments no es poden complir. Però aquest fet no és obstacle per a treballar en els projectes prioritaris i que es tinga en compte aquest full de ruta que marca el desenvolupament a llarg termini de la Comunitat. I és important tindre’l perquè, en el moment que torne a reactivar-se l’economia o signar-se algun protocol ferroviari o de carreteres amb l’Estat, tindrem molt clars quins són els projectes i les prioritats. Però cal adaptar-se a la realitat i aquesta inversió no es podrà fer en 2012.

I què succeirà amb el PIE de 2.000 milions, per concessió, anunciat per Camps?

El PIE es manté però limitat a les disponibilitats pressupostàries. El pla es va presentar per suplir la falta d’inversions del Govern d’Espanya en la Comunitat. Tradicionalment no s’ha invertit tenint en compte que som quasi el 11% -el 10,9%- de la població total espanyola. I els pressupostos i la licitació de l’Estat en la comunitat han caigut en 2011 més d’un 36%. En el debat de política general vaig recordar que el dèficit pressupostari en inversió de l’Estat en la Comunitat en el període 2005-2011 és de 2.850 milions d’euros, uns 400 milions d’euros per any. Hi ha obres importants que s’han realitzat i això ha suplert aquesta falta d’inversió. Ara la situació econòmica és diferent però la Generalitat reclamarà al Govern d’Espanya les infraestructures prioritàries o, almenys, acabar els projectes que el Govern ha ralentit en els últims anys en la Comunitat.

Quants diners deu la conselleria als proveïdors?

La xifra exacta no la sé. Evidentment hi ha un problema de tresoreria al qual s’uneix, primer, la falta de finançament adequat de la Comunitat per part del govern socialista dels últims anys, que no va d’acord amb amb la població. Aquesta situació ha fet que es destinen molts recursos a despeses socials o inversió sense tindre una contraprestació per part del govern d’Espanya, que sí han tingut altres comunitats. Això ha fet que la recaptació baixe i que tinguem problemes de tresoreria. Però allò fonamental és que s’estan prenent les mesures adequades i que en el cas d’aquest departament el conseller Vela està treballant en un pla de pagaments per poder atendre’ls. De fet, molts d’ells -“gràcies a Déu”-, sobretot en infraestructures importants, sí que s’estan escometent els pagaments amb regularitat.

Algunes empreses no cobren per obres realitzades en 2007 o han recorregut al contenciós. Es compromet a donar una data definitiva per a pagar-los?

Si em pregunta pel deute de l’Ivvsa amb xicotets i mitjans empresaris, estem elaborant un pla per a intentar que en un parell de mesos puguen cobrar, almenys, una part important. Jo voldria, igual que ha fet el president, transmetre’ls el meu perdó. Entenem la seua situació, perquè no és fàcil per a absolutament ningú, tampoc per a la Generalitat. Però estem treballant i s’està intentat regularitzar i establir un pla de pagaments que siga absolutament creïble. Però la situació és complicada, insistisc, per la baixada d’ingressos per l’aturada econòmica i la falta de finançament. Els deutes històrics a Catalunya i Andalusia sí que s’han pagat, però en la Comunitat no.

Què va a succeir amb les concessions de carreteres adjudicades i no iniciades?

La nostra intenció és resoldre. En la CV-95 s’està en això i intentant arribar a un acord amb els adjudicataris. I també en la CV-50, que es va adjudicar però les condicions del mercat han canviat i els concessionaris no obtenen el finançament necessari. La nostra intenció és resoldre i veure com es desenvolupa l’escenari pressupostari, per a tornar a traure els contractes. Convé a tots no eternitzar aquestes concessions.

Resoldre significa rescindir?

Sí. Volem arribar a un acord perquè, en aquests moments, estem en un “impasse” que el millor serà resoldre i en això estem. Però volem que siga d’acord amb els concessionaris.

Insisteix a impulsar les autopistes a Madrid des d’Alacant i València com Mario Flores?

Si la iniciativa privada vol fer-les… Però en aquests moments cal prioritzar i hi ha altres carreteres i autovies que són fonamentals: com les variants a les zones costaneres i la continuació de la CV-10 (prolongació de l’autovia cap a Catalunya), la N-332 des de Silla fins a Alacant, les variants de Benissa o Cullera, que són competència de l’Estat i que es van parar per les restriccions pressupostàries… Són infraestructures que apropen a nuclis productius i turístics importants, que són una de les nostres principals fonts d’ingressos i que cal cuidar.

Quan es poarà en marxa la Línia 2 del TRAM a Alacant?

Les obres estan finalitzades. S’han realitzat únicament i exclusivament amb inversió de la Generalitat, perquè no tenim un contracte programa. El que teníem només contemplava el finançament de l’àrea metropolitana de València i només el que pressupostava la conselleria, no la inversió real. Tampoc incloïa el material mòbil. L’esforç que ha fet la Generalitat és importantíssim: des de 2003 al 2011, un total de 2.150 milions d’euros invertits a les tres províncies en un transport eficaç, eficient i totalment accessible. Sobre la Línia 2 d’Alacant, l’any que ve estarà ja tot resolt i, esperem, que en funcionament. El problema de la Línia 2 és que es va traure un plec amb unes determinades condicions que no es poden complir en aquests moments. No és que estiga mal fet, sinó que cal readaptar-ho. En la Línia 2 el més difícil és la inversió i ja està feta. I ara s’està buscant una solució realista que permeta assumir a la futura empresa concessionària i a la Generalitat les seues obligacions i posar el servei en marxa.

Serà per a enguany?

És el que s’està resolent, però serà complicat mantindre-ho en les condicions en les quals va eixir.

S’atreveix a donar una data per a la inauguració de la T-2 de València?

En aquests moments les dates són complicades. És una prioritat acabar el que està començat. L’any que ve serà complicat. Esperem que en 2013 i, sobretot amb l’arribada del PP al Govern d’Espanya, es reactive l’economia, els ingressos i que puguem anar escometent totes aquestes obres. També estem treballant el contracte programa i el Ministeri d’Hisenda, no sé si és perquè se’n van (els socialistes), és favorable a que es finance el transport a València com Madrid Barcelona o Sevilla. Aquesta falta de finançament ha ajudat molt a la pressió que sofreixen FGV i els pressupostos de la Generalitat a nivell inversor. Això permetria acabar la Línia 2 i altres línia ja començades.

Vostè va dir als promotors que calia ser seriosos perquè ja hi ha molts PAI i camps de golf aprovats. Quants?

En aquests moments hi ha 34 camps de golf en funcionament i s’han aprovat 21. Quan vaig dir que hi ha massa PAI i camps de golf era perquè no volia que s’use el decret llei per a l’impuls d’actuacions territorials estratègiques com una forma ràpida per a l’aprovació de PAI i camps de golf. Crec que és fonamental perquè generen llocs de treball, riquesa i perquè l’usuari de camps de golf sempre gasta el doble que el turista normal. És una font d’ingressos absolutament important i no cal infamarlos com algun sector els ha intentat infamar.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?