General

Gulliver, Phileas Fogg, Forrest Gump… i Pere Bigot

Portada del llibre "De Berdica a Nava York" sobre la història de Pere Bigot
Portada del llibre “De Berdica a Nava York”

Títol: “De Berdica a Navayork. Viatges i aventures de Pere Bigot”

Per Vicent Ivars

Autor: Bernat Capó

Any: 2008

Gènere: aventures, crònica de viatges, biografia

Editorial: Edicions del Bullent

Pàgines: 96

Cal llegir, cal riure, cal pensar, cal estimar, cal viatjar, cal somiar, cal viure. Cal fer tot açó perquè és el que toca. I també per un dia –quan el nostre futur ja siga futur imperfecte– poder fer-nos amb l’atenció dels nostres fills o nets. Que sàpiguen que els seus pares i avis tenen una vida dins i unes històries darrere que mereixen ser escoltades, deixant a banda les pantalles que – com ara o més– els tindràn hipnotitzats.

Pere Bigot (Benissa, 1901–198x) va fer quasi tot això i més encara. Pere Bigot és un personatge de llegenda perque la seua vida fou llegendària.

Pere Bigot és un personatge de pel·lícula perquè fou protagonista d’aventures i habitant d’indrets molt abans de que els Estats Units d’Amèrica els conreara a Hollywood.

I pel que fa al cas: Pere Bigot és un personatge de llibre. D’això es va encarregar, ben rebé, l’escriptor, articulista i activista cultural – i col·laborador d’aquesta casa-, Bernat Capó. També benisser, això faltava.

«De Berdica a Navayork. Viatges i aventures de Pere Bigot» és la crònica d’eixa existència plena, fantàstica, boja, atípica, tendra, imprevisible, còmica, emocionant, surrealista. És l’epopeia d’aquell xiquet, nascut a la partida benissera de Berdica. D’aquell somiatruites que, a primeries del segle passat –com feren tants i tants d’altres– va emigrar als EUA a la recerca d’un futur millor.

D’un futur millor, sí. Així, en genèric. Perquè ben prompte ens adonarem que Pere Bigot, quan fantasejava amb anar a fer les Amèriques, no pensava només en feina. Tampoc ho pensava aquell xiquet genovés –Marco Rossi–, que, «De los Apeninos a Los Andes» buscava sa mare. El nostre xiquet, amb 16 anyets, «De Berdica a Navayork», volia aventures.

Que els primers treballs de Bigot en arribar a Navayork (ell ho pronunciava així) foren de ‘sandwich-man’ (home anunci) o d’ocupant d’un llit a l’aparador d’uns grans magatzems… ja ens fa sospitar que l’espectacle d’aquesta lectura serà llarg i bo.

Emmm… Heu llegit aquest article fins ací? Potser espereu que conte qualsevol passatge, com qui diu una picadeta, per tal de fer gana. Però mireu, no puc. O no és que no puga. És que no dec. O millor: és que no vull. No vull contar cap de les moltes peripècies ni dels oficis d’aquest increïble guanyapans. Qualsevol intent podria acabar en un esbudell, en un «espoiler». I no paga la pena, de veres. Cal gaudir verges la lectura.

Xe. Em sap mal. Anem a fer una cosa… Com que he dit que aquesta és una vida de pel-lícula americana, ens permetrem una filera de conceptes que faran d’una mena de «trailer» del llibre. D’acord? (Ja veureu que té escenes de gèneres clàssics). Au, va de bo!:

Saloon, Llei Seca, boxa, road movie, gàngsters, torero, Nova Orleans, cowboy, presó, indis, Mèxic, atracaments, cobai d’un experiment científic, Florida, assassinat, fast-food, ajudant d’un important capo mafiós (però qui?), barres i estels…

Si el lector gaudeix d’allò més aquesta meravellosa historia, no vull ni pensar com s’ho passaria Bernat Capó escoltant-la i escrivint-la. Perquè eixa és una altra. L’il·lustre benisser (parle ara de Capó) com a reporter que fou, sabia ben rebé –en tornar Bigot a la Noble i Senyora Benissa– quina història li havia caigut com a escriptor. Millor dit: ara era un joier que sabia quina pedra preciosa tenia entre mans. Calia tallar-la, polir-la. Sense afegitons decoratius. No venien al cas.

Així doncs, entre la crònica i l’entrevista, la narració bernatcapiana és una prosa elegant i senzilla, al servei i al nivell del seu protagonista, que vaga per terres americanes com després espigolaria l’autor pel rostoll morisc.

Ah, una cosa més.

Vaig conéixer Pere Bigot. Jo era un xiquet calpí-benisser i ell un vellet benisser-nordamericà. A l’eixida de missa, els diumenges, ell esperava a la plaça amb un munt de marraixes i ampolles de plàstic, disfresses, castanyoles i no sé quans instruments més. La xicalla agafava tot allò i, amb la veu i l’acordió de Bigot, formàven un rebombori orquestrat. Ell feia que tot diumenge fora una festa.

Ara sé que Bigot havia fet tot el que tothom ha de fer en la vida per, quan arribe el futur imperfecte, fer-se escoltar pels xiquets.

Això –i molt més–, de/amb la mà del mestre Bernat Capó– és el que ha aconsseguit Pere Bigot amb aquest llibre: que tot aquell xiquet d’ara o d’abans es queden bocabadats, deixant de banda les pantalles, escoltant la seua història.

Addenda 1: «De Berdica a Navayork» va estar publicada per primera volta, en castellà al 1978. Al 2008 va ser reeditada, per Edicions del Bullent i en valencià (traducció de Xavier Casero). Amb el recolzament de la Universitat d’Alacant. La mateixa universitat que té la Seu de la Marina Alta a la que fora casa de Pere Bigot. La casa que va deixar en herència al poble.

Addenda 2: El cementiri de Benissa compta amb dos habitants de nacionalitat nord-americana. L’un és l’escriptor de novel-la negra Chester Himes. L’altre és Pere Ivars Sala. Pere Bigot.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?