Foment confirma la liberalització de l’AP-7 en 2019, però la pròpia concessionària dubta que siga possible

En teoria, seguir pagant peatge per a circular per l’autopista AP-7 s’acabarà en poc més d’un lustre. La passada setmana, el secretari d’estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, va confirmar a la Xarxa d’Alcaldes de la Marina Alta el que amb anterioritat ja havien anunciat altres responsables del Ministeri de Foment: que en 2019, quan concloga l’actual concessió, l’AP-7 deixarà de ser de pagament entre València i Tarragona després de quasi mig segle. La Conselleria d’Infraestructures també ho ha donat per fet. No obstant açò, falta saber si aquest anunci, pel qual porten sospirant tants anys les poblacions de la Marina, serà o no un brindis al sol. Per a començar, Abertis, la concessionària que en l’actualitat explota aquest vital eix de comunicacions, opina que la liberalització no serà factible.

Així, el president d’Abertis, Salvador Alemany, va declarar a l’agència EFE que no veu possible a mitjà termini restringir peatges a causa de les “necessitats pressupostàries i socials” de l’Estat. O en altres paraules: que amb l’actual crisi que afecta les arques de les administracions públiques, el Ministeri no comptarà amb fons suficients per a sufragar els costos de manteniment de l’autopista perquè haurà de dedicar recursos a altres qüestions més urgents. Evidentment, Alemany no és un novençà en açò. Sap del que parla. I les seues paraules han refredat una miqueta la satisfacció causada per l’anunci de Foment, per a la concreció del qual encara falta a més molt de temps. I dues eleccions (generals i autonòmiques) pel mig fins a 2019.

Açò sí, el president d’Abertis va admetre que en qualsevol cas rescindir els peatges és una qüestió de les administracions. I va deixar la porta oberta a altres possibilitats: per exemple, al fet que l’Estat seguisca mantenint la concessió però negocie amb aquesta i amb altres concessionàries una rebaixa en els peatges: “Abertis entraria en aquesta negociació”, va ratificar Alemany.

No obstant açò, altres experts consultats per La Marina Plaza consideren que en tot aquest assumpte s’està utilitzant un doble llenguatge que incita a confusió: “una cosa és que en 2019 no es renove la concessió i una altra que l’autopista siga gratuïta”, va assenyalar un d’ells, qui va afegir que “en el cas que l’Estat no tinga fons per a mantindre l’AP-7 com diu Alemany, Foment sempre tindria l’opció de rescatar l’autopista i aplicar un peatge molt menor que l’actual, ja que no caldria suportar el benefici industrial i la recaptació aniria a parar a les pròpies arques públiques”.

Cronologia de l’AP-7 al llarg de quasi mig segle 

CRONOLOGIA DE L’AP-7 Al llarg de QUASI MIG SEGLE

• 1971: Naix la societat Autopistas del Mare Nostrum (ara integrada en Abertis) per a construir i explotar l’autopista Tarragona-Alacant
• 1976: Construcció del primer tram entre Sant Joan i Altea.
• 1978-79: Mobilitzacions a Ondara i Pedreguer contra el pas de l’autopista i la construcció d’una planta asfàltica per a les obres.
• 1985: Culminació de l’itinerari València-Alacant amb la inauguració de l’últim tram entre Ondara i Xeresa.
• 1997: Els governs d’Aznar i Zaplana decideixen prorrogar la concessió fins a desembre de 2019.
• 2014 Els governs de Rajoy i Fabra anuncien que no hi haurà més pròrrogues a partir de 2019.

Paradoxes i embossos

Una altra paradoxa d’aquest assumpte rau en el fet que es parla de problemes per a l’Estat a l’hora de passar a gestionar aquelles autopistes que segueixen aportant dividends i en canvi no per a les que es troben en fallida, com les nou vies que Foment es troba a punt de rescatar i entre les quals s’inclou la segona circumval·lació d’Alacant, en la qual participa precisament Abertis.

Açò no és obstacle per a indicar que la crisi també li ha passat factura a la pròpia AP-7. Per exemple, el tram comprès entre València i Alacant ha perdut des de 2007 pràcticament la meitat del seu trànsit: eixe any van transitar pel vial 29.411 vehicles; en 2013, 16.273.

Com per a la resta de les comarques que es troben en el litoral entre València i Alacant, la liberalització de l’AP-7 és un assumpte crucial per a la Marina Alba i Baixa. Només una dada: cada dia pateixen embossos 53.000 vehicles a Altea, Benissa i Gata, tres municipis on està pendent l’execució de les variants de la Nacional 332, però per als quals una autopista gratuïta suposaria un alleujament considerable.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 2 d’abril de 2014 al diari electrònic LA MARINA PLAZA.