Inici » Notícies » General

Entrevista a Bernat Capó

31 de març de 2004 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquesta entrevista apareguda al diari EL PAIS el 31 de març de 2004:

Bernat Capó és la història viva del periodisme a Alacant. Va néixer a Benissa (Marina Alta) un 27 de febrer de 1928, va començar a estudiar Dret però la seua vocació periodística el va conduir des de molt jove a una redacció. Va compartir amistat i treball amb Joan Fuster i Vicent Ventura, durant els difícils anys de la censura franquista, i va col·laborar en multitud de mitjans. Dijous que ve rebrà a València el V Premi Vicent Ventura que atorguen la Universitat de València i la Jaume I de Castelló amb una comissió organitzadora que inclou a la Unió de Periodistes Valencians, UGT, CCOO i la Unió de Llauradors.

Pregunta. Què significa per a vostè rebre aquest premi?

Resposta. És el premi més desitjat, sobretot perquè vaig ser molt amic de Vicent Ventura. Ens vam conèixer en 1949 i va ser el que em va introduir en el periodisme, fins a l’extrem que vaig deixar els meus estudis de Dret per a dedicar-me de ple a la professió.

P. Vicent Ventura va ser el seu mestre?

R. Sobretot va ser un gran amic i tutor. Mestre no, perquè del grup el mestre de tots era Joan Fuster, l’anomenàvem el geni. Cada setmana quedàvem per a parlar i conspirar un poc. A Ventura, quan venia a Benissa a amagar els seus amics, jo el vaig ajudar sempre.

P. Com era la relació entre Ventura i Fuster?

R. Francament bona, potser algun dia discutien, però no tenien problemes entre ells. Ventura escrivia les seues cròniques en Jornada, un diari vespertí que va desaparèixer. Fuster i jo col·laboràvem en Art i Lletres amb les nostres opinions, com ara: la diferència és que hui puc dir el que vulga i llavors no.

P. Després d’una intensa activitat periodística el seu primer llibre va arribar bastant tard en 1977…

R. Tenia uns 45 anys quan vaig publicar “Gent inoblidable”, però allò meu sempre ha estat el periodisme. Quan em vaig traslladar a Benissa vaig tindre més temps i vaig pensar que havia de publicar un llibre amb tots els personatges populars del meu poble.

P. Hi ha una gran diferència entre l’edició d’un llibre i la crònica periodística?

R. Jo sempre he fet periodisme: cròniques, articles d’opinió o entrevistes, i escriure un llibre ha estat posterior. Si haguera de fer una novel·la amb 200 pàgines no la faria, però articles els que vulga.

P. Com veu ara la professió periodística?

R. Amb sinceritat, crec que la llicenciatura de Periodisme no serveix per a res, és una simple acreditació, però els estudis no fan al periodista, s’ha de néixer i la professió t’ha d’agradar. Però hui trobem una classe de periodistes corruptes que em preocupa.

P. Quines actituds ha de tindre un periodista en el seu treball?

R. El primer és ser una persona honrada, quan arriba una notícia comprovar-la, i si no pot, no publicar-la. Tan bon punt llija molt per a ampliar la seua cultura i una certa dosi de vocació i curiositat per tot el que l’envolta.

Enllaç
Notícia original

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/