“Els meus pares es van salvar de l’extermini nazi en vindre a Benissa”

Juanita Kaiser i Henri Plomik han viscut històries paral·leles. Els seus pares van lluitar per la llibertat. El seu compromís polític i la seua solidaritat els van portar a incorporar-se a les Brigades Internacionals. Van arribar a Espanya per a combatre contra el feixisme. Juanita va néixer a l’hospital militar de Benissa on els seus pares, Hans Kaiser i Daura Haut, els dos austríacs i jueus, treballaven com a metge i infermera. Va vindre al món el 3 de febrer de 1938. Mentre, Plomik va néixer a Dénia. Son pare era polonès i també jueu, i va conèixer sa mare, una infermera espanyola, a l’hospital de Tarancón. Plomik porta una fotografia de la ciutat en la qual, habilitada com a centre sanitari, sa mare va donar a llum al setembre del 38.

Juanita i Henri es van conèixer ahir a Benissa. El Casal Cultural celebra unes jornades d’homenatge a les Brigades Internacionals. Ara es compleixen els 80 anys de la seua arribada a aquest municipi. Els dos tenen 79 anys. Es van emocionar i van començar a conversar com si foren amics de tota la vida. Han sobreviscut a un segle XX aterridor. Eren bebès quan els seus pares van haver d’abandonar Espanya en trens que l’aviació franquista bombardejava.

Juanita, que ha tornat ara per segona vegada en la seua vida a Benissa (la primera va ser el 2013), ha reconstruït gràcies a les cartes dels seus pares amb familiars com van ser aquells primers anys de la seua vida. “Vam tindre la sort d’anar en els primers vagons, ja que una bomba va partir per la meitat el tren”, va recordar ahir.

Benissa dedicarà hui una plaça als seus pares. Ella, igual que Henri, destaca el compromís solidari i amb la llibertat que els va empènyer a apuntar-se a les Brigades Internacionals. “Vindre a la Guerra Civil i a Benissa va salvar d’alguna manera els meus pares de l’extermini nazi”, va advertir Juanita, que va recordar que pràcticament tota la seua família, en quedar-se a Àustria, va ser deportada pels nazis a camps de concentració d’Ucraïna i assassinada. Ella va perdre també son pare el 1941, quan estaven exiliats a Anglaterra. En 1946, sa mare i ella van tornar a Viena. “La meua família era jueva i els meus pares eren d’esquerres. A Àustria, ja lluitaven contra el feixisme”.

Sa mare estudiava filologia, però va fer un curs ràpid d’infermeria per a vindre amb el seu marit, que era metge, a Espanya. “Van ser molt valents. Ho van deixar tot i van vindre a un país estrany”.

Juanita va treballar després com a professora d’anglès i de música. Encara hui fa classes a les escoles austríaques sobre la Guerra Civil espanyola i d’Anglés a xiquets refugiats. “Dels meus pares he après molt. Com a professora, he intentat transmetre als meus alumnes les idees de tolerància i solidaritat que ells em van inculcar”.

Confessa que l’homenatge que Benissa li retrà hui als seus pares “l’emociona” i li produeix “una gran alegria”. “És una mica estrany tornar ací per segona vegada en la meua vida. Jo vaig néixer a Benissa, en el convent que era llavors un hospital. Que se’ls reta homenatge als meus pares és un gran orgull. Els admire molt”.

La trobada amb Henri Plomik va ser molt emocionant. La història els uneix. Les seues històries personals també. Els dos van comentar que van perdre els seus pares quan eren molt menuts. El de Plomik va lluitar a França amb la resistència. Pocs dies abans de l’alliberament de París els nazis el van capturar i el van torturar. El van afusellar i el van esquarterar. Van soterrar les seues restes escampades.

El seu progenitor va lluitar al front de Terol, on va ser ferit de gravetat. Va estar sis mesos convalescent. A l’hospital de Tarancón es va enamorar d’una infermera madrilenya. Va tornar al front i li van donar un permís de deu dies quan va néixer el seu fill a Dénia. Els pares van marxar a l’exili cadascun com va poder. La mare va creuar a peu els Pirineus amb Henri, que llavors tenia 6 mesos, en braços. Els pares es van retrobar a París. Plonik ha tornat diverses vegades a Dénia. Vol saber més de com van viure els seus pares aquests anys.  L’homenatge a les Brigades Internacionals l’ha organitzat el Casal Cultural de Benissa.